Mes: Juliol de 2014

El programa de Magic in the Middle Ages

Gràcies als amics d’ARDIT per l’acollida que ha tingut aquest blog i la iniciativa de muntar un MOOC titulat Magic in the Middle Ages a partir de la noticía que hem penjat al Facebook d’ARDIT!!

Per agrair-vos-ho, fem un avançament del programa del nostre propi MOOC, que començarem a publicitar al desembre.
MAGIC IN THE MIDDLE AGES
Ofert per la Universitat de Barcelona
Organitzat per ARDIT Cultures Medievals, IRCVM i el Màster en Cultures Medievals de la UB
Coordinadora: Gemma Pellissa Prades
Equip organitzador: Gemma Pellissa Prades, Delfi Nieto, Joana Palau, Pau Castell i David Carrillo Rangel.
Becària d’edició UB: Conxi Duro.

I. Introduction to magic in medieval Europe (Pau Castell). 7 videos.
It includes a welcome video explaining how the course works and introducing our team.
Evaluation: test + participation in the forum.

II. Magic according to philosophy and theology in the Middle Ages. Inquisitors and Satanism. The Jews and the Kabbalah (optional video with additional materials by Jordi Casals). (Delfi I. Nieto). 5 + 2 videos.
Evaluation: test + comment of a historial document (forum)

III. Popular magic in the Middle Ages. (Pau Castell). 5 videos + 2 optional videos.
Evaluation: test + comment (forum): passage of a juridical text (the trial of a witch).

IV. Artes magicae (la magie savante) (Godefroid de Callataÿ and Sébastien Moureau). 6 videos
Content: the concept of magie savante and the classification of its disciplines in the Islamic world; the birth and development of artes magicae in the East; the epistles of the Brethren of Purity; the reception and development of artes magicae in Europe and the splendor of these disciplines in the Renaissance.
Evaluation: test

V. The Magical World of Celtic Culture: Arthurian Literature (Gemma Pellissa Prades). 5 videos + 2 optional videos
Videos: ‘Welsh Legends and the Matter of Britain’, ‘Arthurian Propaganda’, ‘Chrétien de Troyes’ Arthurian Romances’, ‘The Knight’s Path’ and ‘The Mistery of the Grail’. Optional videos (by Sergi Sancho Fibla): ‘Ireland, a magical land from a continental perspective. Introduction to Tristan and Iseult’ and ‘Irish Women in Medieval Literature: Outsiders or Magicians?’ Optional text (a passage of Tristan).
Evaluation: test + writing assignment about The Knight of the Chart by Chrétien de Troyes. 950-1200 characters.

VI. Art: Magical Objects and Relics. (Noemi Álvarez da Silva). 6 videos.
Content: The relation between symbolism and magic; the difference between symbolism and spirituality; the connotations of different materials (i.e. ivory, precious metals) and objects in the Middle Ages; relics; the truth about the Grail exhibited in Leon. Closing video.
Evaluation: tests.

Us interessa?

Anuncis

Recomanacions sobre l’edició de vídeos MOOC

Com us vaig dir, aquestes setmanes s’ha incorporat una becària a treballar amb nosaltres, Conxi Duro, i si puc escriure aquesta entrada és gràcies a la feina que està fent i a les observacions que ha compartit amb nosaltres.

En cap moment no vam pensar que això d’editar vídeos fos bufar i fer ampolles, però comptar dins de l’equip amb persones que hi han treballat abans era un avantatge. De totes maneres, poc em podia imaginar la feina de planificació que encara queda per fer un cop ja tenim:

a) el guió definitiu en anglès,

b) els vídeos enregistrats (però no editats),

c) personal i programes d’edició,

d) els guions amb la pauta, paràgraf per paràgraf, sobre quines il·lustracions o imatges es mostraran en aquell moment i la descripció del que veurà l’estudiant a vídeo final.

