Etiqueta: on demand

Crítica constructiva sobre els formats nous de Coursera

Malgrat que la intenció de tancar el blog segueix vigent, torno a fer una excepció i a trencar el silenci amb unes quantes valoracions sobre els formats nous (que ara ja tenen un parell d’anys) de Coursera, que encara treballa per millorar-los i que he de destacar que mantenen una comunicació fluïda amb nosaltres a través del correu i es mostren disposats a solucionar els problemes que anem detectant (vam tenir molts dubtes les setmanes abans del llançament de la segona edició perquè vam haver de desaprendre passos que ens havien estat útils per al format vell, que diria que ara ja no accepta cursos nous).

Ja us havia comentat prèviament que, malgrat que els formats nous haurien de ser més interactius i atractius per a l’estudiant, hi ha aspectes que, des del punt de vista pedagògic, no són tan positius. Us faig un repàs dels trets menys engrescadors de la modalitat que hem triat nosaltres dins dels formats nous, el curs per sessions, comparat amb la plataforma vella de Coursera. Els hem donat feedback, de la mateixa manera que ho han fet altres professors i treballen per millorar aquests aspectes.

  1. El format per sessions no permet tanta llibertat de calendari per part de l’estudiant com esperàvem. Si voleu mantenir exercicis de revisió per parells, aquesta és l’única modalitat que ho permet dins dels formats nous. D’aquesta manera, hi ha terminis recomanats per lliurar tests i exercicis.
  2. En canvi, els estudiants no reben les cartes setmanals al correu electrònic (ni a la pàgina principal del curs) on se’ls presenten els continguts de la setmana i se’ls anima a continuar. Tot i que havíem llegit com funcionaven les cartes-fita, després de l’acompliment d’un objectiu i les havíem preparat de la manera següent: una de benvinguda, una després del lliurament del primer P2P, una de cloenda) pensant en a modalitat nova, no es poden enviar cartes-fita a mitjan curs. És una queixa recurrent entre els professors de la modalitat nova. En aquest sentit, hi ha més desconnexió amb els estudiants i es desaprofita la possibilitat de presentar els continguts setmanals, de motivar els alumnes i de repassar els conceptes més importants o les dates de lliurament que s’acosten.
  3. El període d’inscripció al curs la primera vegada que s’obre en un format nou és molt limitat. En lloc de set dies, la revisió dels contiguts del curs perquè Coursera hi donés el vistiplau va trigar un mes aproximadament. Aleshores, es van obrir les inscripcions, el dia de l’inici del curs perquè és la data en què estava programat el llançament (no abans). Hem sabut recentment, en la reunió amb la universitat, que les universitats poden sol·licitar a Coursera obrir les inscripcions dues setmanes abans de la data d’inici del curs. Coursera recomana tenir dues setmanes obertes les matrícules. Per aquest motiu, vam decidir ajornar l’inici fins al 18 de juliol de 2016. Després, només es mantenen obertes les inscripcions fins a la segona setmana de la sessió vigent. Recordeu que les sessions es van obrint i tancant ininterrompudament. La plataforma ens va indicar que els estudiants de es properes sessions hauran tingut més temps per localitzar el curs al catàleg (que és la font principal de difusió del curs, com vam constatar l’any passat, no les xarxes socials). No hem aconseguit tampoc llista de correus per enviar la informació als estudiants de l’edició passada, que volien tornar-lo a cursar i encara més, perquè hi ha un mòdul nou. L’hem demanat a Coursera. Malgrat tot, el curs passat vam tenir uns 4 mesos obertes les matrícules al catàleg abans de l’inici del curs. Això afecta el nombre d’inscrits, tot i que ara es repartiran al llarg del curs.
  4. La presentació del curs al catàleg ja no permet penjar-hi el vídeo introductori (que tenim al Youtube).
  5. Els fòrums. Només hi ha un fòrum per setmana i, a partir d’aquí, fils. Està més ben organitzat que a la primera edició, però no hem pogut crear un fòrum per resoldre qüestions tècniques, de manera que em subscric setmanalment al fòrum que toca per detectar si hi ha incidències. Els fòrums es tornen a “netejar” abans de l’inici de cada sessió. No hi ha hagut cap incidència remarcable, fins ara, afortunadament.
  6. El sistema de seguiment (enquesta inicial amb perfil dels estudiants, visualització dels vídeos, enquesta final…). S’hi ha afegit la possibilitat que els estudiants cliquin “m’agrada” i “no m’agrada” a cadascun dels vídeos i tests i també que avaluïn amb estels el conjunt del curs, com ja es feia en altres plataformes d’avaluació de MOOCs, en les quals tenim resultats excel·lents que ara es confirmen. A mesura que avancen les setmanes, es veuen més caselles: per exemple, la de la capacitat de mantenir els estudiants al curs, que és una informació molt rellevant. Això no obstant, potser perquè les inscripcions van estar obertes més temps (el curs passat la revisió va ser gairebé immediata, però si ha augmentat l’exigència quant al contingut, em sembla bé sempre que es diguin els temps reals de revisió), el curs passat abans d’obrir el curs podíem veure quants inscrits hi havia i aquest cop no ha estat així. Tres dies després d’obrir-se ja es poden veure les dades. Hi trobo a faltar la informació detallada, vídeo per vídeo, test per test, sobre quants estudiants l’han vist i quantes vegades han hagut de repetir el test (ara és més senzill aprovar, tenen tres intents per test cada vuit hores, tot i que hem millorat molt el sistema d’avaluació). Potser aquestes dades encara no estan disponibles, però les veurem més endavant.

