Revisió de calendari

Hem tingut un canvi de personal contractat, de manera que s’han endarrerit algunes tasques, però aquest és el balanç del gener i la programació del febrer. Actualment, i les tasques llistades al pressupost que us vam ensenyar, queden 400 euros per a imprevistos en aquesta segona edició. Hem preguntat a la universitat en quins terminis els pagarà Coursera el 50% de l’import dels alumnes que es mantriculin en la modalitat de pagament per poder mantenir el servei d’atenció a l’estudiant i la gestió de les xarxes socials, que fins ara cobriríem fins al setembre (inclòs), en què la nova versió del curs estimem que s’haurà ofert dues vegades.

 

GENER

1. Gestió dels contractes i de les factures. FET.
2. Elaboració material didàctic complementari per a l’autoaprenentatge, mòdul 4. PENDENT I CONTRACTAT.
3. Permisos d’espai de gravació. FET.
4. Gravació vídeo introductori. FET.
5. Còpia dels materials definitius al nou disc dur. FET. Falta copiar l’antic mòdul 6 i el primer vídeo del 5, que dóna error.
6. Disseny de la plataforma. PENDENT. CONTRACTAT.
7. Acord d’intercanvi UCL. FET.
8. Revisió de l’edició dels vídeos antics. FET.
9. Introducció dels errors detectats als vídeos antics. CONTRACTAT.
10. Imatges d’astrologia i revisió de drets. FET.

FEBRER:

1. Gravació del mòdul 5.
2. Edició del vídeo introductori. CONTRACTAT.
3. Edició del mòdul 5. CONTRACTAT.
4. Subtítols traduïts al català i castellà del mòdul 5. CONTRACTAT.
5. Càrrega de subtítols a tots els vídeos en aquestes dues llengües i sol·licitud de subtítols en anglès, que s’han de revisar un per un. FET. [El detall de les tasques de càrrega de materials i de disseny de Coursera l’he desglossat i compartit en un document Drive).
6. Redacció de les cartes per fites.
7. Gran llançament promocional: març.
8. Carregament de vídeos a Coursera i disseny. CONTRACTAT.
9. Descripció de catàleg (ara funciona diferent). FET.
10. Perfil dels professors.
11. Revisió de vincles i materials penjats. CONTRACTAT.
12. Nou sistema d’avaluació. EN PROCÉS.
13. Tests (tres preguntes per vídeo, perquè canviï la pregunta si l’estudiant falla). FET. Introducció de pistes en alguns casos. Cal mirar si en aquests casos s’hauria de repetir la pregunta, si fallen, és clar.
14. Funcionament de l’emissió de certificats i tot preparat. CONTRACTAT.
15. Símbol Creative Commons. CONTRACTAT.
16. Símbol copyright a cada pàgina de Coursera. CONTRACTAT.
17. Logos amb les mides demanades. CONTRACTAT.
18. Gració vídeos 1.3 i 3.1 un altre cop per qüestions de qualitat d’imatge i de so. FET.

Distribució del pressupost

Aquesta és la proposta de pressupost per dur a terme la segona edició del nostre MOOC, ara ‘on demand’. Inclou el canvi de logo de la UB a tots els vídeos i materials. Ens hem deixat un marge per fer modificacions. Compta amb 8.000 euros, però no escriuré l’import destinat a cada concepte perquè encara ens hem d’informar sobre les modalitats de contractes i acabar de lligar-ho. Penso que ajudarà a fer-se una idea de les qüestions en les quals cal que invertim en aquesta segona edició. Actualment, l’equip organitzador està format per Delfi Nieto i Joana Palau, a més de jo mateixa com a coordinadora. La feina d’organització la fem com a voluntaris a les hores lliures.

