Etiqueta: programa

Escoltem els professors que ja tenen experiència en la creació de MOOCs

Un cop vam haver preparat el calendari de treball per al curs 2013-2014 (des del mes de març fins a mitjan agost, que és quan la Noemi em fa el relleu aquí), dissenyat el programa, reunit els docents dels primers mòduls (per encarregar-los els guions) i l’equip organitzador… ens vam apuntar tots quatre en una jornada que va organitzar la Secretaria d’Universitats i Recerca a la UPF, intitulada Vull fer un MOOC: per un començoAl cap d’un dia les inscripcions s’havien esgotat i això que es podia veure en directe des de casa (en streaming). La sala d’actes estava plena de gom a gom el dia abans de començar les festes de Setmana Santa, però va valdre molt la pena perquè tots els ponents van parlar des de l’experiència de la innovació docent i la creació de MOOCs, sobretot de ciències i vam poder aprofitar els tallers per conèixer els projectes d’altres professors, tot i que a nosaltres ens van interessar més les ponències i el debat perquè ens van obligar a replantejar la concepció que teníem del curs i l’ordre en què pensàvem realitzar les diferents etapes de preparació dels materials. Per a mi va ser molt important el fet que tots els membres de l’equip organitzador s’engresquessin a anar-hi, perquè així vam poder intercanviar idees després de la jornada. Atès que va acabar una mica tard, no ens vam poder reunir immediatament després de l’acte per posar en comú el que havíem extret de les diferents sessions, però vaig obrir un document compartit (a través del Drive del google) perquè tots hi anotéssim els pensaments que pensàvem que ens podien ser útils. Després de festes, ens vam tornar a reunir, ara ja amb la idea clara de/d’:

a) preparar una pla d’actuació específic per aprofitar el curs per atreure estudiants internacionals per al Màster en Cultures Medievals, el doctorat de l’IRCVM de la UB i nous socis i participants per al proper congrés internacional d’ARDIT (tenim pensat premiar 30 dels estudiants que acabin el MOOC amb una invitació al sopar social del proper congrés de l’associació, que se celebrarà a Barcelona al juliol de 2015,

b) reorganitzar el programa: menys docents, polivalents i amb competència no només com a experts en la matèria, sinó també com a docents, comunicadors i amb la possibilitat de poder gravar els vídeos (i escriure els guions) en anglès. En definitiva, un programa més cohesionat i senzill de coordinar, molt exigent i de molta qualitat, amb una metodologia docent adequada i molt innovadora. En aquest punt ja havíem rebut els primers guions dels professors i ens enfrontàvem a l’adaptació de l’escrit a vídeos didàctics, que seguissin el concepte de càpsula-idea, de donar un context, unes eines d’interpretació del passat a partir del tema captivador de la màgia a l’Edat Mitjana,

c) pensar detingudament l’avaluació i la durada dels vídeos, més curts, més nombrosos. Estem preparant mòduls d’uns sis vídeos amb test i exercici pràctic (participació al fòrum o anàlisi d’un fragment/obra de forma molt breu). Cada vídeo són aproximadament sis minuts. Hi ha mòduls amb materials escrits, lectures i vídeos opcionals.

d) aquí van sorgir els primers contactes internacionals,

e) partir del disseny del certificat que contingui els objectius assolits al final del curs per l’estudiant (això té a veure amb el pla docent) i començar amb la preparació de l’examen per saber què volem què sàpiguen, què volem ensenyar. 

Tot això va ser fruit de les nostres reflexions arran de la jornada, tot i que això no significa que s’hi tractessin aquests temes de manera directa. El darrer, l’e), sí. Recordo que el conferenciants ho va anomenar “començar la casa per la teulada”. És el que ens ha costat més de seguir, perquè havíem prioritzat altres qüestions amb la finalitat de tenir dos mòduls enllestits al final de curs (de moment, pensem tenir-ne com a mínim un, el que està dedicat a la literatura artúrica).

Aquestes conclusions finals, per tant, no tenen res a veure amb les notes inicials que havíem apuntat, algunes de les quals feien així:

“[…]

2. Les proves d’avaluació han de respondre als objectius que s’han marcat assolir al curs i han d’ajudar a progressar i encoratjar l’estudiant (no són merament de control). Han de servir també per comprovar que han mirat els vídeos i que han llegit els materials obligatoris.

