Mes: Juny de 2014

Guia senzilla dels passos previs a l’enregistrament de cada vídeo

1. Recepció del guió del vídeo en anglès per part del docent.

2. Revisió per part de l’equip organitzador, suggeriments i adaptació del guió al format adequat per al vídeo.

3. Vistiplau del docent.

4. Revisió per parells cecs per part del comitè científic extern de l’Ircvm.

5. Canvis seguint les indicacions dels revisors.

6. Confecció del telempròmpter en format word i segons la plantilla que vam idear.

7. Revisió per la correctora lingüística a l’anglès del guió en format telempròmpter.

8. Assaig i proves de vídeo (almenys al primer mòdul).

9. Quedem la coordinadora (que passa el telepròmpter i fa el seguiment), un responsable tècnic de l’equip per usar la càmera i el docent/l’assessora lingüística. Quan grava directament l’assessora, l’altre membre de l’equip s’ocupa del telepròmpter; quan grava un altre professor, l’assessora lingüïstica li corregeix la pronúncia.

10. Reserva de l’equip de gravació (préstec gratuït, en el nostre cas): càmera, micròfon de càmera, micròfon de petaca, targeta, trípode.

11. Reserva de l’espai (ja sabeu que no disposàvem d’un despatx no compartit o d’una aula adequada).

12. Recollida dels materials.

13. Gravació!! Compte amb sorolls d’aire condicionat, llums de fluorescent, cadenes de WC de fons, enquadrament, que la imatge no es mogui d’un tall a l’altre. L’assessora lingüística grava els seus vídeos d’una sola tirada però dos cops, per poder-ne editar les millors parts. Quan gravem docents amb menys domini d’anglès, els talls són més freqüents.

Quan rebem el guió, paral·lelament escrivim paràgraf per paràgraf quines imatges hi aniran, ens encarreguem de buscar-les i de trobar-ne els drets, demanem les il·lustracions a la dissenyadora i valorem les activitats d’avaluació associades al text.

El punt 4 pensem que és un valor afegit del nostre MOOC.

Segona jornada de creació de MOOCs

Dimarts dia 1 de juliol s’organitza la segona jornada sobre la creació de MOOCs a les universitats catalanes a la URV. En trobareu la informació: aquí. És la continuació de la jornada que va tenir lloc a la UPF i de la qual us vaig parlar en entrades anteriors.

Atès que ens va ser molt útil, m’hauria agradat assistir-hi, però no ens podem permetre el transport. De totes maneres vaig escriure de seguida a l’organització per preguntar si s’oferiria en reproducció a temps real, com s’havia fet a la primera jornada. Em van contestar de seguida que, tot i que no ho farien, sí que mirarien de gravar-ho i penjar-ho a la xarxa posteriorment.

Aquest cop es titula “Dissenyant escenaris disruptius per a l’aprenentatge” i hi ha ponents internacionals prestigiosos. El programa està menys atapeït que en la jornada anterior, en què va quedar poc temps per als tallers, que era una de les parts que teníem més ganes de realitzar, però que finalment va ser menys pràctica que les ponències, en vam treure menys suc. De totes maneres ens va anar molt bé per conèixer altres professors que estaven en fases diferents de creació d’un Mooc.

Si hi aneu i en feu una crònica, oi que ens ho fareu saber? Moltes gràcies!!

P.S. Primera entrada escrita amb una aplicació per al mòbil, a veure si surt bé!

El marc institucional català per a la creació de MOOCs

A la Jornada Vull crear un MOOC: per on començo? vam adonar-nos que hi havia una voluntat de crear un marc institucional comú per a les universitats catalanes que volguessin oferir MOOCs, de compartir experiències prèvies, d’establir unes línies de treball, d’assegurar una oferta completa però selecta. La Generalitat hi està treballant i, de la mateixa manera que un any enrere havien finançat 14 MOOCs, enguany l’ajut augmentaria fins a 40 a la segona edició de l’ajut (que volem demanar). No es tracta només d’unir-nos a la cursa anglosaxona dels MOOCs, sinó de tenir en compte els canvis que implica, la funció que fan aquests cursos i els beneficis que la societat i la comunitat universitària en poden obtenir. Hi ha feina de reflexió: cap on anem?-fem la prova-funciona?, assaig-error i molta cautela, com ens asseguraren des de la UOC, l’experiència dels quals en contextos d’ensenyament virtual i en línia seria preuada.

