Mes: Octubre de 2014

Planificació de la difusió del MOOC

David Carrillo Rangel, organitzador del MOOC, ha dissenyat el calendari de difusió del MOOC a través de Facebook i Twitter. De moment ha començat amb els mesos de desembre i gener. Ha buscat les efemèrides i estem creant una bossa de materials virtuals relacionats amb el MOOC des de fa més d’un mes. Ha creat una casella per a cada dia dels mesos de desembre i gener, en què hi indica si hi ha cap celebració que es pugui relacionar amb el MOOC i la frase i el vincle del material que hi volem penjar, amb una actualització cada dia. Per veure’n el contingut us haureu d’esperar, però aquesta és la proposta de presentació que ha fet, seguida del calendari:

Social Network proposal for MOOC

Goals: To update the pages, in Facebook and Twitter as often as possible, ideally daily, aiming to build up a community of both students and people who might be interested in the topic matter. I have created two different proposals according to the network and whatever is going to be shared, and also a suggestion based on the calendar for the weeks BEFORE the course stars. Once the course is running we should post updates or complementary materials regarding the subjects (we have already a good database of them).

How to use it:

Facebook
Create a Facebook group. All the people involved in the MOOC with a Facebook account should be granted admin privileges for the page, so in case anyone leaves Facebook, the page won’t disappear. It should be a couple of persons working, one main CM posting updates and handling comments, and another one as a back up. It would be great that once the course has started we could have the presence of some of the lecturers who could answer some questions, give some advice, and so on… Even if it works and the people are involved, we could go further and make a hangout or doubts recap.
Facebook allows more resources than twitter, meaning that we can post links, images, videos, texts, polls… So the case could come that we post some texts on facebook. The account should be linked to twitter, so in case we post something, like a text, or upload a PDF file, it can also be displayed on Twitter, even if this means just a referral from one to the other.

The first step after creating the page should be that all of the members of the account send invitations to all the Facebook contacts to like the page or to become part of the group.

And here we came to the discussion if it is better a page or a group. A page allows the chance to be displayed on the feed of different persons, even if they don’t like the page, the group is a closed structure which allow only members to see their content, but once the invitations have been sent, it is more easy to people to notice the notification regarding the group. I guess the decision should be based primary on the amount of people we have among our contacts who could potentially join the MOOC.

Twitter
In this case we should create a brand new account! We are currently using the hashtag #medievalmagic. Use also the hashtags of medievalist who use to post, for instance, the database of images of the British Library post and repost manuscript illuminations and comments. A work or recap of this tags should be done, as well as follow all the important accounts that gather most interest, Leeds, British Library, and so on…
It is very important that the email address used behind this account is one that everyone can access (mooc.medievalmagic(at)gmail.com), a MOOC email account from Google which we could use as well to post comments on Youtube. The username and password should be accessible for the persons involved.
Calendar […].

Així que per part meua he creat un compte de gmail per vincular-lo a tots els comptes que necessitem. Endavant! Aviat ens trobareu al Facebook (en una pàgina, per no restringir-ne l’accés) i al Twitter (ja sabeu que al Twitter hi podeu accedir fins i tot si no hi teniu cap compte creat). Volem usar, també, els mitjans convencionals.

Actualització: en una reunió de l’equip organitzador han sorgit idees per a la promoció del vídeo. A més de la presentació seriosa que tenim preparada, hi haurà dues sorpreses més en forma de curt!

Anuncis

Informació sobre la protecció de dades

M’estic assessorant sobre el tema. De moment, un vincle:
https://www.youtube.com/watch?v=9c47sL-k5lI

El segon pas ha estat demanar assessorament legal a Innovació docent de la UB i a l’Hotel d’Associacions de la UB sobre els drets de les imatges que usem als vídeos per il·lustrar les explicacions dels docents. Necessitaríem, gratuïtament o contractat si rebem un ajut econòmic, a) que un professional sobre el tema comprovés una per una que citem correctament les imatges usades i que la llicència que tenen ens permet fer-ho i b) assignar una llicència Creative Commons per a ús comercial a tots els materials del curs. Espero que la resposta sigui positiva i ens permeti avançar amb seguretat en aquesta qüestió.