 

 

Anuncis

Reunió institucional sobre MOOCs

Avui Delfi ha assistit a la reunió de la UB amb Coursera en representació del nostre MOOC. Com a novetat, durant aquest curs la universitat ha posat servei tècnic (que inclou carregament de materials al web) a disposició dels organitzadors, a més de suport audiovisual i inversió econòmica en alguns casos. També ha parlat amb el representant de Coursera a l’àrea hispanoparlant, que ha confirmat el que ja ens temíem: el curs està programat perquè no aparegui al catàleg fins al dia en què s’iniciarà la primera sessió, el 4 de juliol (de totes maneres, hem entès que la universitat pot demanar que s’obrin una mica abans a la plataforma). Els estudiants només poden inscriure-s’hi durant la primera setmana de curs. Per aquest motiu:
1. Hem decidit llençar les inscripcions al curs el 4 de juliol, perquè ja apareixerà al catàleg i era la data anunciada.
2. Ajornem, però, l’inici, dues setmanes: el 18 de juliol seria la data clau. Coursera aconsella dues setmanes com a temps òptim per inscriure-s’hi els estudiants. A més, la revisió que per part d’ells havia de trigar 7 dies, ens ha entretingut un mes i encara depenem del vistiplau per qüestions logístiques. Ens han dit que és normal per als cursos que s’ofereixen per primera vegada amb un format nou.
3. Demanarem suport tècnic a la universitat per a partir del setembre, en el sentit que hi hagi una persona que gestioni mensualment o cada dues setmanes, que el curs funciona i ens comuniqui si hi ha cap incidència.
S’ha reconegut la tasca pionera del nostre MOOC a Coursera a la universitat. A més, els professors de la universitat, tindran reconeixement de docència (en el nostre cas, també és una qüestió que volem sol·licitar perquè no en som PDI ara mateix, però el curs l’hem fet en nom de la UB). Tot això fa avançar el tema MOOC institucionalment, crea la infraestructura que vam proposar el curs passat (també a través d’aquest blog) i mostra com la universitat aposta pels cursos massius en línia.
De totes maneres, pel que fa a Coursera, caldria insistir en un canvi de plataforma més guiat, assessorament i millora dels errors tècnics, però també de qüestions que poden afectar la visibilitat del MOOC: com el desconeixement sobre el període d’obertura de les inscripcions i la inclusió al catàleg, la possibilitat de matricular-se al curs (almenys en l’opció d’oferir-ne sessions al llarg de l’any, no la modalitat “on demand” pura) només durant la primera setmana o les dificultats que hem tingut per rebre el vistiplau al curs el fet de tenir sis professors, els que han de signar els certificats. Això fa que, malgrat l’optimisme inicial, els formats nous de la plataforma penso que encara han de millorar molt.

Les modalitats noves de Coursera: millores pendents

Malgrat que feia poc que havia redactat la cloenda (vigent) del blog, el 31 de maig vaig trencar el silenci per afegir una anotació a la darrera entrada. Al final, he decidit copiar-la aquí i explicar-vos com s’han resolt les qüestions que hi apuntava:

Actualització del 31 de maig de 2016:

PROBLEMES I SOLUCIONS DE LA PLATAFORMA NOVA: Avui hem intentat enviar el curs a la revisió prèvia que en fan Coursera i la universitat abans d’obrir-lo i un cop s’ha introduït la data d’inici del curs, però ha estat un intent fallit.