Em va semblar que hi havia universitats que havien fet un recorregut important en aquest àmbit i que ja havien ofert cursos d’aquestes característiques, com la UdG i la UAB, sobretot a la plataforma MiriadaX, d’àmbit castellanoparlant, i a la que a nosaltres ens interessa, Coursera, una de les que té un abast més ampli (principalment en anglès). Aleshores nosaltres encara no havíem parlat amb els responsables de MOOCs de la pròpia universitat, la UB, les dades de contacte dels quals trobareu aquí. Lideren aquest procés, evidentment, tant l’ICE com el CRAI i hi ha un responsable de la unitat. Hi vaig contactar per correu electrònic i per telèfon i em van informar del procés per aconseguir el suport institucional de la nostra universitat: d’entrada, havíem d’enviar-los el pla docent del nostre curs, Magic in the Middle Ages, i a continuació se sotmetria a una valoració per part de la universitat. Després de l’avaluació positiva em vaig reunir amb ells i ens van oferir suport: vam quedar que ens enviarien la documentació amb els criteris de cursos de Coursera i que ens oferirien un becari per treballar, unes hores a la setmana, en l’edició dels vídeos. Vam acordar que ens coneixeríem després de sant Joan, perquè aleshores ja tindríem material per editar (els cinc vídeos obligatoris del mòdul de literatura i un vídeo introductori). És una molt bona empenta!

Un cop hi vam haver parlat vam veure que els MOOCs capdavanters de la nostra universitat tenen un any d’avantatge, més o més, respecte del nostre curs i que a Coursera se n’oferiran el curs que ve, de manera que ens servirà encara més per aprendre a partir de les seues experiències. Això significa, a més, que ja hi ha un contacte institucional previ de la UB amb Coursera. Ho destaco perquè als tallers de la jornada a la qual vam assistir vaig preguntar com funcionava el primer contacte amb la plataforma i em van explicar que era la universitat qui hi establia la comunicació i a la qual s’avaluava. Ens van dir que la junta de Coursera, formada per totes les universitats que oferien cursos a la plataforma, decidia quina institució s’hi podia incorporar i que només uns quants elegits hi eren admesos. El cas és que la UB ja treballa en aquesta plataforma i, de fet, el becari que col·laborarà en el nostre MOOC hi té experiència. Això sí, han d’acceptar cadascun dels cursos que s’hi oferiran cada any.

Ens va costar una mica topar amb la finestreta on es trobava la informació sobre els responsables dels MOOC de la nostra universitat, si no, ho hauríem fet abans, però d’aquesta manera vam tenir temps de madurar el projecte.

A la tercera va la vençuda? Comencem a gravar els vídeos del MOOC!

Havent cursat 23 claus d’exit per crear un MOOC, que tenia un plantejament d’estalvi darrere, de produir bons resultats amb pocs recursos, i sense partir de cap inversió prèvia, vam decidir passar a l’acció: transformaríem els guions en anglès elaborats pels diferents docents i que havien superat l’avaluació per parells del comitè científic de l’IRCVM (com he explicat a l’entrada anterior), en vídeos per al curs. Personalment, no havia fet mai res semblant, tot i que Pau Castell, membre de l’equip organitzador, ja tenia experiència en edició de vídeos. Ara parlem de la primera fase: la gravació.

El primer dia vam quedar per fer proves, per saber com funcionava tot. Aquella setmana tothom, membres de l’equip i col·laboradors puntuals, ens vam dedicar a preparar els telepròmpters dels guions (en format Word, sense disposar de cap programa especial, els faríem córrer de forma manual), Pau va portar l’ordinador portàtil personal, Joana Palau ens havia cedit una càmera de fotografiar que gravava vídeos i que finalment vam haver de desestimar per problemes d’imatge i de so i jo mateixa hi vaig posar el meu mòbil intel·ligent, que donava bons resultats d’imatge, però que no acabava de donar un bon so. Vam descobrir que havíem de situar la càmera prou lluny perquè no es veiés que el professor llegia i a la mateixa alçada que els ulls, que qui parlava havia de llegir sempre la línia superior del telepròmpter (dalt de tot de la pantalla) o es veia que baixava la mirada, que la il·luminació de fosforescent en un dia de pluja no ens convencia, que l’aula que havia reservat a l’edifici modern no ens serviria per una qüestió tan trivial com que les parets, blanques, estaven molt brutes. Conclusió del primer dia: necessitàvem un equip de gravació de debò, a cost zero i un lloc on gravar. Inicialment vam pensar que al despatx de la Delfi, la nostra traductora medievalista, però és menut i sense llibres de fons (havíem descartat l’efecte Chroma perquè no ens havia convençut la prova que n’havia fet jo mateixa: massa irreal).