I sobre com usar les llicències Creative Commons, min. 45, aquí.

Què pot fer la universitat catalana per als docents que creen un MOOC?

Avui m’agradaria fer una reflexió per valorar aquelles qüestions que han suposat un repte per al nostre equip organitzador del MOOC i que considero que podrien millorar si les universitats catalanes segueixen apostant per uns determinats MOOCs després de les primeres experiències amb aquests cursos.

L’altre dia vaig llegir al blog d’Enric I. Canela un article sobre els MOOCs de les universitats catalanes i això em va fer pensar encara més en el gran esforç que estem fent, de manera voluntària, un grup de joves investigadors per oferir un MOOC acabat i, pensem, competitiu. Ens trobem en una fase primerenca de la participació de les universitats catalanes al món dels MOOCs i per aquest motiu hem tingut el privilegi de poder assistir a jornades dedicades a la creació de MOOCs, a cursos oferts per la UB als docents que vulguin iniciar-se en la matèria (i impartits per professionals que hi han tingut un primer contacte), a debats sobre la qüestió (especialment a la xarxa), a sol·litar un ajut econòmic a la Generalitat que esperem que perseveri, a tenir un becari d’edició de vídeos cedit per hores per part de la nostra universitat. Dic això perquè quan els MOOCs tinguin més trajectòria dins del nostre sistema universitari, segurament no es considerarà una prioritat oferir aquests cursos que ajuden a la gestació d’un moviment nou i perquè la universitat no podrà posar a disposició de tots els docents interessats a crear un MOOC un becari. De fet, serà molt important definir l’estratègia: especialització en un àmbit determinat, quin és el públic al qual es dirigeixen els nostres MOOCs (Canela apuntava una audiència local per a MOOCs amb baix pressumport, que no podrien competir amb els MOOCs de les universitats privades més prestigioses del món), intenció de cobrir tots els àmbits del coneixement, què valorem en un MOOC, què ens aporta i per què hi invertim?

Pel fet de ser (encara) els pioners també ens trobem amb unes estructures creades recentment (a la UB hi ha una unitat que gestiona i dona suport a la creació d’aquests MOOC des d’Innovació Docent), amb les quals convé posar-se de seguida en contacte si es vol engegar un projecte d’aquestes característiques.

Però que per a la majoria sigui la primera experiència en el desenvolupament d’un MOOC (ho és per als responsables, per als organitzadors, la becària d’edició, és molt recent per a la universitat) fa que no hi hagi una infraestructura prevista per agilitzar determinades parts del procés, que en el cas de joves amb contractes temporals i situacions poc estables dins de la universitat encara té més importància. Sóc conscient que hi ha pocs recursos econòmics i que els MOOCs han estat objecte de grans inversions en universitats estrangeres, sobretot nord-americanes i tampoc penso que el sistema universitari català pugui permetre’s destinar-hi aquests diners, però en canvi puc afirmar, per l’experiència que hi tinc, que realitzar un MOOC amb una quantitat raonable de diners és possible. Fins ara, nosaltres hem treballat sense cap inversió econòmica, tot i que he d’admetre que moltes de les dificultats que hem hagut de superar i que ens hi han fet dedicar encara més hores, s’haurien pogut solucionar compant amb un pressupost raonable (parlem d’uns 2000 euros) i que sabem que el resultat final del nostre curs també depèn de si acabem rebent o no cap ajut econòmic, que ens ha de permetre millorar, entre altres coses, l’abast del curs: subtítols en anglès, català i castellà i l’atenció a l’usuari (suport d’un becari més durant la impartició), per exemple.