La primera recomanació que us faria i que nosaltres no vam tenir en compte en aquest primer mòdul per desconeixement és que: un cop hagueu de començar l’edició, tingueu-ho tot a punt. I a punt vol dir que, a més d’haver aconseguit els drets de les imatges que fareu servir (fet), tingueu també amanides les il·lustracions que heu preparat per als vídeos. En el nostre cas la il·lustradora no podrà tenir els dibuixos fins al setembre i això vol dir que, si bé ara ja es poden enllaçar les diferents preses en un sol vídeo, encara falta la tasca d’edició final. Els subtítols, com vaig dir, s’hi afegiran des de la pataforma Coursera.

Una de les primeres tasques que va bé fer per preparar l’edició és el “guió tècnic”, que Conxi Duro ens ha preparat en un Excel. Hi ha un guió per mòdul, de manera que s’hi creen les columnes: núm. de mòdul, text del guió literari (ho haureu d’anar separant per paràgrafs per fer-ho coincidir amb la descripció de les imatges, la música, les transicions de moviment… A més, indiqueu si es tracta d’una veu en off o no, si és que no, vol dir que a les notes visuals hi aareixerà el bust del professor parlant), notes visuals (inclosos els tests d’avaluació que han d’aparèixer a la pantalla a mitjan vídeo i el número de la presa de vídeo utilitzada), grafisme del text (tipus de lletra, què hi ha de dir quan surt un professor a la pantalla, títols i subtítols). A les files de les graelles de l’Excel s’hi marquen els diferents guions del mateix mòdul i cada quadrat es va correspondre a un paràgraf o passatge del text.

Això vol dir posar en un sol document tots els materials que ja teníeu elaborats, en una versió definitiva i sincronitzats, per facilitar l’edició del vídeo. Ara estem buscant música medieval lliure de drets per utilitzar-la al curs.

Tots aquests materials de treball, un cop el curs funcioni, voldria informar-me sobre si podem compartir-los o publicar-los en una llicència Creative Commons perquè tingueu exemples de tots els documents que hem confeccionat per al MOOC.

Hi ha altres suggeriments, molt útils, que Conxi Duro ha compartit amb nosaltres a partir de l’anàlisi dels primers vídeos, que aplicarem d’ara endavant:

– Cal controlar la inclinació de la càmera quan s’enregistra.

– És molt important que les mans del professor sempre es vegin perquè afegeixen expressivitat.

– Si la llum és massa dura, crea ombres poc favorables al rostre i la direcció zenital no hi ajuda. Solució: cartolina blanca o porexpan com a reflector.

Compartiu l’experiència en l’enregistrament de vídeos i en edició. Què us va parèixer el vídeo de presentació?

Els models de MOOCs que no volem seguir

Com a tastaolletes de diversos MOOCs, he anat prenent nota de les pràctiques que no voldria aplicar al nostre:

1. Vídeos que són directament una gravació d’una classe presencial (1h. i mitja). Cada vegada ens costa més estar més d’una hora davant de l’ordinador escoltant algú parlant sense moure’ns. És difícil mantenir l’atenció de l’espectador si no hi està avesat. Jo ho faig de tant en tant, però han de ser temes que m’interessin molt i solc utilitzar la pràctica de prendre apunts mentrestant, perquè m’ajuda a centrar-me. Quan hi ha diapositives darrere del professor més val aturar el vídeo i mirar la pantalla, però compte que sovint les diapositives apareixen tallades o no es poden llegir. Tot i això, reconec que aquest model té coses bones, pedagògicament. La presentació del professor sol ser “espontània”, és a dir que no segueix un telepròmpter ni s’eliminen els errors ni les picades d’ullet (i riures) als estudiants: el fet que els estudiants hi siguin físicament sol influir al professor. El dinamisme del professor que es mou per l’aula i la tarima també són avantatges respecte d’un docent assegut davant de la càmera i, és clar, mirant-la fixament. De totes maneres, penso que això és la idea de compartir materials d’un curs presencial (normalment d’èxit), no de presentar una proposta innovadora d’ensenyament com és el MOOC.

2. Una veu parla i al vídeo només hi apareixen diapositives, que se succeeixen. No transmet, no crea empatia i menys si només hi veus gràfics i estadístiques. Suposo que, per contra, si es pot descarregar tens un material bo d’estudi.