  1. Ens dóna error a causa dels exercicis de revisió per parells (P2P) i ara no sabem si, malgrat que vam penjar-los sense problemes, la plataforma nova (on demand) no permet oferir-los. Vam cavil·lar per trobar una manera que fos compatible amb el ritme més flexible, autopautat en la resta d’activitats, d’aquesta modalitat. Si no, n’haurem de prescindir, però l’únic P2P que vam demanar el curs passat va suscitar molts comentaris per part dels estudiants, que en volien més i més extensos. Aquest cop també hem treballat més les rúbriques. Un dels exercicis és un comentari de text i, l’altre, una comparació entre dues imatges, amb recursos electrònics perquè els consultin. En aquest darrer cas, els alumnes tenen una pauta més marcada que en el primer. Havien de valdre un 20% de la nota. A més, és important perquè són exercicis de reflexió i de desenvolupament del pensament crític, que queda més limitat a les preguntes-test (tot i que també són un dels punts enfortits d’enguany). Esperem que, ara que oferim la modalitat amb certificat verificat, es pugui fer aquest tipus d’avaluació més complet.
  2. Un altre problema el tenim amb les cartes. Amb el canvi de plataforma, havíem substituït les cartes setmanals per les fites (milestones). És a dir, havíem preparat una carta de benvinguda, una que cada estudiant rebria en acabar d’enviar la primera redacció perquè fos revisada i una tercera després de la segona, que coincideix amb el final de curs. El web només ens deixa carregar la primera carta i la darrera, de manera que ens fa por que l’estudiant es despengi. Pensàvem que era una manera de motivar-los més, sobretot en cursos que no superen el 7% d’alumnes matriculats que els acaben (i, en el cas on demand ha de ser inferior per força, perquè desapareix la pressió del temps).
  3. Finalment, i també a diferència del curs passat, en penjar els subtítols en català i castellà, ens apareixen símbols estranys als accents oberts i a les ñ.

Hem contactat amb Coursera per resoldre les tres qüestions. El curs ha millorat molt i ens agradaria que el web nou no només fos més atractiu i fàcil d’utilitzar per a l’estudiant, sinó que ens permeti utilitzar aquestes eines o trobar-hi solucions bones.

REFLEXIÓ SOBRE LA COMUNICACIÓ AMB COURSERA:


Com sabeu, els formats nous de Coursera ja fa més d’un curs que es van implementar i, quan vam decidir fer el canvi, vaig reunir-me diverses vegades amb responsables de Coursera. És cert que pel mig van canviar la intermediària amb els cursos oferts a l’estat espanyol. Ella domina el castellà, però era nova a Coursera. Em va parlar de la gran novetat, les especialitzacions, però aquest format no era adequat per al nostre curs. Em va informar sobre com fer la transició al format nou (el famós on demand) i, a partir d’aquí, vaig explorar per compte propi un cop ens van donar d’alta a la plataforma nova a l’inici de l’any, aproximadament. De fet, hi ha moltes pàgines d’informació per als creadors de MOOCs i sempre ens han contestat de seguida als correus tècnics i als dels responsables i ens han donat prioritat (per al traspàs) quan estava justificat per la feina que havíem de fer al curs i la data prevista d’inici. De totes maneres, cal dir que, si bé entre final del curs passat i l’inici d’aquest ens vam reunir diverses vegades amb ells, després no hi ha hagut cap intercanvi en persona (llegiu Skype). Tampoc no ho hem sol·licitat ni ho hem trobat a faltar, fins ara, que ens vam adonar que ens faltava informació. Afortunadament, un cop més, ens han contestat i ha estat fàcil de solucionar. En canvi, sí que vaig demanar-los (i vaig insistir-hi) informació sobre voluntaris com a moderadors dels fòrums, per exemple i no van arribar a aprofundir-hi. Per això ho vam acabar descartant. No sabem si s’ha dut a terme o si ha funcionat en altres MOOCs que també funcionin en aquests formats nous.