Sense recursos, però, la universitat ja compta amb un patrimoni molt útil que considero que caldria posar a disposició dels professors que duen a terme un projecte MOOC. Es tracta d’establir una xarxa de contactes que es posi en marxa des del moment en què un docent rep el suport de la universitat per crear el MOOC, que hi hagi uns passos d’acuació previstos que tindrien com a punts centrals:

a) l’equip de gravació: càmeres i micròfons. Contacte previ per part de la universitat amb els serveis audiovisuals o altres unitats que compten amb un equip audiovisual perquè no s’hagi d’adquirir cada vegada que es prepara un MOOC ni negociar diverses vegades i durant un temps llarg poder tenir aquest material a disposició. Per part d’un professor associat accedir a aquests recursos és complicat i fins i tot des d’un institut de recerca del centre pot allargar-se la negociació innecessàriament. Si es vol oferir una qualitat d’imatge i de so mínima cal aprofitar aquests recursos i no gravar amb mòbils o càmeres de vídeo casolanes. A nosaltres no ens va semblar que el resultat fos l’adequat i ho vam desestimar una setmana encabat de les primeres proves.

b) espais. Un MOOC es pot gravar amb un docent que tingui un fos blanc o unes diapositives darrere, però per què no aprofitar llocs emblemàtics que la universitat té a disposició i oferir-los per enregistrar els MOOC i fer-los atractius alhora que publicites aquests espais. Per exemple, la Biblioteca de Reserva de la UB o el claustre. Totes aquestes gestions les hem hagut de fer nosaltres d’una en una i han volgut molt de temps i a vegades no ens n’hem sortit. Per a un professor amb despatx compartit es fa difícil trobar un espai on el soroll, la il·luminació i el fons siguin adequats. Una altra opció és que les universitats es posin en contacte amb espais emblemàtics de Barcelona (això també ho estem fent nosaltres) oberts al públic per poder-hi gravar. Si hi ha un procediment establert, es descarrega els organitzadors, que en el nostre cas no reben una remuneració per crear un MOOC.

c) apostar pel programari gratuït, de manera que els becaris d’edició puguin treballar-hi sense haver de comprar llicències.

d) tenir preparats els documents d’autorització de drets intel·lectuals i d’imatge (nosaltres els hem elaborat i podem cmpartir-los).

e) comptar amb els serveis lingüístics per a la correcció dels textos en anglès o en català o altres llengües d’impartició del curs.

f) pensar si es poden oferir beques de col·laboració per formar part, com a becaris, de l’organització d’un MOOC.

g) posar en contacte els diferents organitzadors de MOOC per compartir experiències i facilitar l’assessorament per part dels docents que ja han ofert un curs o que estan a punt de fer-ho als que ara comencen. Reconèixer-ho.

h) oferir assessorament pedagògic a qui en vulgui rebre sobre el disseny de l’avaluació (automatitzada),

i) demanar coneixements lingüístics d’anglès, mínim C1, per als becaris que treballin en MOOCs en anglès.

Aquests primers passos són una manera d’emparar l’equip que s’hi dedica. Amb les vostres idees, podem ampliar la llista. Això és només un esbós, una petita aportació personal perquè cada vegada ho fem millor.

Indicacions dels docents al personal d’edició de vídeos

Us copio una part d’correu que vaig enviar a la investigadora de la Universitat de Lleó aquesta setmana (està en castellà). Veureu de seguida que és fruit de dues reflexions dels darrers dies:

a) En revisar per primer cop els vídeos ens vam adonar que, tot i que al mòdul 5 ho havíem fet, cada vegada havíem donat menys importància a la indicació del lloc on van les imatges en relació amb el guió. És a dir, sí que teníem unes imatges previstes o pensades, però estaven sempre fetes pensant en la il·lustradora o la persona que havia de cercar les imatges més que en l’editor que després les hauria de col·locar en un minut i segons exactes al vídeo. Això feia que fos difícil a l’hora de gravar fer les pauses prèvies a la imatge i a l’hora d’editar la imatge apareixia al paràgraf indicat, però no coincidia ben bé amb el moment en què ho deia el docent.

b) L’altre dia, en parlar sobre l’avaluació al blog, vaig recordar que tret del mòdul 5 (que és l’únic mòdul en què demanarem, ja molt avançat el curs, una prova P2P/peer-to-peer, amb revisió de parells), a la resta de guions que havíem preparat ens havíem centrat molt en què hi hagués una pregunta-test amb la idea clau de cada vídeo i encara no havíem rebut les activitats de cada unitat. Inicialment no hi havia donat importància perquè pensava que si no ho feien els docents, podia recaure sobre l’equip, però em vaig adonar que no era bona idea (pel tipus de formació i el volum de feina).