• Contractació d’un tècnic de so: millora de so de tots els vídeos anteriors, canvi de logos, nou vídeo introductori, rodatge d’un mòdul nou i edició dels vídeos, introducció de subtítols.
• Contractació de serveis lingüístics. Adaptació de guions del català a l’anglès i revisió d’altres textos i materials del curs en anglès. Traducció dels guions nous al català i al castellà. Al final, mantindrem els subtítols en les tres llengües, però les activitats, l’avaluació i els materials complementaris seran en anglès.
• Disseny d’un logotip per al curs.
• Contractació d’una persona per a la gestió de les xarxes socials i la promoció del curs durant, inicialment, un any.
• Becari de materials (disseny d’esquemes, cronogrames, diagrames, material de suport per a un itinerari audioguiat) en anglès.
• Becari d’atenció a l’estudiant i de disseny i carregament de materials del curs a la plataforma nova. Previst durant tres mesos.
• Materials de promoció.
• Becari de subtítols.
• Possibilitat de contracte d’un informàtic perquè programi el curs des de Coursera. Un mes.

Ara que tenim una visió completa del curs passat, vull fer una reflexió breu. El preu de voluntariat va ser alt, tot i que vam comptar amb l’ajut de l’AGAUR per cobrir qüestions essencials i va comportar un desgast important. A vegades val més insistir en el finançament (o disposar d’una infraestructura) que eviti cometre errors que amb l’assessorament d’un especialista no s’haurien produït. Ara contractarem, finalment, per primera vegada, un tècnic de so per esmenar problemes d’àudio i sabem que la millor recomanació (la diferència de preu vam considerar que era massa elevada; també de temps) ha estat que tornéssim a gravar tots els vídeos. Per tant, la nostra aposta és ara dotar de major cohesió l’estructura i el sistema d’avaluació del curs i millorar-ne l’aspecte tècnic professional. Com veieu, també hi farem millores pedagògiques, sobretot perquè el curs necessiti menys suport per part dels professors, atès que s’oferirà de forma ininterrompuda i no en farem el seguiment de prop com al maig-juny del curs passat. Ha de poder funcionar sense nosaltres, si pot ser amb l’equip de mentors del qual ens va parlar Coursera (espero una resposta d’ells sobre aquest tema). Vam dur a terme un projecte molt ambiciós que va donar lloc a la primera edició del curs, amb un èxit més que considerable. Ara volem fer una aposta segura a partir de les lliçons apreses de la primera edició i adaptar-nos a la nova plataforma perquè el curs sempre estigui disponible.

Acabo amb un vincle a una jornada sobre la gamificació en l’aprenentatge, per si hi voleu assistir en línia o de forma presencial: http://www.fbofill.cat/agenda/camp-base-gamificacio.

Torna el MOOC Magic in the Middle Ages (juliol de 2015: 2a edició)!

Avui hem tingut una reunió amb el Vicerectorat de Política Docent, que aposta per una segona edició del MOOC. Tindrem un pressupost equivalent al que ens va concedir l’AGAUR el curs passat, local interior i equip de gravació. Serà al juliol de 2015 on demand a Coursera. A partir d’aleshores, s’oferiria ininterrompudament. On demand permet dues modalitats, que tria l’alumne: gratuïta o de pagament. La de pagament (uns 49 dòlars, 50% per a la universitat) permetria segurament tenir un retorn per invertir en el manteniment del curs. Comparteixo parts del correu que he escrit als organitzadors de la primera edició.

Us recordo els temes que vam dir que volíem modificar per a una segona edició 100% professional:

a) identificar els vídeos defectuosos de so (tècnic de so),

b) contractar un tècnic de so perquè arregli els vídeos salvables,

c) es tornen a gravar els vídeos insalvables (organització)

d) vídeos nous (oranització)

e) edició de vídeos (els que s’hagin regravat, els nous i renderització dels vells amb afegit del logo nou UB) (BECARI AMB CONEIXEMENTS DEL TEMA I ANGLÈS). Que carregui també els materials nous a Coursera.

f) subtítols per als nous i regravats (becari contractat),

g) servei de traducció/correcció/adaptació (contractat empresa serveis lingüístics),

h) (materials extra: esquemes, cronologies, … no sabem si arriba el pressupost),

i) webgrafia: cada docent,

j) servei atenció estudiant durant el curs (becari)

k) promoció xarxes socials (pagament de materials de promoció; organització o becari/contractat) i cap de premsa si ens demanen entrevistes, etc. per gestionar-ho i notificar-ho,

l) revisió del sistema d’avaluació (organització),

També sé que, a partir de la valoració positiva dels estudiants a la interacció de la primera edició, vam dir d’organitzar activitats d’aquest tipus encara que oferíssim el curs on demand. De manera que si Delfi encara hi està interessada, seria meravellós oferir hangouts una vegada al trimestre, per exemple.