3. Els cursos en els quals el volum de feina augmenta i augmenta i les hores de dedicació real no corresponen a les que s’havien anunciat. Quan preparem un MOOC hem de tenir en compte tant el temps de visualització dels vídeos com les lectures i els exercicis i considero que cal distingir molt bé entre el material fonamental per seguir el curs (obligatori) i els recursos complementaris que s’ofereixen. L’allau de feina i de materials mal organitzat aclapara els estudiants, també als cursos en línia tradicionals.

4. No m’entusiasmen els tests programats amb molta matèria, sobretot quan bona part del contingut s’ha d’extreure dels llibres de la bibliografia recomanada i no dels materials creats per al MOOC. És a dir, sóc partidària de donar sempre textos de referència i, si pot ser, de penjar-los a la plataforma del curs, però és fàcil que l’estudiant se senti sobrecarregat i necessiti unes activitats més guiades abans de realitzar un gran examen. En el nostre cas, optem per una avaluació continuada, amb una pregunta clau a cadascun dels vídeos i activitats reflexives, en què els estudiants desenvolupin l’esperit crític (una paraula cada cop menys de moda als contextos universitaris europeus, pel que he observat).

5. Tot i que les entrevistes breus a un especialista/bon comunicador/professor són un encert, no ho són els grups de discussió grans que es filmen durant uns vint minuts (es fan repetitius i l’estudiant segueix sense poder-hi participar).

Us he de deixar. Bon cap de setmana!

La preparació de l’ajut per a MOOCs i altres qüestions

Aquests darrers dies ens hem centrat en dos temes:

a) d’una banda, hem començat una fase nova de la creació del MOOC amb el nostre primer mòdul (el de literatura artúrica, que correspon a la cinquena unitat del curs): l’edició de vídeos, amb les exigències que hi van lligades:

– teníem els cinc vídeos de literatura i el vídeo introductori per demanar l’ajut de la Generalitat enregistrats, però encara no disposàvem del disc dur (petita inversió que hem de fer) i per tant els teníem emmagatzemats en un sol ordinador (personal) i perquè arribés a la resta de l’equip s’havien d’utilitzat programes d’enviament en línia (mooolt lents). Ho vam fer amb Wee transfer. M’han recomanat el programa Mega, que és més ràpid,

– a partir d’aquí, Pau Castell, membre de l’equip organitzador, ja tenia experiència en edició de vídeos i va començar a treballar amb el vídeo introductori, que podeu veure aquí, però encara no es tracta del vídeo promocional, que serà més breu i impactant. El podeu mirar amb subtítols o sense (trobareu l’opció a la part inferior del vídeo),

– vam reunir-nos per incorporar unes hores una becària d’edició de vídeos, que col·labora en diversos MOOCs de la UB i que té accés a la plataforma Coursera. Això implicava tenir disponible un espai (la seu de l’IRCVM), un ordinador i els programes Camstacia i Photoshop perquè hi pogués treballar, a més dels vídeos. (Nota: inversió en la llicència dels programe, tot i que mentre arriben, Camstacia té una llicència gratuïta d’un mes per anar-hi treballant). Al període de proves que vaig fer pel meu compte, amb efecte Chroma inclòs, havíem usat Adobe Suite. Val a dir que els espais de despatx a la universitat van molt buscats, però la solució ha estat bona i ara C. D. ve a treballar uns quants matins a la setmana. Atès que com a equip també fem molta feina a casa, això va significar assignar a la becària una cap directa dins del nostre MOOC, perquè treballessin juntes i tingués algú de l’equip com a referència, a més de la coordinadora. Així, Joana Palau treballa amb ella com a mínim un cop a la setmana i està aprenenent edició de vídeos per avançar més ràpid i per al moment en què no disposem de becaris. Abans de començar a treballar, també li vam enviar els guions dels vídeos, el pla docent i està interessada a venir a la gravació dels dos vídeos optatius del mòdul sis, que farem la darrera setmana de juliol,

b) d’altra banda, hem preparat els documents per a l’ajut del MOOC, el termini del qual s’acabava el dia 7, però finalment es va ampliar fins ahir. La memòria és un document extens, per això més val que si voleu demanar-lo, hagueu començat a treballar-hi abans perquè us demanarà materials que ja tindreu elaborats, com el pla docent en anglès. Ara el procés té diverses fases i ens n’aniran informant. L’import màxim que es pot demanar per MOOC són 8000 euros i, tot i que treballem a cost de producció, amb poques despeses i de manera molt autosuficient, els conceptes per als quals hem demanat l’ajut són tan necessaris com comptar amb serveis de traducció/correcció, suport informàtic durant la impartició del curs o pagar les il·lustracions que acompanyen els nostres vídeos, que estan concebuts amb aquest disseny en ment.