Las últimas semanas hemos estado trabajando en la edición de los vídeos y nos hemos dado cuenta que incluso cuando el guión está muy detallado, todo lo que queda en el aire, sin concretar, induce a errores que no favorecen el aprendizaje de los estudiante. Por esto quería pediros, como docentes responsables de distintos módulos, un par de tareas:

a) en primero lugar, deberías partir de la última versión de vuestros guiones y añanadir, según el modelo que os adjunto (lo veréis en mi guión como ejemplo), en un guión libre de otros comentarios: párrafo por párrafo se tiene que indicar en gris la parte que se está recitando mientras se ve el dibujo. En amarillo vuestro comentario sobre la imagen o dibujo que va a ir allí: es decir, si la imagen es estática o animada (en caso de que se vea el proceso de dibujo), descripción de lo que tiene que se dibujar y, si hay, ejemplos en imagen del tipo de dibujo que esperáis (por ejemplo si se trata de una pieza de arte). Si en vuestro módulo no hay dibujos sino imágenes, os pediría que identificarais el tipo de imagen que tiene que ir o directamente que las busquéis. Tienen que ser libres derechos de autor, indicad dónde lo pone, de dónde procede y qué tipo de licencia tiene. Añadid la leyenda de la imagen: referencia completa, título, … SÉ QUE MUCHOS DE VOSOTROS HABÉIS INDICADO YA CUÁLES IMÁGENES OS GUSTARÍA QUE SE VIERAN, PERO OS PIDO QUE LO ORDENÉIS PARA QUE NUESTRA BECARIA DE EDICIÓN Y NUESTRA ILUSTRADORA (SI CORRESPONDE) LO VEAN CLARO. Ahora os pido algo definitivo, que penséis en cómo va a quedar el vídeo, que no se acumulen demasiadas imágenes, que no haya trozos largos y pesados o descriptivos sin ellas. Pensad en el resultado final. Se lo voy a enviar así a nuestra becaria.

Además de esto, en el segundo guión que os adjunto como ejemplo, vais a ver que indico cuándo deben aparecer en la pantalla palabras (títulos de obras, autores, citas con la referencia bibliográfica) sobreimpresas para que el alumno no se pierda. Quisiera que en el mismo guión donde habéis marcado las imágenes, marquéis una por una las palabras que deben aparecer de este modo, para que la becaria lo haga de forma automática.

Cuidado: si se tiene que ver la mano de Laura dibujando en el módulo 6, se tienen que contar muy bien los tiempos, porque tienden a extenderse demasiado los dibujos, mientras que la voz del docente ya ha terminado de leer aquella parte.

b) Además de las preguntas-test, cada módulo va a tener un ejercicio que tiene que hacer el alumno. Excepto en el caso del módulo cinco, el mío, que es el que os adjunto (tercer documento), no va a ser un ejercicio que se entregue para corregir, sino que tendrá lugar en el foro del curso. Tiene que ser una o dos preguntas para que debatan o se informen un poco sobre un tema y cuelguen sus datos o su argumentación, por ejemplo, en el módulo 1 podría ser: ¿que perjuicios crees que hay en la sociedad actual sobre la Edad Media? Si es algo tan sencillo, debería ir acompañado de otro ejercicio. Son obligatorios, no tienen que pedir mucho trabajo (excepto en el cinco) y deben ser realizables sin que haya un docente que los corrija uno por uno. El docente en este caso leería solo las respuestas más votadas en el foro y contestaría ahí. Recordad que vamos a hacer un vídeo de un minuto o dos cada semana para resolver las dudas que hayamos detectado en los foros. Puede ser también una lectura, sin que sea necesario preguntar sobre ella: seleccionas un texto libre de derechos, lo colgamos y que lo lean. Después se les pregunta: ¿lo has leído? SÍ o NO, hay un código ético y lo hacen en muchos cursos. Otro ejemplo sería uno que propuso Pau hace tiempo para el módulo 2: seleccionar un pequeño fragmento de un proceso por brujería, ofrecer una traducción al inglés y pedirles que lo analicen en el foro siguiendo los mismos pasos que previamente aparecen en un vídeo entero del módulo en que Pau analiza paso por paso otro fragmento. En total, entre la visualización de los vídeos (unos 36 minutos), más los tests (poned 25 min.) y la resolución de los ejercicios no debe superar nunca las cuatro horas a la semana. Si sobra tiempo, siempre hay bibliografía y vídeos optativos en muchos casos. La dedicación de este curso está pensada para 3/4 horas de dedicación a la semana, en principio.