RESPOSTES, SOLUCIONS I TEMES PENDENTS DE LA PLATAFORMA:

Així, aquesta setmana hem obtingut resposta de les qüestions que fallaven fa uns dies i que he copiat més amunt:

  1. El problema amb els caràcters dels subtítols és de la plataforma i l’estan mirant de resoldre, així com el que sorgia amb el P2P, que s’ha resolt i ja tenim el curs en procés de revisió (es calcula que trigarà 7 dies). Sobre les cartes periòdiques als estudiants: altres equips es veu que també se n’han queixat, però de moment els formats nous només permeten enviar un correu a l’inici i al final del curs. Això és un inconvenient d’aquesta modalitat, perquè si l’índex de finalització d’aquests cursos està per davall del 7%, tot el que no n’afavoreixi el seguiment (i els recordatoris), juga en contra del curs. També em fa plantejar si les enquestes de Coursera seran, l’una a l’inici i l’altra al final i si tindran els mateixos punts que el curs passat (en format tradicional) per poder comparar resultats, tot i que esperem menys estudiants per sessió perquè estaran repartits al llarg de tot el curs i no tenen el sentit d’urgència per cursar-lo ara (de fet, és probable que ho deixin per a més endavant, sense saber si o quan s’interromprà l’oferta del curs, igual que els cursos en línia oberts d’algunes universitats, que són classes gravades i es poden mirar quan l’usuari -més que alumne, aquí- vol). Ho preguntarem.
  2. El problema amb els P2P era més greu, perquè són una part important del nou sistema d’avaluació que havíem creat. De totes maneres, arran d’això ens hem adonat que hi ha dues modalitats diferents dins dels “nous formats” de Coursera i que, quan vam sol·licitar fer el trasllat de plataforma per oferir el curs on demand, el curs ja va quedar inscrit en una d’aquestes modalitats. Així, es pot triar a la plataforma nova entre un curs on demand pur i un curs self-paced. El que nosaltres teníem en ment respon a la segona categoria, de fet. Els dos s’ofereixen des de la mateixa plataforma i, per tant, només has de marcar una casella per canviar de categoria. A) El curs on demand (segons demanda) roman obert indefinidament, de forma fixa i l’alumne hi pot entrar el 3 de gener de 2016 i continuar-lo el 7 de novembre de 2016 sense canvis, per exemple. Per això, demanar exercicis de revisió per parells seria molt complicat (de fet, es necessita una massa crítica i activa) perquè hi hauria alumnes despenjats. No hi ha un calendari recomanat ni cap tipus de terminis. B) En canvi, el model self-paced (el TERMCAT encara no em proposa una alternativa, perquè de fet és un concepte nou per als cursos en línia), malgrat el nom, l’alumne no té tota la llibertat del món. Hi ha “sessions”. Així, el curs roman obert durant 6 o 12 setmanes, en què l’estudiant té tots els materials del curs, mentre que el MOOC tradicional obria al públic materials nous (un mòdul) cada setmana i hi havia terminis diversos per resoldre tests i enviar els exercicis. Aquest és el model que m’havien explicat. Si l’alumne no acaba el curs, automàticament es matricula a la sessió següent, segons tinc entès. Cada vegada que es clou el curs, s’emeten els certificats. A l’hora de completar els exercicis, l’únic requisit és que per avaluar les redaccions dels companys, abans has d’haver lliurat la pròpia. Això permet marcar el ritme.

En el nostre cas ens havíem plantejat donar el doble de temps que en un curs convencional o no acabàvem de veure que realment fos més flexible amb les necessitats de l’alumne. De manera que, si tenim 5 mòduls i l’obrim sis setmanes, no donem gaire temps extraordinari. De fet, al curs anterior ja vam deixar uns dies més de marge i vam acabar optant per dates obertes per completar uns quants exercicis a mesura que avançava el curs (així, les persones que s’hi inscrivien més tard, també podien completar-lo i els que s’havien perdut un termini, també). Les incidències o els canvis, els vam comunicar a través de les cartes, que es podien enviar en qualsevol moment. Un altre tema per resoldre: hauríem de saber si podem comptar amb aquesta eina, en cas que haguéssim d’avisar els estudiants d’una incidència tècnica, per exemple. A vegades els avisos passen desapercebuts a la pàgina principal.

De moment, hem sol·licitat les sis setmanes i, un cop ens hagin revisat el curs, es pot re-negociar. Dotze ho trobo excessiu.

Ens hauria agradat disposar d’aquesta informació d’entrada. Està penjada a la plataforma, entre molts altres materials, això sí. També vull afegir que no vaig rebre resposta a la sol·licitud que vaig enviar fa més de sis mesos per demanar assessorament sobre el sistema d’avaluació.