El tema de l’equip de gravació es va solucionar ràpidament, només va demanar més reunions i dues solucions es van intentar en paral·lel. D’una banda, l’IRCVM va aconseguir el contacte amb els serveis audiovisuals de la universitat, però encara ens faltava acabar de fer la reserva i quedar uns dies concrets quan, des del Màster en Cultures Medievals, em van indicar el nom de la persona responsable dels préstecs de material audiovisual del CIC, que és un servei de la nostra facultat. Vaig reservar de seguida una càmera de vídeo, micròfon de càmera, micròfon de petaca i trípode. S’han de reservar per a dia i hora concretes i dius quan tornes els materials. Hi ha revisió prèvia i posterior de l’equip. Es va notar molt la diferència, i encara teníem una tercera solució: sabíem que un grup d’estudiants d’audiovisuals de la UB preparaven com a projecte final de carrera la proposta d’un servei de filmació ofert a estudiants de la UB, que si tot anés bé i se’n demostrés la necessitat, podria oferir-se el curs que ve.

Primera gravació. Intent fallit. El micròfon de petaca fregava amb el teixit i els cabells de la Delfi, a qui gravàvem, i el so no era perfecte. Aspectes positius: l’enquadrament del meu despatx era perfecte, a més és l’únic que permet desactivar l’aire condicionat, cosa que vol dir que eliminem aquest soroll de fons. El proper dia ens fixaríem en el micròfon i ja ho tindríem.

Segona gravació (tercer dia). Intent fallit. El meu despatx és compartit entre set persones i, tot i que havíem triat els divendres a la tarda per gravar, va venir un altre professor i vam haver-nos de traslladar a una sala que tenim al departament per treballar en equip, però que tenia un enquadrament desastrós (lleixes buides que vam mirar d’omplir, però no era suficient), el sistema de refrigeració no es podia desconnectar i estava al costat del lavabo, de manera que els sorolls de fons eren espantosos. Aquí ens vam desanimar una mica: tercer dia i sense resultats. A més, en aquest moment hi havia hagut canvis respecte de l’equip organitzador inicial: les dues coordinadores seguíem (Noemi s’incorpora a mitjan agost, perquè havíem quedat així, atès que actualment realitza una estada de recerca a Bèlgica que ha d’aprofitar), però un dels membres originals de l’equip ho havia hagut de deixar per motius de salut, Joana havia trobat feina i el Pau també, a més, havia deixat de viure a Barcelona entre setmana per aquest motiu. Delfi, la traductora, continuava i revisava els textos abans de gravar-los, però cal dir que a això hi hem d’afegir el fet que tant ella com Noemi i jo formem part de la comissió editorial d’ARDIT Cultures Medievals, que el 30 d’aquest mes lliura el manuscrit de les actes del primer congrés de l’associació. Per tant, les dues feines s’havien de compaginar i el ritme dels mesos de maig i juny ha estat intens. Conclusió: calia trobar un lloc on gravar sense interrupcions i algú que substituís a les sessions de gravació el nostre responsable tècnic, per no limitar les sessions als divendres a la tarda. Vam trobar un col·laborador puntual per a les gravacions i la Delfi i jo continuaríem quedant; de fet, ella és la cara visible del curs, que acompanya l’estudiant en el procés d’aprenentatge, és a dir, fa la presentació i apareix a cada primer i darrer vídeo obligatori de cadascun dels mòduls, de manera que sempre presenta el professor responsable d’aquell mòdul (ella mateixa és responsable del tercer mòdul del curs, dedicat a l’heretgia, al satanisme i a la figura dels inquisidors). Els vídeos centrals dels mòduls els graven els responsables dels guions, els especialistes del tema. Tal com vaig explicar, vam començar pel mòdul 5, el de literatura artúrica, del qual sóc responsable. També comptem amb el suport d’un docent que ens va facilitar material per elaborar dos vídeos optatius sobre el Tristany i Isolda. Els grava la Delfi. No volem despistar els estudiants amb gaires canvis de personal.