Els primers vídeos

Darrerament ja us havia comentat que estem enregistrant els vídeos del curs. De fet, al final d’aquest mes ja tindrem tots els mòduls rodats a la UB, tret del mòdul 4, que l’enregistre a la Université catholique de Louvain i d’una part del mòdul 6, que tracta sobre el suposat Graal de Lleó i que es gravarà allà. Encara que per raons de calendari no teníem previst penjar els vídeos i la resta de materials al web de Coursera fins al desembre (prou mesos abans de començar el curs per poder revisar-ne tots els enllaços, crear-hi tots els continguts, familiaritzar-nos amb la plataforma, usar les enquestes, preparar els mòduls, programar l’enviament dels correus setmanals, etc.) la persona de l’organització que s’ocupa de fer de conductora del curs (és a dir, la cara visible del curs) realitza una estada de recerca durant els propers mesos, així que ja us podeu imaginar que hem adaptat la programació de la creació del MOOC perquè això no ens afectés gaire. El desplegament logístic també ha estat important: tres persones, 4h. per gravar 4 vídeos de sis minuts, reserves de l’equip audiovisual, dels espais (de moment hem enregistrat a la Biblioteca de Reserva de la UB, al claustre de Lletres de la universitat, al Museu d’Història, al Museu Marítim i ara busquem espais per a als propers enregistraments, amb poc temps, així que si teniu ofertes, parlem-ne!

Des dels primers vídeos que vam enregistrar per al mòdul 5, hem detectat errors que mirem de no reproduir als altres vídeos, a més de qüestions tècniques, altres com evitar talls dins d’un mateix paràgraf o moure’s ràpidament després d’haver acabat de parlar sense deixar uns segons en què restes callat i aleshores la càmera s’apaga o fer una pausa abans del moment en què a postproducció hi introduiran una imatge. El Pau ha fet un bon llistat sistemàtic d’errors que s’han d’evitar en gravar i tots dos hem fet el mateix amb uns paràmetres d’edició dels nostres vídeos.