CALENDARI DE TREBALL DEL CURS:

Queden els subtítols d’un vídeo per penjar. La setmana que ve serà el torn dels materials didàctics suplementaris del mòdul 4. Estem molt satisfets de les millores del curs i esperem que torni a ser un èxit de participació i que els estudiants el valorin encara més positivament que l’any passat, si pot ser.

Enguany, tenir personal contractat ha fet possible alleugerir les tasques del curs i poder destinar el temps, sobretot, a qüestions organitzatives per part de l’equip, més que tècniques. El contingut, a més, ja estava molt avançat.

Finalment, aquests cursos només comencen en dilluns. La data que havíem establert d’obertura és un dimarts, 5 de juliol. El curs passat el percentatge més important dels estudiants eren nord-americans i el 4 de juliol, dilluns, és el Dia de la Independència (a més, jo no pensava ser davant de l’ordinador perquè visc als EUA). Per això vam triar el 5. Mantenim la data perquè ja n’hem fet difusió a les xarxes socials, però qui ho vulgui podrà accedir als materials (i rebrà el correu) un dia abans. De totes maneres, en un curs tan flexible quant al calendari no serà un problema.

[Si us pregunteu com vam atendre els alumnes nord-americans en un MOOC que el curs passat era extremadament interactiu (per això no era tan senzill adaptar-lo a un format d’oferta ininterrompuda), amb un pes substancial dels exercicis al fòrum com a mètode d’avaluació (i vídeos setmanals que responien a les preguntes més repetides pels estudiants i que ara ja estan fets, tret del darrer mòdul, que és el que tanca el curs): hi érem 24h., en dues franges horàries diferents. Ara, de la mateixa manera que hem reduït la dedicació de l’equip durant el curs, més pausada i amb contractació de personal, els materials complementaris, el sistema nou d’avaluació, els vídeos i les eines que es van anar creant com a resposta a qüestions que van sorgir a la primera edició… permetran mantenir el curs obert de manera que funcioni gairebé per si sol. Hem contractat, però, personal d’atenció a l’estudiant i gestió de les xarxes socials. A més, aquest cop el fet que els estudiants quedin repartits al llarg de tot el curs farà que disminueixin els correus. Esperem detectar qualsevol problema tècnic no previst durant la primera sessió i solucionar-lo de seguida].

Si sorgís res més que mereixi una publicació com aquesta, tornaria a trencar el silenci del blog.

Revisió del sistema d’avaluació

Com sabeu, Delfi i jo estem revisant el sistema d’avaluació del MOOC. Ens vam reunir el mes passat per fer-hi canvis. Coursera té una eina molt útil que permet veure com han funcionat les activitats d’avaluació una per una: quantes persones van fallar el primer intent del test i quina opció havien marcat en aquest cas, què va passar amb el segon intent… D’aquesta manera, t’adones fàcilment que hi ha preguntes que, si tothom encerta, pot ser fins i tot redundant preguntar, per innecessari i obvi. En altres casos, si més de la meitat dels estudiants han fallat el primer intent (i tens repartides el 50% de respostes entre dues opcions), pot ser que no quedi clara la diferència entre les dues respostes, ni per què és correcta o incorrecta. Aquí, cal: a) revisar que la pregunta estigui ben formulada, b) revisar que estigui ben explicat al vídeo i als tests, c) si això està ben fet i, precisament, interessa aquesta pregunta perquè és vegi la diferència subtil entre les dues opcions que els estudiants trien, és bo afegir una pista o un raonament de per què és incorrecta aquella opció un cop l’alumne l’ha triada. També seria convenient justificar, de la mateixa manera, la resposta correcta. Això és el que hem mirat. Jo he participat en la presa de decisions i he supervisat el procés, però a qui he d’agrair la tasca de reformulació i de revisió de les preguntes és a la Delfi.

Així, no només ens hem limitat a afegir les preguntes del mòdul 5 nou al MOOC, sinó que estem fent una revisió a fons de la de la resta de mòduls i ho fa Delfi com a organitzadora. Així també hi ha una certa homogeneïtat quant al tipus i al funcionament de les preguntes, que si deixàvem en mans dels diferents docents es perdia. Segons la nostra experiència, les preguntes obertes no van funcionar bé (les que demanen a l’estudiant que escrigui una paraula) i durant la primera edició en vam haver de suprimir dues, que no van comptar per a la nota final. Ara són tot preguntes tancades.