En aquell moment, com us explicaré en una altra entrada, m’havia de reunir amb els responsables dels MOOCs de la UB i també havia de quedar amb el director de l’IRCVM per acabar de parlar sobre altres qüestions. Vaig exposar-los a tots el problema de l’espai (estàvem pensant si demanar permís per usar la sala de becaris d’Història de forma exclusiva en un horari determinat). Al final, Carles Mancho va parlar amb la responsable de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona i hi vaig quedar per sol·licitar-la com a espai de gravació. L’espai ha estat molt bo, malgrat que vam tenir uns quants problemes: hi va haver un error en la reserva, que es va efectuar per al dia anterior, de manera que quan vam arribar, la sala no estava lliure tal com havíem quedat i la persona que hi treballava necessitava foscor per treballar amb el manuscrit, els sistemes de refrigeració funcionaven i hi havia persones entrant i sortint. De totes maneres, van ser molt amables i ens van deixar sols la major part del temps, de manera que vam gravar els vídeos obligatoris de literatura i, de forma força improvisada, un vídeo introductori del curs per a l’ajut que demanarem, que ha sortit aquests dies amb un termini d’un mes.

Actualment, Pau està editant aquest vídeo i després de sant Joan ens hem de posar en contacte amb els responsables de la UB perquè ens assignaran un becari unes hores a la setmana perquè ens ajudi a editar els vídeos.

Altres: necessitem un disc dur, que l’IRCVM s’ha ofert a comprar i probablement un ordinador portàtil que ara mirem si ens poden deixar o com podríem aconseguir-lo. Hem de buscar un lloc de treball per al becari.

Els guions per als vídeos del MOOC

Avui faré un apunt breu per cridar-vos l’atenció pel que fa a l’elaboració dels guions que serveixen de base per al telepròmpter i per als vídeos que conté cada mòdul. Aquests guions els elaboren els docents, per tant, en el nostre cas, inicialment ho havíem encarregat a diferents persones, dos o tres professors per mòdul. Els vam demanar que cadascun d’ells preparés un guió de màxim 15 minuts, una lectura i una prova d’avaluació per a l’estudiant. Com vaig explicar ahir, disposaven d’un dossier amb instruccions sobre com havien de ser els guions (formals però amb una llengua oral, sense donar per fet cap concepte especialitzat, engrescadors, amb les idees que es volien transmetre molt clares…) i un vincle a Coursera perquè s’apuntessin en algun curs i en remenessin els materials (per a mi els vídeos dels dos primers mòduls de Saint Paul’s Letters, ofert per HarvardX a EdX i un curs de lideratge de Coursera eren bons models i un dels elements que apareixen al primer curs i que volia evitar perquè no m’havia convençut era l’enregistrament de grups de debat sobre un tema (una taula redona amb el professor i els doctorands, d’uns 25 minuts) o les entrevistes llargues a especialistes sobre temes molt concrets. Del primer, també en destacaria les il·lustracions, que són del mateix tipus que les que podeu trobar al Youtube si busqueu vídeos de PhD Comics i que és un dels trets que incorporem al nostre curs.

Però de seguida ens vam adonar que els docents, en general, tendeixen a presentar articles acadèmics i no guions (dic “guió” però no és un esquema, sinó tot el text de la classe com si fos una transcripció d’un discurs oral), amb una llengua molt culta, termes especialitzats, frases subordinades llarguíssimes, digressions enmig de la frase, sense adreçar-se a ningú en concret i allò que ja havíem demanat que durés 15 minuts com a màxim (i que a la jornada que va tenir lloc a la UPF ja vam veure que era massa llarg) si ho provàvem de reproduir en veu alta ja ocupava uns 25 minuts, com si fos la comunicació llegida d’un congrés. Donava molt poc joc i de cap manera corresponia a un discurs oral i encara menys a una classe.

Per això vam decidir escurçar els guions (vídeos d’uns sis minuts i aproximadament 6 vídeos per mòdul, sobre el mateix tema, una idea principal a cada vídeo que ha de quedar molt clara), reduir el nombre de docents i que cadascun fos responsable de tot un mòdul (de manera que en els casos en què en una unitat hi intervé més d’un professor, per exemple en el cas de vídeos opcionals, el responsable del mòdul es fa càrrec de la coherència de la unitat i de l’adaptació final dels guions. Vam haver d’adaptar els primers guions a les exigències del MOOC i de la docència, tenir cura de la llengua en què havia estat escrit (els havíem demanat gairebé tots en anglès i des d’aleshores ja no fem excepcions en aquest tema) i vam decidir incorporar a cada vídeo una pregunta sobre la idea central del text (el test que s’autocorregeix), fos quin fos el tipus d’avaluació que havia pensat el docent. Més que el fet que calgui controlar d’alguna manera que s’han vist els vídeos (les preguntes apareixen durant els vídeos, al mig, com permet Coursera), es tracta que l’estudiant comprovi si li ha quedat clar el concepte i valori el progrés que fa. Després, ja hi ha un exercici breu en què raonarà, analitzarà i desenvoluparà l’esperit crític a partir de l’examen de documentació històrica (per ex. un fragment d’un judici per bruixeria, al mòdul 2), una obra literària (mòdul 5, literatura artúrica) o una peça d’art (mòdul 6). Sempre ens assegurem també que el volum de feina no sigui excessiu.