Aquest mes de juliol encara treballarem i a l’agost ho farem cadascú pel seu compte, perquè l’1 de setembre hem fixat molts terminis de lliurament i els mesos de setembre i octubre treballarem molt en els guions de nous mòduls i en l’enregistrament de vídeos. Ja tenim el calendari del curs que ve enllestit (ens ha anat bé que la beca també ens obligués a tenir-ho a punt) i les graelles de l’Excel que hem usat per a les tasques d’aquest curs estan gairebé verdes, senyal que ho hem anat fent tot!

Si sou del meu equip no us despisteu, ens queda l’enregistrament dels dos vídeos optatius del mòdul 5, el lliurament de certificats als participants del mòdul 5 i començar la gestió de les autoritzacions de drets intel·lectuals i d’imatge abans de tancar el curs!! De moment tenim els guions dels mòduls 2 (màgia popular) i 6 (objectes màgics, Història de l’Art) també força avançats, hem començat els contactes amb els moderadors dels fòrums i ja m’he llegit les instruccions de com penjar els materials a Coursera!

A més, el 15 d’agost Noemi Barrera em prendrà el relleu (ja té tots els materials i àudios-resum de les reunions fetes fins ara), també aquí al blog, i jo faré una supervisió més general de dues hores de dedicació setmanals. I vosaltres, com teniu els MOOCs que esteu preparant?

Recursos per a la docència en anglès

Recentment, he realitzat un curs de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona titulat Basic skills and tools to teach content subjects in English i em va ajudar a conèixer recursos, però sobretot a guanyar confiança ensenyant en anglès. Va fer que m’hi veiés.

Ara des de la universitat m’han enviat un vincle a aquest recurs web que han elaborat, amb diversos enllaços per millorar en l’ensenyament en anglès (sobretot en casos en què ni és la primera llengua del professor ni tampoc la de la major part d’estudiants). El nostre MOOC és en anglès i he pensat que, si us esteu plantejant impartir-ne un en aquesta llengua, us pot ser útil.

Reflexions breus sobre els MOOC

Avui he trobat aquest article a través d’una piulada de Miquel Duran al Twitter. Us el recomano. Voldria comentar-lo amb deteniment un altre dia, però de moment, n’escric una reflexió al vol.

L’article comença amb la contraposició dels beneficis, dels canvis que els mitjans de comunicació utilitzen per presentar els MOOCs (accés a l’educació de forma més àmplia, menys costos i possibilitats d’acabar cursos universitaris gràcies als crèdits que pugui donar la superació d’un MOOC) amb les expectatives i els objectius que tenien els professors d’universitats prestigioses nord-americanes que havien participat des de l’inici en el procés d’implementació dels MOOCs de forma activa.

Això m’ha fet pensar en un dels debats que es va generar dins del grup del qual formava part al taller de la I Jornada sobre MOOCs que va tenir lloc a l’abril a la UPF. Diversos professors oposaven la idea d’un curs massiu en línia a un curs tancat, amb pagament de matrícula o de tutoria en una universitat a través de la plataforma Moodle o d’un altre tipus de campus virtual (a les diapositives que he enllaçat a l’entrada anterior hi trobareu resumides en un esquema les diferències entre un curs en línia tradicional i un MOOC, en què l’adjectiu “massiu” no és en va). Argumentaven que el que dóna un valor afegit als cursos tradicionals i de pagament, allò que farà que els estudiants s’hi segueixin matriculant, és que hi ha un seguiment de prop del progrés de l’alumne, si està ben fet hi ha una voluntat de guiar l’estudiant a través del procés d’aprenentatge d’una manera personalitzada.