Sabeu que també es pot optar per preguntes a mitjan vídeo o al final. Les vam situar totes al final i l’experiència ha estat positiva. De fet, no hi va haver problemes destacables amb els tests més enllà de la pregunta que féiem a cada mòdul: has participat a l’activitat obligatòria del fòrum? Si l’alumne no hi entrava des de la barra en què es veu el seguiment del curs, podia saltar-se-la i, malgrat que vam posar un avís a la pàgina d’entrada a la plataforma i ho recordàvem al correu setmanal, hi seguia havent persones que no es recordaven de contestar a temps aquesta pregunta malgrat que afirmaven haver participat al fòrum. De totes maneres, a partir de la segona edició, participar al fòrum no és obligatori i no hi ha activitats que hi hagin de fer perquè, després que 21.000 estudiants haguessin contestat el mateix, el debat s’encallava i, en canvi, no hi va haver problemes de manca de participació, precisament.

L’any passat teníem entre 5 i 6 vídeos obligatoris per mòdul, més els optatius. Cada vídeo, uns 7 minuts. Total: 6 mòduls (enguany 5, un és nou, els altres dos estem fent consultes per si podem penjar-los al dipòsit de la UB en obert, perquè eren d’història de l’art i de literatura i, com sabeu, hem fet canvis en la concepció del MOOC). Cada vídeo obligatori, una pregunta d’avaluació i una setmana per contestar-la (en vam deixar un, l’inicial, sense). Hi havia 5 activitats obligatòries als fòrums (ara suprimides): una per mòdul, tret del mòdul de literatura, que comptava amb un exercici de redacció (P2P).

Enguany triplicarem el nombre de preguntes preparades per als tests. El curs passat, l’alumne tenia tres oportunitats per contestar correctament el test, sense que restés a la nota final per intent. La pregunta era la mateixa per a tothom (teníem una pregunta preparada per vídeo) i, encara que fallés, seguia apareixent-hi la mateixa pregunta. Tres intents. A la segona edició, no només hem revisat les preguntes, sinó que en lloc d’haver-ne una de preparada per vídeo, n’hi ha tres. Havíem pensat que, cada vegada que fallés, sortiria marcada la resposta correcta i l’oportunitat nova comportaria contestar una pregunta nova (cadascuna, quatre respostes possibles). Els intents, fins a tres, no resten. Després, no n’hi ha més. Aquestes preguntes estan pensades sobretot per aprendre, encara que comptin per a l’avaluació. Les preguntes apareixen de forma aleatòria: no les veu en el mateix ordre l’estudiant A que l’estudiant B. Si la resposta correcta és la primera, ja no veurien la pregunta 2 i 3 preparades per al mateix vídeo. Totes són sobre conceptes clau i per reforçar l’enfocament històric i acadèmic del curs, basat en la documentació i amb la voluntat de deslliurar-nos de prejudicis sobre l’època medieval, l’astronomia i fins i tot els inquisidors. Hi ha aclariments per a respostes incorrectes que poden suscitar dubtes. Aquesta era la nostra idea, ara us explicaré més avall què estem debatent sobre aquest tema.

A més de les preguntes-test, la segona edició constarà de dos P2P, un comentari sobre una imatge i un sobre documentació història. L’un al mòdul 3, l’altre al 6. Les preguntes-test es poden contestar sense un termini setmanal, durant aquella edició i abans que comenci la següent. Després de cada activitat de redacció (el curs passat els alumnes en van demanar més), que compta per fer (i per revisar), enviarem una de les cartes-fita (milestones), que substitueixen les cartes setmanals. Volem veure si un alumne que fa dues setmanes que no hi entra pot rebre algun avís que el torni a motivar, de totes maneres. És un tema que hem de remenar.