Repartiment de tasques: XXX

CANVIS IMPORTANTS 2A EDICIÓ

– Coursera aposta per la modalitat on demand (i especialitzacions). La universitat aprova la modalitat ON DEMAND, que permet oferir el MOOC en modalitat de pagament i gratuïta, tria l’alumne. L’important és que quan s’acaba el curs, en comença un altre. Ininterrompudament fins que ens en cansem. Hangouts es programen al llarg de l’any si ho volem. Els vídeos setmanals els tindran pujats.

– Això fa que s’agafin mentors (us en vaig parlar al juliol). Voluntaris que dinamitzen els fòrums. Estic parlant amb Coursera sobre si els recluten ells o nosaltres o com va.

– El curs s’anunciarà a partir d’ara en anglès i prou. Els materials nous que ja tenien subtítols en dos o tres llengües seguiran així, però no hi haurà subtítols en català i castellà als materials nous, ni activitats als fòrums en aquestes llengües penjades per nosaltres (ells poden obrir-ho en les llengües que vulguin) i P2P en anglès. Va portar confusions i multiplicació d’esforços.

– No hi haurà subfòrums especialitzats. No va funcionar. Els professors són lliures d’entrar-hi quan vulguin i participar-hi.

He estat cursant un MOOC on demant sobre XXX a Coursera. 4 mòduls, dedicació més o menys com la nostra, però es basen més que nosaltres en els vídeos, sense activitats entregables i hi ha un examen final i tests pel mig. M’interessa la llargada, perquè veig que cada cop són més curts i funcionen més sols (estic insistint a Coursera per parlar que realment els mentors funcionin, perquè malauradament en aquest MOOC no n’hi ha i hi ha hagut queixes als fòrums perquè els professors no solucionen els dubtes o problemes que sorgeixen. La persona d’atenció a l’estudiant és important per solucionar això: insistirem que les preguntes tècniques (que els mentors haurien de marcar com a ‘coursera staff’) i les que necessiten resposta de l’organització s’enviïn al correu.

PROPOSTA PER DEBATRE LA REESTRUCTURACIÓ DELS MÒDULS 5 I 6: XX.

També s’ha parlat a la reunió sobre les ‘especialitzacions’, un nou format proposat per Coursera, de nivell pre-universitari, més aplicat, sobretot en l’àmbit de l’economia i administració i direcció d’empreses, preus de matrícula més cars per a la modalitat de pagament, possibilitat que les universitats acceptin préstecs (uns 10.000 dòlars) per part de la plataforma i que haurien de cobrir de les matrícules o tornar. És un format diferent del nostre MOOC i que hem descartat, ara com ara.

Aquest cop, per a una dedicació sostenible per a l’equip organitzador de forma voluntària, hi dedicarem exclusivament temps lliure, per això el termini és més llarg si tenim en compte que es tracta només de millores. Volem un resultat de qualitat professional, amb tècnic de so inclòs, per superar la llacuna tècnica que hi havia.

Ajuts econòmics per a la creació de MOOCs

Atès que el nostre projecte de MOOC bo comptava amb cap mena de suport econòmic i no teníem tampoc un pressupost, vam buscar i sol·licitar diferents ajuts econòmics. Evidentment, això implica:

1. Fer-se un calendari d’ajuts amb els terminis.

2. Adaptar el ritme de treball al calendari d’ajuts.

3. Adaptar la documentació a les instruccions i a la llengua de cada convocatòria.

4. Aconsello demanar els ajuts econòmics uns sis mesos abans de començar a treballar en el projecte, cosa que no va ser possible en el nostre cas.