Ara ja tenim uns guions de model per als docents (els del mòdul 5) i aviat els podrem oferir també els nostres propis vídeos d’aquesta unitat perquè els tinguin com a referència. La feina d’adaptació final, però, comptem que igual l’haurem de fer, sobretot perquè el curs estigui ben cohesionat i tingui un sol estil propi.

Escoltem els professors que ja tenen experiència en la creació de MOOCs

Un cop vam haver preparat el calendari de treball per al curs 2013-2014 (des del mes de març fins a mitjan agost, que és quan la Noemi em fa el relleu aquí), dissenyat el programa, reunit els docents dels primers mòduls (per encarregar-los els guions) i l’equip organitzador… ens vam apuntar tots quatre en una jornada que va organitzar la Secretaria d’Universitats i Recerca a la UPF, intitulada Vull fer un MOOC: per un començoAl cap d’un dia les inscripcions s’havien esgotat i això que es podia veure en directe des de casa (en streaming). La sala d’actes estava plena de gom a gom el dia abans de començar les festes de Setmana Santa, però va valdre molt la pena perquè tots els ponents van parlar des de l’experiència de la innovació docent i la creació de MOOCs, sobretot de ciències i vam poder aprofitar els tallers per conèixer els projectes d’altres professors, tot i que a nosaltres ens van interessar més les ponències i el debat perquè ens van obligar a replantejar la concepció que teníem del curs i l’ordre en què pensàvem realitzar les diferents etapes de preparació dels materials. Per a mi va ser molt important el fet que tots els membres de l’equip organitzador s’engresquessin a anar-hi, perquè així vam poder intercanviar idees després de la jornada. Atès que va acabar una mica tard, no ens vam poder reunir immediatament després de l’acte per posar en comú el que havíem extret de les diferents sessions, però vaig obrir un document compartit (a través del Drive del google) perquè tots hi anotéssim els pensaments que pensàvem que ens podien ser útils. Després de festes, ens vam tornar a reunir, ara ja amb la idea clara de/d’:

a) preparar una pla d’actuació específic per aprofitar el curs per atreure estudiants internacionals per al Màster en Cultures Medievals, el doctorat de l’IRCVM de la UB i nous socis i participants per al proper congrés internacional d’ARDIT (tenim pensat premiar 30 dels estudiants que acabin el MOOC amb una invitació al sopar social del proper congrés de l’associació, que se celebrarà a Barcelona al juliol de 2015,

b) reorganitzar el programa: menys docents, polivalents i amb competència no només com a experts en la matèria, sinó també com a docents, comunicadors i amb la possibilitat de poder gravar els vídeos (i escriure els guions) en anglès. En definitiva, un programa més cohesionat i senzill de coordinar, molt exigent i de molta qualitat, amb una metodologia docent adequada i molt innovadora. En aquest punt ja havíem rebut els primers guions dels professors i ens enfrontàvem a l’adaptació de l’escrit a vídeos didàctics, que seguissin el concepte de càpsula-idea, de donar un context, unes eines d’interpretació del passat a partir del tema captivador de la màgia a l’Edat Mitjana,

c) pensar detingudament l’avaluació i la durada dels vídeos, més curts, més nombrosos. Estem preparant mòduls d’uns sis vídeos amb test i exercici pràctic (participació al fòrum o anàlisi d’un fragment/obra de forma molt breu). Cada vídeo són aproximadament sis minuts. Hi ha mòduls amb materials escrits, lectures i vídeos opcionals.

d) aquí van sorgir els primers contactes internacionals,

e) partir del disseny del certificat que contingui els objectius assolits al final del curs per l’estudiant (això té a veure amb el pla docent) i començar amb la preparació de l’examen per saber què volem què sàpiguen, què volem ensenyar. 

Tot això va ser fruit de les nostres reflexions arran de la jornada, tot i que això no significa que s’hi tractessin aquests temes de manera directa. El darrer, l’e), sí. Recordo que el conferenciants ho va anomenar “començar la casa per la teulada”. És el que ens ha costat més de seguir, perquè havíem prioritzat altres qüestions amb la finalitat de tenir dos mòduls enllestits al final de curs (de moment, pensem tenir-ne com a mínim un, el que està dedicat a la literatura artúrica).