I és que, alhora, estem a la fase de postproducció dels vídeos del mòdul 5, la major part dels quals vam enregistrar abans de l’estiu (abans que jo me n’anés, també). Ja sabeu iique tenim una becària que ens ajuda en l’edició dels vídeos. Fins ara ella ha assumit íntegrament l’edició dels vídeos del mòdul 5. Anteriorment vaig explicar que els nostres guions de vídeos (que ja inclouen informació sobre el lloc on van les il·lustracions, la descripció de les imatges i de les paraules que volem que apareguin sobreimpreses a la pantalla) els convertíem en guions tècnics en un Excel que compartim a la carpeta d’edició del Drive, de la qual s’ocupa la Conxi, la becària d’edició de vídeos. Hem vist que en aquest guió hi faltava clarament un apartat per a les paraules sobreescrites (volem que apareguin a la pantalla, com si fos una pissarra, el títol de les obres, els noms dels autors, expressions en altres llengües…). També calia deixar clar el tipus de lletres que usaríem (les lletres amb ombres i difuminats dificulten la lectura), els refosos en negres per als canvis de pantalla, ens hem adonat que havíem de fer encaixar molt millor els dibuixos en slow motion amb el temps real en què el docent parla (hem hagut de fer-hi retalls en alguns casos i mirar molt bé on s’introdueix el dibuix perquè ha d’ajudar a entendre el missatge, no ha de despistar l’estudiant i nosaltres no usem tot el vídeo sencer amb il·lustracions, sinó que alternem). I, sobretot, havíem d’assegurar-nos que tot estava en anglès i que no hi quedava cap nota que haguéssim escrit en català, com ara els títols d’apartats com la bibliografia, que situem amb un enllaç al final de cada mòdul. I encara, que els crèdits del vídeo fossin correctes: en el nostre cas, com que seguim el model d’una professora que explica el primer i darrer vídeos de cada mòdul com a fil conductor del curs, això implica que ella parli d’art, de literatura, d’història… també amb guions d’altres professors i ha de quedar molt clar als crèdits qui és l’autor de l’escrit, qui l’ha adaptat al format de vídeo en cas que hagi estat necessari (el responsable de cada mòdul, de fet, és qui ho fa), qui és la veu i assessora lingüística del text, la il·lustradora i l’animadora, on hem rodat la peça, el nom dels tres organitzadors del curs: ARDIT, IRCVM i el Màster en Cultures Medievals. Pel que fa a la Universitat de Barcelona, sempre obrim els vídeos amb la plantilla institucional que han preparat per als MOOCs. La complexitat del MOOC queda reduïda a uns paràmetres clars que, a partir dels primers vídeos, podem sistematitzar.

Actualment, hem fet dues revisions dels vídeos del mòdul 5 i en caldrà una tercera per assegurar-nos que és correcte. Els revisem cada vegada el Pau, que s’ocupa amb la Joana de l’àrea tecnològica, i jo mateixa. La becària d’edició fa els canvis.

Aquesta setmana he redactat un esbós de la proposta de promoció del vídeo i la setmana que ve el David, que ha iniciat un contacte amb BCNTurisme per reservar altres espais de gravació més endavant, farà un calendari per a les publicacions diàries del Facebook i el Twitter, que són les xarxes socials que hem triat utilitzar per difondre el curs a mitjan desembre. Al gener volem obrir les inscripcions i impartir-lo al maig.

També estem mirant que una col·laboradora comenci a traduir els guions del mòdul 1 en català i castellà per oferir subtítols en aquestes llengües, a més de l’anglès.

Mentrestant, fem front als reptes econòmics d’un MOOC que ara mateix funciona sense pressupost ni retribucions econòmiques. Si necessiteu orientacions sobre com aconseguir recursos, comenteu.

Darrera actualització sobre els membres de l’equip organitzador del MOOC ‘Magic in the Middle Ages’: Gemma Pellissa Prades (coord.), Delfina-Isabel Nieto Isabel, Joana Palau, Pau Castell i David Carrillo Rangel.
Becària d’edició: Conxi Duro.

Un enllaç més

https://gigaom.com/2013/08/09/how-to-pick-the-best-mooc-6-tips-from-a-coursera-junkie/

No llegeixo aquest article des de la perspectiva de l’estudiant, sinó del professor, del creador del MOOC. És important valorar què fa que el MOOC sigui realment útil per a l’estudiant i s’hi aprengui, més enllà de les eines de màrqueting i del domini de les eines tecnològiques.

Una idea sobre la qual m’agradaria reflexionar més amb tot l’equip: nosaltres hem preparat un test per a cada vídeo preguntant sobre la idea essencial que volíem transmetre en aquell vídeo com una eina més d’aprenentatge (que a més forma part de l’avaluació) i, al mateix temps, proposem activitats més obertes al fòrum (un comentari d’un text judicial per bruixeria a partir d’una pauta que s’ha explicat prèviament o una reflexió sobre El cavaller de la carreta. Però hauríem d’estar preparats per llençar preguntes que puguin portar l’estudiant fins on ell vulgui arribar, a estudiar temes nous, interpel·lar-lo directament, formular preguntes atrevides, fer-lo entusiasmar durant hores en una petita (o gran) recerca, despertar un nou interès. És el punt 2 de l’article.