Aquests punts són molt bàsics i no caldria ni escriure’ls, però vam acabar fallant al punt 1 (ens va passar el termini d’un dels ajuts, que recullo de totes maneres i que era idoni per a nosaltres) i com que el punt 4 no podíem complir-lo (jo volia engegar el projecte abans d’anar-me’n als EUA, reunir-me amb tothom de forma presencial i tenir uns mesos de feina, l’arrencada, fets) amb el punt 2 vam haver de fer malabarismes.

De totes maneres tingueu present que en general es tracta d’ajuts, que no cobreixen el cost d’un MOOC: la resta, he d’estar disposats a posar-hi hores i molt d’esforç, negociacions i saber prioritzar.

Dit això, els tres ajuts que havíem buscat són:

1. L’ajut de l’AGAUR per a la creació o millora de MOOCs. (Entenc que la millora ens permetria poder-nos-hi tornar a presentar per introduir un grapat de millores de les quals parlaré en un altra entrada i que, de fet, si no podem incorporar a la primera edició és principalment per la manca de pressupost). Aquesta convocatòria és l’única que hem trobat enfocada realment als MOOCs, de forma exclusiva. És l’aposta de la Generalitat per oferir una varietat de tcursos que tractin diferents temes en línia des de les universitats catalanes. Màxim: 8.000 euros. A nosaltres ens van concedir la quantitat demanada, que era gairebé aquesta. Vam pensar que seria més difícil accedir a aquest ajut que als altres perquè és una convocatòria molt competitiva, però realment ha valgut la pena. Mireu què necessiteu abans que obrin la convocatòria perquè vam haver de rodar i editar un vídeo introdutori a corre-cuita i el termini inicial, tot i que després van ajornar-lo, era molt curt. La graella que vam elaborar en aquell moment es deia ‘missió 7 de juliol’, perquè us en feu una idea. CONCEDIT.

2. L’Hotel d’Associacions de la UB té una convocatòria per a projectes culturals de les associacions de la UB. No hi vam ser a temps però complíem tots els requisits de les bases. NO PRESENTAT.

3. La convocatòria permanent de projectes d’innovació docent de l’INAP. En castellà. En aquest cas, no només es valora el MOOC sinó també tota la recerca i publicacions sobre innovació pedagògica, de manera que heu d’estar disposats a generar aquests resultats i a fer una reflexió final de l’experiència en un article acadèmic. En el nostre cas, de fet, teníem ganes de preparar-ne una publicació i vam presentar aquest blog com un dels resultats visibles del curs. Convé tenir un domini de la terminolologia de pedagogia i inscriure el projecte en un marc teòric. DENEGAT.

En coneixeu més? N’hi ha a Europa? A quines convocatòries podríem optar el curs que ve, nosaltres i/o la nostra universitat col·laboradora (UCL, Bèlgica), per millorar el MOOC per a la segona edició?

El programa UCATx

Com sabeu, el mes passat estàvem d’enhorabona perquè el nostre MOOC ha estat un dels beneficiaris de l’ajut econòmic de l’AGAUR (gairebé 8.000 euros). L’objectiu d’aquest ajut era ampliar considerablement el nombre (i sobretot els àmbits) que cobreixen els MOOCs creats per les universitats catalanes i donar-los un impuls. Aquesta setmana hem rebut un correu electrònic en què se’ns donava la benvinguda a la xarxa UCATx, la plataforma que aplega els MOOCs de les universitats catalanes (14 el 2014, que ara s’han ampliat consierablement): aquí. Hi trobareu les pàgines de presentació de cada MOOC i us hi podeu inscriure directament des d’aquí. Nosaltres calculem poder-los enviar el vídeo de presentació definitiu del MOOC ‘Magic in the Middle Ages’ i la resta de dades al final de gener-inici de febrer. És una molt bona iniciativa i de ben segur que ens donarà més visibilitat de forma conjunta. Nosaltres ja teníem contacte amb el MOOC d’Egiptologia de la UAB, que ens va donar consells sobre com citar les imatges que extraiem de la xarxa per acompanyar els textos del MOOC. Esperem poder participar en una jornada d’intercanvi d’experiències.