Aquestes conclusions finals, per tant, no tenen res a veure amb les notes inicials que havíem apuntat, algunes de les quals feien així:

“[…]

2. Les proves d’avaluació han de respondre als objectius que s’han marcat assolir al curs i han d’ajudar a progressar i encoratjar l’estudiant (no són merament de control). Han de servir també per comprovar que han mirat els vídeos i que han llegit els materials obligatoris.

3. Els treballs P2P han d’estar molt ben plantejats. L’estudiant avalua el company mitjançant rúbriques. Que quedi clar què volem que l’estudiant avaluï de l’altre: quadres, dissenys… Tres estudiants per treball i cadascun n’avalua a un. Si tots tres avaluen de forma negativa el treball d’un company, no passa (on està el límit?). Els estudiants també aprenen corregint els altres. Treballs rellevants, no pèrdua de temps. La fluctuació d’alumnes inscrits i alumnes que realment segueixen el curs, les matrícules obertes… compliquen el P2P.

4. Calendari de dubtes i hangouts regulars.

5. Evitar la sensació de frustració dels alumnes (test, que un examen vagi malament no ha de significar perdre’l). Tenir molt clar a qui va adreçat el curs i què sabia. On ha d’arribar. Sempre comentaris i enfocament de l’avaluació en positiu.

6. OBVI. Quan hi ha dues oportunitats de respondre el test/l’examen (o és la segona edició del curs) les preguntes no han de ser les mateixes. En altres edicions hauràs de canviar exercicis i tests, a més de millorar i innovar constantment.

7. Acomplir els objectius fixats. […]

9. Què volem que aprenguin → com ho fem. […]

11. Telepròmpter lluny perquè no es vegi que el professor llegeix. En lletra gran. A 3 metres.

12. Van fer vídeos de no més de 10 minuts. Es graven amb talls constantment i moltes proves, sobretot a l’inici. Als vídeos explica només un concepte i els encadenes. El vídeo no es pot canviar i editar fàcilment. Graves cada 30 segons si cal. 1 vídeo: 1 error = esmena’l. No gravàs directament un vídeo de 10 min.

[…]

15. Perfil del nostre estudiant potencial ben definit i prerequisits o no.

16. Qüestionaris als estudiants per avaluar el curs, la metodolia, fer-ne un seguiment (seguiment de perfils). Atracció d’estudiants a la nostra universitat. […]

18. Caldria una persona a temps complet (contractada) i, si no, becaris parcialment. 

19. 3 nuclis MOOC: a) contingut, b) tecnologia i c) secretaria (important també durant el funcionament del curs, disponibilitat, resposta ràpida, atenció al client, solució de problemes immediats; l’informàtic ha de resoldre els tecnològics). Ells tenien tres persones responsables de cada equip i becaris com a treballadors de cada tasca. […]

24. A/B TESTING.

[…]

26. Ús del Landing Page.

[…]

28. Els MOOC permeten connectar docència i investigació. Conèixer contactes…

[…]

30. Transmets idees, no és un documental.

31. Ús de Creative Commons. Atribució clara. Professor entregat, que s’ho cregui, que li agrada.

32. Compte qualitat, que et veu tothom→ revisió especialistes IRCVM.

[…]

34. Incorpora analítiques i màrqueting de web.

37. Comença pel final. Primer dissenya el certificat, criteris, objectius. Segon: [si n’hi ha] dissenya l’examen final. ARA.

38. Becaris per a la revisió, van tenir: fer tests, mirar vídeos, comprovar vincles, detectar errors…

39. Quin és el nostre tret diferencial?

40. Professors que es fan passar per alumnes en fòrums grossos per formular preguntes, generar la guspira, respostes, dinamitzar a l’inici fins que gira tot sola la roda. Més gent s’hi anima. 

41. Usa la intel·ligència col·lectiva com a trampolí i tu només supervises.

42. Què vol cada matriculat? Fitxa o leed (?). La informació és valuosa. Oferir altres productes: ARDIT, Màster, doctorat, congrés ARDIT…

[…]

47. Com entrar a Coursera. És la universitat (UB) qui hi ha de fer un conveni.

48. Costos mínims per començar.   

49. Es poden fer hangouts en una sola direcció, et veuen, et senten, poden escriure’t les preguntes. [Fer grups i tot per ordre alfabètic…?]. Queda gravat a Youtube i la gent és normal que s’erri… un cop i un altre.