3. Els treballs P2P han d’estar molt ben plantejats. L’estudiant avalua el company mitjançant rúbriques. Que quedi clar què volem que l’estudiant avaluï de l’altre: quadres, dissenys… Tres estudiants per treball i cadascun n’avalua a un. Si tots tres avaluen de forma negativa el treball d’un company, no passa (on està el límit?). Els estudiants també aprenen corregint els altres. Treballs rellevants, no pèrdua de temps. La fluctuació d’alumnes inscrits i alumnes que realment segueixen el curs, les matrícules obertes… compliquen el P2P.

4. Calendari de dubtes i hangouts regulars.

5. Evitar la sensació de frustració dels alumnes (test, que un examen vagi malament no ha de significar perdre’l). Tenir molt clar a qui va adreçat el curs i què sabia. On ha d’arribar. Sempre comentaris i enfocament de l’avaluació en positiu.

6. OBVI. Quan hi ha dues oportunitats de respondre el test/l’examen (o és la segona edició del curs) les preguntes no han de ser les mateixes. En altres edicions hauràs de canviar exercicis i tests, a més de millorar i innovar constantment.

7. Acomplir els objectius fixats. […]

9. Què volem que aprenguin → com ho fem. […]

11. Telepròmpter lluny perquè no es vegi que el professor llegeix. En lletra gran. A 3 metres.

12. Van fer vídeos de no més de 10 minuts. Es graven amb talls constantment i moltes proves, sobretot a l’inici. Als vídeos explica només un concepte i els encadenes. El vídeo no es pot canviar i editar fàcilment. Graves cada 30 segons si cal. 1 vídeo: 1 error = esmena’l. No gravàs directament un vídeo de 10 min.

[…]

15. Perfil del nostre estudiant potencial ben definit i prerequisits o no.

16. Qüestionaris als estudiants per avaluar el curs, la metodolia, fer-ne un seguiment (seguiment de perfils). Atracció d’estudiants a la nostra universitat. […]

18. Caldria una persona a temps complet (contractada) i, si no, becaris parcialment. 

19. 3 nuclis MOOC: a) contingut, b) tecnologia i c) secretaria (important també durant el funcionament del curs, disponibilitat, resposta ràpida, atenció al client, solució de problemes immediats; l’informàtic ha de resoldre els tecnològics). Ells tenien tres persones responsables de cada equip i becaris com a treballadors de cada tasca. […]

24. A/B TESTING.

[…]

26. Ús del Landing Page.

[…]

28. Els MOOC permeten connectar docència i investigació. Conèixer contactes…

[…]

30. Transmets idees, no és un documental.

31. Ús de Creative Commons. Atribució clara. Professor entregat, que s’ho cregui, que li agrada.

32. Compte qualitat, que et veu tothom→ revisió especialistes IRCVM.

[…]

34. Incorpora analítiques i màrqueting de web.

37. Comença pel final. Primer dissenya el certificat, criteris, objectius. Segon: [si n’hi ha] dissenya l’examen final. ARA.

38. Becaris per a la revisió, van tenir: fer tests, mirar vídeos, comprovar vincles, detectar errors…

39. Quin és el nostre tret diferencial?

40. Professors que es fan passar per alumnes en fòrums grossos per formular preguntes, generar la guspira, respostes, dinamitzar a l’inici fins que gira tot sola la roda. Més gent s’hi anima. 

41. Usa la intel·ligència col·lectiva com a trampolí i tu només supervises.

42. Què vol cada matriculat? Fitxa o leed (?). La informació és valuosa. Oferir altres productes: ARDIT, Màster, doctorat, congrés ARDIT…

[…]

47. Com entrar a Coursera. És la universitat (UB) qui hi ha de fer un conveni.

48. Costos mínims per començar.   

49. Es poden fer hangouts en una sola direcció, et veuen, et senten, poden escriure’t les preguntes. [Fer grups i tot per ordre alfabètic…?]. Queda gravat a Youtube i la gent és normal que s’erri… un cop i un altre.

Més:

1. L’objectiu ha de ser que l’alumne et faci els 4 primers mòduls (si els fa ja el tens enganxat)

2. No es tracta de consum passiu, l’usuari ha de ser actiu però els organitzadors més. No serà un treball acabat i penjat a la xarxa, sinó en modificació constant. (Alerta! hi ha plataformes que no permeten canvis!)

5.  Les estadístiques mostren que la majoria d’estudiants són de grau o de màster.

8. Plataformes de més prestigi Coursera i EDx.

Bé, ja teniu una mica més de material per reflexionar-hi. No dubteu a comentar-nos les experiències que hagueu tingut en el disseny de MOOCs o a debatre les qüestions plantejades. Gràcies!

Anuncis