Aquesta setmana també hem fet una reunió presencial de tots els membres de l’equip organitzador (per fi presencial i no una videoconferència!), aprofitant que els dos que som fora havíem tornat per celebrar Nadal amb la família. Comencem la segona fase amb tots els vídeos gravats (tret de tres d’optatius), petites correccions a fer perquè en alguns casos el so és massa fluix (com al vídeo gravat Santa Maria del Mar) o la qualitat no és prou bona, bona part dels vídeos editats, tres vídeos promocionals gairebé finalitzats (estem acabant de definir l’estratègia de difusió), la disposició dels logotips i els crèdits de cada vídeo pactats i els materials didàctics elaborats. Esperem tenir accés a la plataforma Coursera, que ens gestiona la universitat, abans del 15 de gener. També hem enviat una proposta de comunicació conjunta amb els professors de la UCL per participar en un congrés sobre MOOCs. Us en donarem més informació aviat. Si heu format part del MOOC com a organitzador, docent o col·laborador, ja teniu els certificats que ho acrediten a disposició.

Resolució de la convocatòria d’ajuts per a la creació de MOOCs de l’Agaur

http://www10.gencat.cat/agaur_web/generados/catala/home/recurs/doc/resolucio_mooc_2014.pdf

Acabada de sortir del forn. Estem d’enhorabona!

Pautes pràctiques sobre com oferir i crear el MOOC

Hi ha qüestions pràctiques que els organitzadors de MOOCs hem de tenir en compte i negociar amb les universitats. Recordo que un dels temes que es van debatre a la jornada sobre ‘Vull fer un MOOC: per on començo?’ a la UPF va ser si les universitats estaven disposades a oferir la modalitat de pagament del MOOC o només la gratuïta i si els docents i la insitució apostàvem per convalidar el curs per crèdits (que, de moment, no era el nostre cas). Ara que s’acosta el moment de tenir accés a Coursera (la plataforma des d’on gestionarem i oferirem el curs a través de la UB), volíem saber què pensava la universitat sobre aquest i altres aspectes que afecten la tipologia del MOOC.

En primer lloc, la universitat aposta per impartir el curs en la modalitat gratuïta de forma exclusiva i sense reconeixement de crèdits.

En segon lloc, des de la pròpia institució, ja sabeu que hi ha un web dedicat als MOOCs. Aviat hi podreu consultar tots els MOOCs que ofereix la UB i les dades corresponents, de manera que serà una altra via de promoció que valorem molt positivament.

Finalment, se’ns ha informat que la matrícula dels cursos s’obre com a màxim dos mesos abans que s’imparteixi perquè Coursera revisa tots els materials. És Coursera qui dóna el vistiplau per obrir la matrícula i normalment els costa un mes revisar-ho tot abans de fer-ho.

Espero escriure aviat una entrada sobre els tipus d’ajuts econòmics als quals es pot optar per finançar el MOOC. Nosaltres seguim treballant amb pressupost zero i tots els membres de l’equip organitzador i docents fan aquesta feina de forma voluntària. Estem a l’espera que es resolgui l’ajut que hem demanat; a veure si tenim sort! Però sí que voldria fer una observació: si us plantegeu organitzar un MOOC i no teniu restricció de calendari, és millor que dediqueu un curs a preparar el pla docent i establir els contactes amb la universitat i institucions col·laboradores (això ho vam fer) i que a partir d’aquí dediqueu la resta del curs a informar-vos i sol·licitar ajuts econòmics (no sé si existeix o algú ha provat la modalitat dels patrocinadors? micromecenatge? idees?) perquè, com sabeu, fins que se’n saben els resultats passen uns mesos determinants si esteu immersos en el procés de preparació dels materials del curs i comptar amb un ajut per llogar càmeres o per pagar un il·lustrador o un corrector o becari que us ajudi pot significar una gran diferència i evitar renúncies, que de totes maneres es poden suplir en edicions posteriors. Per exemple, en el nostre cas vam optar per substituir en alguns mòduls els dibuixos que havia de fer-nos una il·lustradora per imatges gratuïtes que hem trobat per Internet, amb tot el tema dels drets d’imatges que ens ha tingut amoïnats.