Des de la pròpia experiència com a alumna de cursos virtuals, ho comparo entre els cursos virtuals d’una quinzena d’alumnes que ofereix l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, en què hi ha un temari en pdf i tests autocorregits, però també un lliurament d’un escrit cada quinze dies, que és comentat pels companys (sí), però també pel professor de manera individualitzada i amb una videocorrecció, en què hi ha una tutoria final orientativa i el seguiment del projecte personal d’escriptura de cadascú al llarg del curs. A més, cada 15 dies també hi ha un xat d’una hora i mitja amb el professor i els companys. Penso que els professors dels MOOCs cada vegada intenten utilitzar més eines similars per avaluar el progrés i perquè els estudiants rebin comentaris personals sobre els exercicis, a través de l’avaluació no només de tests sinó també d’activitats corregides per un parell de companys amb un sistema de rúbriques clar (P2P), que poden ser usades de forma puntual o ser el fonament del curs (vegeu aquest MOOC). Hi ha hangouts/tutories virtuals, s’organitzen meetups/trobades i grups d’estudi.

I sí, no puc deixar de comparar els cursos virtuals de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu amb una iniciativa, que em va parèixer fantàstica, que em va arribar a través de CiudadSeva. Es tractava d’un curs virtual per aprendre a escriure contes (en castellà) i t’hi podies apuntar a través d’un googlegroup. Ho vaig fer i, com jo, molta més gent. També hi havia una bibliografia recomanada i diversos textos gratuïts penjats al web increïble de CiudadSeva, a més d’una professora que cada setmana demanava una activitat (el passatge d’un conte) que els companys havien de comentar. Hi va haver una allau d’inscripcions (tot i que no es pot comparar amb el nombre d’inscripcions d’un MOOC), de presentacions els primers dies, no hi havia manera de donar-se de baixa, més correus amb gent que se’n queixava, després va venir l’enviament de contes, dels quals cadascú comentava el que volia i podia i la professora va haver de deixar clar que no podria fer les correccions dels textos… Va ser un caos.

Els MOOCs han fet un pas més enllà, estan organitzats, es compta amb experiències prèvies (i la majoria de professors n’han estat usuaris), amb eines acadèmiques i plataformes adequades i, malgrat tot, la qualitat d’alumnes inscrits fa que no se’n pugui fer un seguiment personalitzat, almenys per part del professor. I parlo en general, atès que he llegit experiències molt atractives des d’aquest punt de vista. Però penso que també podem girar la truita: es donen materials molt ben pensats des del punt de vista pedagògic, que a més es milloren d’edició en edició i es tenen molt en compte els comentaris dels alumnes i les dades sobre com els estudiants s’han encallat en un determinat vídeo (que entre el minut 7 i 8 triplica les visualitzacions pel mateix usuari) o en una determinada pregunta que era ambigua. Hi ha pautes molt clares i, alhora, l’estudiant torna a gaudir d’aquella autonomia que potser van conèixer els estudiants pre-grau, en què, malgrat que no hi havia un seguiment tan individualitzat dels estudiants, que en la majoria de casos només realitzaven una avaluació única, tenien/teníem més llibertat per crear-se un itinerari propi, per aprofundir a través dels materials optatius en allò que els havia cridat més l’atenció (encara que signifiqués aturar-s’hi unes quantes quinzenes, perquè el ritme l’imposaven ells). Perquè considero que als MOOCs el més important no és que un alumne segueixi des de l’inici fins al final el curs, tal com està pautat, sinó que sigui capaç de seleccionar la informació, de buscar el que més li interessa, d’aprendre simplement pel plaer de fer-ho, perquè aquí l’objectiu no sol ser una nota ni encara menys un certificat.

Evidentment, si som capaços de despertar el cuquet de la curiositat de l’alumne per un tema, jo personalment aspiro a atreure’n l’atenció a tots els mòduls i les activitats del curs!

Bona nit!

P.S. Malgrat el to de reflexió en veu alta (d’abans d’anar a dormir) d’aquest blog, pretenc mantenir-ne l’enfocament pràctic! I espero els vostres comentaris sobre experiències pròpies en la creació de MOOCs.