Avui faré un apunt breu per cridar-vos l’atenció pel que fa a l’elaboració dels guions que serveixen de base per al telepròmpter i per als vídeos que conté cada mòdul. Aquests guions els elaboren els docents, per tant, en el nostre cas, inicialment ho havíem encarregat a diferents persones, dos o tres professors per mòdul. Els vam demanar que cadascun d’ells preparés un guió de màxim 15 minuts, una lectura i una prova d’avaluació per a l’estudiant. Com vaig explicar ahir, disposaven d’un dossier amb instruccions sobre com havien de ser els guions (formals però amb una llengua oral, sense donar per fet cap concepte especialitzat, engrescadors, amb les idees que es volien transmetre molt clares…) i un vincle a Coursera perquè s’apuntessin en algun curs i en remenessin els materials (per a mi els vídeos dels dos primers mòduls de Saint Paul’s Letters, ofert per HarvardX a EdX i un curs de lideratge de Coursera eren bons models i un dels elements que apareixen al primer curs i que volia evitar perquè no m’havia convençut era l’enregistrament de grups de debat sobre un tema (una taula redona amb el professor i els doctorands, d’uns 25 minuts) o les entrevistes llargues a especialistes sobre temes molt concrets. Del primer, també en destacaria les il·lustracions, que són del mateix tipus que les que podeu trobar al Youtube si busqueu vídeos de PhD Comics i que és un dels trets que incorporem al nostre curs.
Però de seguida ens vam adonar que els docents, en general, tendeixen a presentar articles acadèmics i no guions (dic “guió” però no és un esquema, sinó tot el text de la classe com si fos una transcripció d’un discurs oral), amb una llengua molt culta, termes especialitzats, frases subordinades llarguíssimes, digressions enmig de la frase, sense adreçar-se a ningú en concret i allò que ja havíem demanat que durés 15 minuts com a màxim (i que a la jornada que va tenir lloc a la UPF ja vam veure que era massa llarg) si ho provàvem de reproduir en veu alta ja ocupava uns 25 minuts, com si fos la comunicació llegida d’un congrés. Donava molt poc joc i de cap manera corresponia a un discurs oral i encara menys a una classe.
Per això vam decidir escurçar els guions (vídeos d’uns sis minuts i aproximadament 6 vídeos per mòdul, sobre el mateix tema, una idea principal a cada vídeo que ha de quedar molt clara), reduir el nombre de docents i que cadascun fos responsable de tot un mòdul (de manera que en els casos en què en una unitat hi intervé més d’un professor, per exemple en el cas de vídeos opcionals, el responsable del mòdul es fa càrrec de la coherència de la unitat i de l’adaptació final dels guions. Vam haver d’adaptar els primers guions a les exigències del MOOC i de la docència, tenir cura de la llengua en què havia estat escrit (els havíem demanat gairebé tots en anglès i des d’aleshores ja no fem excepcions en aquest tema) i vam decidir incorporar a cada vídeo una pregunta sobre la idea central del text (el test que s’autocorregeix), fos quin fos el tipus d’avaluació que havia pensat el docent. Més que el fet que calgui controlar d’alguna manera que s’han vist els vídeos (les preguntes apareixen durant els vídeos, al mig, com permet Coursera), es tracta que l’estudiant comprovi si li ha quedat clar el concepte i valori el progrés que fa. Després, ja hi ha un exercici breu en què raonarà, analitzarà i desenvoluparà l’esperit crític a partir de l’examen de documentació històrica (per ex. un fragment d’un judici per bruixeria, al mòdul 2), una obra literària (mòdul 5, literatura artúrica) o una peça d’art (mòdul 6). Sempre ens assegurem també que el volum de feina no sigui excessiu.
Ara ja tenim uns guions de model per als docents (els del mòdul 5) i aviat els podrem oferir també els nostres propis vídeos d’aquesta unitat perquè els tinguin com a referència. La feina d’adaptació final, però, comptem que igual l’haurem de fer, sobretot perquè el curs estigui ben cohesionat i tingui un sol estil propi.
Diari d'un MOOC 