La preparació de l’ajut per a MOOCs i altres qüestions

Aquests darrers dies ens hem centrat en dos temes:

a) d’una banda, hem començat una fase nova de la creació del MOOC amb el nostre primer mòdul (el de literatura artúrica, que correspon a la cinquena unitat del curs): l’edició de vídeos, amb les exigències que hi van lligades:

– teníem els cinc vídeos de literatura i el vídeo introductori per demanar l’ajut de la Generalitat enregistrats, però encara no disposàvem del disc dur (petita inversió que hem de fer) i per tant els teníem emmagatzemats en un sol ordinador (personal) i perquè arribés a la resta de l’equip s’havien d’utilitzat programes d’enviament en línia (mooolt lents). Ho vam fer amb Wee transfer. M’han recomanat el programa Mega, que és més ràpid,

– a partir d’aquí, Pau Castell, membre de l’equip organitzador, ja tenia experiència en edició de vídeos i va començar a treballar amb el vídeo introductori, que podeu veure aquí, però encara no es tracta del vídeo promocional, que serà més breu i impactant. El podeu mirar amb subtítols o sense (trobareu l’opció a la part inferior del vídeo),

– vam reunir-nos per incorporar unes hores una becària d’edició de vídeos, que col·labora en diversos MOOCs de la UB i que té accés a la plataforma Coursera. Això implicava tenir disponible un espai (la seu de l’IRCVM), un ordinador i els programes Camstacia i Photoshop perquè hi pogués treballar, a més dels vídeos. (Nota: inversió en la llicència dels programe, tot i que mentre arriben, Camstacia té una llicència gratuïta d’un mes per anar-hi treballant). Al període de proves que vaig fer pel meu compte, amb efecte Chroma inclòs, havíem usat Adobe Suite. Val a dir que els espais de despatx a la universitat van molt buscats, però la solució ha estat bona i ara C. D. ve a treballar uns quants matins a la setmana. Atès que com a equip també fem molta feina a casa, això va significar assignar a la becària una cap directa dins del nostre MOOC, perquè treballessin juntes i tingués algú de l’equip com a referència, a més de la coordinadora. Així, Joana Palau treballa amb ella com a mínim un cop a la setmana i està aprenenent edició de vídeos per avançar més ràpid i per al moment en què no disposem de becaris. Abans de començar a treballar, també li vam enviar els guions dels vídeos, el pla docent i està interessada a venir a la gravació dels dos vídeos optatius del mòdul sis, que farem la darrera setmana de juliol,

b) d’altra banda, hem preparat els documents per a l’ajut del MOOC, el termini del qual s’acabava el dia 7, però finalment es va ampliar fins ahir. La memòria és un document extens, per això més val que si voleu demanar-lo, hagueu començat a treballar-hi abans perquè us demanarà materials que ja tindreu elaborats, com el pla docent en anglès. Ara el procés té diverses fases i ens n’aniran informant. L’import màxim que es pot demanar per MOOC són 8000 euros i, tot i que treballem a cost de producció, amb poques despeses i de manera molt autosuficient, els conceptes per als quals hem demanat l’ajut són tan necessaris com comptar amb serveis de traducció/correcció, suport informàtic durant la impartició del curs o pagar les il·lustracions que acompanyen els nostres vídeos, que estan concebuts amb aquest disseny en ment.

Aquest mes de juliol encara treballarem i a l’agost ho farem cadascú pel seu compte, perquè l’1 de setembre hem fixat molts terminis de lliurament i els mesos de setembre i octubre treballarem molt en els guions de nous mòduls i en l’enregistrament de vídeos. Ja tenim el calendari del curs que ve enllestit (ens ha anat bé que la beca també ens obligués a tenir-ho a punt) i les graelles de l’Excel que hem usat per a les tasques d’aquest curs estan gairebé verdes, senyal que ho hem anat fent tot!

Si sou del meu equip no us despisteu, ens queda l’enregistrament dels dos vídeos optatius del mòdul 5, el lliurament de certificats als participants del mòdul 5 i començar la gestió de les autoritzacions de drets intel·lectuals i d’imatge abans de tancar el curs!! De moment tenim els guions dels mòduls 2 (màgia popular) i 6 (objectes màgics, Història de l’Art) també força avançats, hem començat els contactes amb els moderadors dels fòrums i ja m’he llegit les instruccions de com penjar els materials a Coursera!