Més:

1. L’objectiu ha de ser que l’alumne et faci els 4 primers mòduls (si els fa ja el tens enganxat)

2. No es tracta de consum passiu, l’usuari ha de ser actiu però els organitzadors més. No serà un treball acabat i penjat a la xarxa, sinó en modificació constant. (Alerta! hi ha plataformes que no permeten canvis!)

5.  Les estadístiques mostren que la majoria d’estudiants són de grau o de màster.

8. Plataformes de més prestigi Coursera i EDx.

Bé, ja teniu una mica més de material per reflexionar-hi. No dubteu a comentar-nos les experiències que hagueu tingut en el disseny de MOOCs o a debatre les qüestions plantejades. Gràcies!

L’equip organitzador i l’equip d’assessorament docent

Com he explicat a l’entrada anterior, el nostre MOOC té una característica singular que el diferencia de la resta de MOOCs que he trobat per la xarxa: la interdisciplinarietat. Això significa hi ha mòduls d’Història, de Literatura, d’Història de l’Art, de Filosofia i d’Història de la Ciència i que, per tant, necessitem treballar amb professors de disciplines diferents, però mantenir la coherència del curs a través del fil conductor de la màgia per donar una visió completa sobre què és l’Edat Mitjana. Potser més endavant us penjarem una mostra del pla docent o el vincle a la plataforma electrònica que tenim pensat utilitzar. Aquests materials els tenim en anglès.

Per sort, el fet de plantejar el curs des d’ARDIT Cultures Medievals d’entrada ja ens donava l’avantatge que som una associació que vam cofundar un grup de joves medievalistes de diferents àrees, aleshores tots estudiants de tercer cicle, que estem molt avesats a treballar junts (sempre hem tingut present que perquè tots estiguéssim representats a les activitats acadèmiques que portem a terme i perquè ens enriquíssim mútuament, havíem de pensar sempre en actes interdisciplinaris i d’aquí n’han sorgit congressos, seminaris, sessions de networking, cursos de formació interna, aviat un volum…). A més, atès que els ingressos de l’associació provenen de les quotes dels membres d’ARDIT, estem acostumats a treballar amb pressupostos propers a zero, de manera que mirem de ser autosuficients i molt realistes a l’hora de plantejar-nos nous reptes. El curs de l’ICE del qual us he parlat a la darrera entrada estava enfocat a elaborar un MOOC amb els costos imprescindibles (teníem mostres de gravacions amb mòbil i vaig aprendre-hi l’efecte Chroma sense haver-hi d’invertir diners). El temps és la nostra inversió principal.

El primer que vaig fer va ser preguntar qui volia formar part de l’equip organitzador i entrevistar-m’hi un per un  (i, tot i que els conec personalment perquè sempre he estat a la Junta de l’associació, els vaig demanar CVs i vaig descobrir que tenien competència en qüestions que no m’imaginava, simplement perquè fins ara no havíem hagut de treballar amb… vídeos, per exemple!). Vaig subratllar (potser massa i tot) que les persones d’ARDIT que en formessin part havien de tenir moltes ganes de formar part d’aquest projecte, compartir-lo i que havien d’estar disposats a dedicar-hi les hores que calgués. Volia un grup menut, ben coordinat i amb diferents habilitats (d’edició de vídeos, domini lingüístic de l’anglès, drets d’imatge, docència, organització, comunicació…), a més de l’entusiasme.

Al cap de no-res érem quatre persones compromeses en aquest projecte d’innovació docent. Actualment, som dues coordinadores, perquè Noemi i jo no coincidim en l’espai. Treballem juntes, estem en contacte cada dia (de fet, la relació professionat ha derivat en una bona amistat), compartim la mateixa concepció del MOOC (important!! cal definir i parlar sobre la visió que cadascun dels organitzadors té del MOOC des de l’inici i assegurar-se que l’equip l’acaba compartint! Sobretot quan parlem de backgrounds acadèmics diferents), però ara ella realitza una estada de recerca a Bèlgica i jo mateixa me’n vaig als EUA a l’agost, de manera que espero poder supervisar el procés des de la distància. Pensàvem que era important que la coordinació fos sempre presencial. No hi entraré en aquest escrit, però també comptem amb molts col·laboradors puntuals, un comitè científic de l’IRCVM que revisa tots els guions dels vídeos (pensem que és una novetat important, que garanteix la qualitat del MOOC perquè està format per parells cecs, peer-review), una traductora i medievalista que serà la cara del curs, …