Enguany el curs representarà una millora substancial quant a pedagogia, aspectes tècnics i organització/enfocament. Hem estat polint tots aquests aspectes. A més, per al canvi de modalitat: hi afegirem materials pedagògics per a l’autoaprenentatge, sobretot als mòduls que presentaven un repte per a l’estudiant perquè no en coneixien els conceptes de base (el mòdul 4, per exemple, sobre alquímia al món islàmic): cronologies, vocabulari wiki, esquemes, apunts… Encara hi hem de treballar. Recursos en línia complementaris per a cada mòdul. Encara està verd. Hem contractat una persona per als materials. Es tracta de millorar l’autoaprenentatge, mentre que en un curs ininterromput (pensat perquè duri uns quants anys) no podem mantenir altres serveis presencials: l’any passat hi havia 7 xats setmanals amb un especialista (català/castellà/anglès), dues tutories en anglès com a Hangout amb vídeo al Youtube (igual, pel mateix motiu, tot i que no descartem fer-ne una cada sis mesos). Els vídeos setmanals contestant als dubtes dels fòrums seran els del curs passat, basats en els 21.000 estudiants que hi teníem matriculats.

Evidentment, fer-se càrrec d’un MOOC requereix estar al dia i el panorama canvia molt i ràpid, així que ens podeu fer arribar suggeriments sobre els darrers congressos, les últimes publicacions… Hem enviat una proposta per participar al congrés sobre el tema a la UAB.

Us deia que estàvem parlant amb la Delfi sobre més canvis quant al sistema d’avaluació a través dels tests. Us copio el correu que li he escrit amb pocs canvis.

Hola, Delfi,

Incloc al C. al correu perquè no comenci a penjar els tests fins que arribem a una decisió sobre com distribuir-los.
Quant a la funció pedagògica dels tests, que completa la formació que reben els alumnes al curs: les persones que encerten la pregunta a la primera, tenen en realitat menys possibilitats d’aprendre que els que no. Això fa que també em plantegi aprofitar totes les preguntes i que tots els alumnes hagin de contestar-ne tres per vídeo, però, si en un mòdul estàndard hi ha cinc o sis vídeos obligatoris (que són els que porten preguntes associades), significa que si els fem contestar tres preguntes per vídeo, són 18 preguntes a la setmana. Em sembla una mica excessiu.
Una altra cosa és que, preguntar immediatament després que hagin vist el vídeo d’uns sis minuts, no sé si facilita que realment l’interioritzin.
Et faig una proposta per seguir-ne parlant a veure què et sembla:
Es fa una bossa de preguntes per mòdul, que inclou les de tots els vídeos del mòdul.
L’estudiant, quan acaba de mirar tot el mòdul, contesta 10 preguntes de la bossa, com si fos un examen, en què li poden sortir les de tot el mòdul. Haurien de sortir de forma aleatòria (el C. hauria de fer proves en aquest sentit perquè no ho hem fet mai i no sabem com va).
Això significa que tenim més preguntes de les que en realitat es veuen, però a l’estudiant A n’hi sortiran 10 que no tenen per què ser totes les mateixes deu que les de l’estudiant B.
En aquest cas, l’estudiant hauria de tenir dues possibilitats (C. hauria de comprovar que es pugui fer):
Que li surtin les deu pregunte visibles al final del mòdul (hi accedeix directament després dels vídeos del mòdul, també pel menú de l’esquerra del campus on l’alumne veu l’índex del curs, com a entrada a part TEST MODULE 1, per exemple. L’estudiant sap que ha de contestar (fins que tanqui l’edició del curs i sense altres terminis), 5 tests + lliurar dos P2P/essays breus al final del mòdul 3 i del mòdul 6 (que són les milestones a les quals anirà associat un correu electrònic, en parlarem).
2 possibilitats que voldria que tingués:
L’estudiant les pot contestar una per una i comprovar una per una si és correcta la resposta.
L’estudiant pot contestar-les totes i no enviar les respostes fins que ho tingui tot.
En els dos casos, li surt si és correcta o no la resposta.
En els dos casos, l’estudiant té dos intents. És a dir, pot arribar a contestar dos cops LA MATEIXA PREGUNTA. Així n’aprèn. A més, en el cas del mòdul d’astrologia havíem parlat d’incloure-hi alguna pista si fallava en algunes preguntes més complicades (ho dic de memòria).
Per tant, pot tornar a intentar (sense efectes negatius en la nota) contestar les preguntes que ha fallat. Després d’intentar-ho dos cops (hem de tenir en compte que només hi ha 4 possibilitats), si no ho ha fet bé, se li mostra la resposta correcta (al mòdul 5 em sembla recordar que en algun cas justfiquem per què és la correcta per si no estava clar). En la resta de tests que he vist fins ara és innecessari.
Així l’estudiant també s’ho pren de forma més seriosa, això dels tests i està tot més ordenat i pot recuperar i accedir fàcilment a les preguntes. Com ho veus?
Estem esperant el nou vídeo introductori/promocional. Hem començat a carregar els vídeos millorats tècnicament a la plataforma nova. Reactivat les xarxes socials. Concertat reunions per entendre qüestions del nou format. Hem gravat el vídeo 5 nou. Si tot va bé, al juliol comencem la segona edició. Els vídeos nous, gravats amb un especialista, han donat uns resultats excel·lents. La inversió econòmica ha valgut la pena i, si podeu, feu-ho abans.
Avís: per sol·licitar subtítols des de la plataforma nova (on demand) no hi ha un botó en què hi diu “sol·licitar subtítols en anglès”, sinó que has de convertir l’esborrany del vídeo carregat en una publicació (“publica”) i aleshores diuen que triga una setmana a generar subtítols, que recordeu que s’han de revisar.