A més, el 15 d’agost Noemi Barrera em prendrà el relleu (ja té tots els materials i àudios-resum de les reunions fetes fins ara), també aquí al blog, i jo faré una supervisió més general de dues hores de dedicació setmanals. I vosaltres, com teniu els MOOCs que esteu preparant?

El marc institucional català per a la creació de MOOCs

A la Jornada Vull crear un MOOC: per on començo? vam adonar-nos que hi havia una voluntat de crear un marc institucional comú per a les universitats catalanes que volguessin oferir MOOCs, de compartir experiències prèvies, d’establir unes línies de treball, d’assegurar una oferta completa però selecta. La Generalitat hi està treballant i, de la mateixa manera que un any enrere havien finançat 14 MOOCs, enguany l’ajut augmentaria fins a 40 a la segona edició de l’ajut (que volem demanar). No es tracta només d’unir-nos a la cursa anglosaxona dels MOOCs, sinó de tenir en compte els canvis que implica, la funció que fan aquests cursos i els beneficis que la societat i la comunitat universitària en poden obtenir. Hi ha feina de reflexió: cap on anem?-fem la prova-funciona?, assaig-error i molta cautela, com ens asseguraren des de la UOC, l’experiència dels quals en contextos d’ensenyament virtual i en línia seria preuada.

Em va semblar que hi havia universitats que havien fet un recorregut important en aquest àmbit i que ja havien ofert cursos d’aquestes característiques, com la UdG i la UAB, sobretot a la plataforma MiriadaX, d’àmbit castellanoparlant, i a la que a nosaltres ens interessa, Coursera, una de les que té un abast més ampli (principalment en anglès). Aleshores nosaltres encara no havíem parlat amb els responsables de MOOCs de la pròpia universitat, la UB, les dades de contacte dels quals trobareu aquí. Lideren aquest procés, evidentment, tant l’ICE com el CRAI i hi ha un responsable de la unitat. Hi vaig contactar per correu electrònic i per telèfon i em van informar del procés per aconseguir el suport institucional de la nostra universitat: d’entrada, havíem d’enviar-los el pla docent del nostre curs, Magic in the Middle Ages, i a continuació se sotmetria a una valoració per part de la universitat. Després de l’avaluació positiva em vaig reunir amb ells i ens van oferir suport: vam quedar que ens enviarien la documentació amb els criteris de cursos de Coursera i que ens oferirien un becari per treballar, unes hores a la setmana, en l’edició dels vídeos. Vam acordar que ens coneixeríem després de sant Joan, perquè aleshores ja tindríem material per editar (els cinc vídeos obligatoris del mòdul de literatura i un vídeo introductori). És una molt bona empenta!

Un cop hi vam haver parlat vam veure que els MOOCs capdavanters de la nostra universitat tenen un any d’avantatge, més o més, respecte del nostre curs i que a Coursera se n’oferiran el curs que ve, de manera que ens servirà encara més per aprendre a partir de les seues experiències. Això significa, a més, que ja hi ha un contacte institucional previ de la UB amb Coursera. Ho destaco perquè als tallers de la jornada a la qual vam assistir vaig preguntar com funcionava el primer contacte amb la plataforma i em van explicar que era la universitat qui hi establia la comunicació i a la qual s’avaluava. Ens van dir que la junta de Coursera, formada per totes les universitats que oferien cursos a la plataforma, decidia quina institució s’hi podia incorporar i que només uns quants elegits hi eren admesos. El cas és que la UB ja treballa en aquesta plataforma i, de fet, el becari que col·laborarà en el nostre MOOC hi té experiència. Això sí, han d’acceptar cadascun dels cursos que s’hi oferiran cada any.

Ens va costar una mica topar amb la finestreta on es trobava la informació sobre els responsables dels MOOC de la nostra universitat, si no, ho hauríem fet abans, però d’aquesta manera vam tenir temps de madurar el projecte.