Un cop format l’equip, vam cercar les primeres col·laboracions a l’IRCVM i al Màster en Cultures Medievals. Tenim clar que el públic potencial del nostre MOOC serien estudiants que podrien estar interessats a matricular-se al màster i al nou doctorat de l’IRCVM, que tenen un enfocament molt similar al que plantegem. La col·laboració la vam establir des de l’inici i ens ha ajudat a l’hora de fer moltes gestions i de trobar solució per als obstacles que han anat sorgint. Això sí: compteu-hi, hi haurà moltes reunions. Reunions amb les entitats que formen part del MOOC, amb la universitat, amb els responsables dels espais on es grava (atès que compartim despatx, això també ens ha portat algun disgust quan gravàvem, però ara busquem llocs més atractius), amb el préstec de materials, contacte amb el CRAI, l’ICE… I és així com s’avança més, perquè el que per a nosaltres pot semblar un problema difícil de solucionar, per a la persona amb qui parles no ho és, perquè treballa amb aquell tema cada dia o perquè se li acudeix una proposta creativa en la qual no havíem pensat.

I, finalment, a partir del primer esbós del programa (que ha canviat molt des d’aleshores, perquè volíem assegurar-nos que donàvem una imatge completa sobre la màgia a l’Edat Mitjana i que el curs estava ben cohesionat, amb un volum de feina que correspongués a la dedicació per part dels estudiants que demanava el curs, 3-4h. a la setmana), vam buscar els docents, els professors que elaboren els guions i les preguntes d’avaluació de cada unitat (ja parlarem de l’avaluació), especialistes en la matèria, que dominen l’anglès i que són bons comunicadors i tenen experiència docent. Vam partir d’un programa inicial pensat com a menú-degustació sobre la màgia a l’Edat Mitjana per acabar amb menys de la meitat del professorat inicial, amb un responsable docent per a cada mòdul (al principi havíem assignat a cada docent un vídeo sobre un tema molt concret d’aquell mòdul) que s’ocupés des del disseny del contingut, fins a l’elaboració del guió i, si, pot ser, que aparegués als enregistraments centrals del seu mòdul (la nostra medievalista traductora, Delfi I. Nieto, sempre apareix al primer i a l’últim vídeo obligatori de cada unitat). D’aquesta manera, el programa té una base molt sòlida. Evidentment, l’equip organitzador ja fa una revisió prèvia del guió, jo me’ls llegeixo tots, després l’enviem amb els comentaris als docents perquè l’acabin d’adaptar al format MOOC (que NO és el d’un article de revista i que, en aquest cas, és un curs introductori a l’època medieval, per a persones que poden provenir de ciències o d’humanitats; conseqüentment, no hem de donar per suposats termes i conceptes propis de la matèria tractada), el responsable del mòdul docent (normalment a càrrec de l’elaboració de tots els guions dels vídeos, però que en alguns casos compta amb un col·laborador per a un vídeo determinat o un docent que s’ha ocupat dels vídeos optatius de la unitat) acaba de donar forma de guió (sempre en anglès) als textos, s’envia al comitè científic, s’hi afegeixen els darrers canvis i passa a la correcció lingüística. Ara sí, ja podem preparar el telepròmpter! Aquest procés que a primera vista semble tan complex, si el ritme de treball és bo, no triga més de tres setmanes/un mes i els resultats són molt bons. Tingueu en compte que estic parlant des de l’experiència de la recepció dels guions del primer mòdul, el més difícil perquè durant aquest mes encara hem introduït canvis en el programa, hem acabat d’elaborar el pla docent i, sobretot, els nostres professors encara no comptaven amb cap guió de model ni cap vídeo del nostre propi curs. Un altre dia parlarem del dossier d’instruccions que vaig elaborar per a ells, de la reunió informativa que vam celebrar i del consell que es matriculessin a un MOOC i en regiressin molts del Coursera! Ara ja tenim guions de mostra i aviat vídeos. Per això, tot i que en el nostre cas va ser per casualitat, si el vostre curs també compta amb especialistes de diferents temes (és a dir, un equip docent nombrós i no una figura principal) val la pena que, si el coordinador és alhora professor del curs, escrigui ell primer els guions del mòdul que li correspon perquè ell té la idea clara de l’estudiant al qual s’adreça i de la concepció del curs. Per molt que l’expliqui. Val la pena. Aquests guions serviran de model per a la resta. Reflexioneu-hi des del punt de vista didàctic.

 

Continuaria, però comença el cap de setmana i no vull allargar-me. Un altre dia, més!