Primera impressió de la plataforma nova “on demand” de Coursera

Avui he dedicat una estona a familiaritzar-me amb la nova plataforma de Coursera. Quan estàs acostumat a l’antiga, de seguida et sobten unes quantes qüestions:

  1. Efectivament, la plataforma és més atractiva per a l’estudiant i sembla més fàcil de “programar” i de connectar-hi els continguts.
  2. Pots contactar amb un equip pedagògic de Coursera perquè t’assessori sobre una llista de conceptes, entre els quals el sistema d’avaluació (com que dilluns ens reunim per tractar aquest tema Delfi i jo, he aprofitat per demanar-los consell, atès que volem modificar les proves a partir de l’experiència i a causa de la modalitat ininterrompuda i autoguiada del curs -ja sabeu que volem prescindir, a la llarga, del seguiment que el professorat fa del curs de prop, perquè no seria sostenible en un curs que s’oferirà sempre). DUES SETMANES MÉS TARD, NO EN TENIM RESPOSTA.
  3. He buscat l’espai de “descripció del curs”, que és el que vam emplenar la primera vegada, en la modalitat convencional, perquè el curs figurés al catàleg: vam explicar-hi el contingut del curs, el programa, els objectius, vam introduir-hi el logo del curs i el de la universitat, el vídeo promocional, FAQs, data d’inici… Això no ho he trobat. Hi ha un apartat de descripció, en el qual també et demanen els objectius i, a part, un altre apartat d’ajustaments on has d’afegir-hi els logotips i, en teoria, la disciplina i la llengua del curs, però no m’ha deixat guardar els canvis, de manera que he escrit a l’equip d’assistència tècnica de Coursera. L’ASSESSORAMENT A COURSERA PARTNER ÉS MOLT EFICIENT, CONTESTEN ELS DUBTES PER CORREU DE SEGUIDA. ENS HAN EXPLICAT QUE ÉS UN DELS CANVIS DE LA PLATAFORMA ON DEMAND, QUE TAMPOC NO TÉ COM A OBLIGATORI EL VÍDEO INTRODUCTORI. DE TOTES MANERES, ES POT PENJAR A YOUTUBE I INTRODUIR-NE EL VINCLE AL WEB.
  4. M’he adonat que el curs que apareix encara al catàleg, amb totes les dades, és el del curs passat. Encara hi figura, tot i que vaig mirar de tancar-ho i ara el contingut em consta que no és visible, l’opció d’inscriure-t’hi. N’he modificat els mòduls, per si algú té el curs al cap i el canvi d’estructura l’enganyés. Això entenc que hauria de desaparèixer quan donem d’alta l’altre curs.
  5. També he fet un cop d’ull al funcionament de les cartes. En la modalitat tradicional, l’estudiant rep una carta setmanal (per mòdul), en què se li indica que ja té disponibles els materials de la unitat nova i s’introdueix una mica el tema. Ara no té sentit perquè, tot i que hi haurà un calendari recomanat i el curs tindrà un itinerari pautat, no tots els estudiants començaran la unitat el mateix dia i em penso que, de fet, des que comencin podran accedir a tot el contingut del curs (no aniran afegint-s’hi mòduls visibles a mesura que avancin). Per aquest motiu, les cartes ara funcionen per fites, cada cop que s’ateny una fita (haurem de decidir quines, si encara ho volem fer coincidir amb l’acabament -més que l’inici- d’un mòdul o amb proves), l’estudiant pot rebre una carta per animar-lo a continuar. Jo he cursat un MOOC on demand i recordo que quan em vaig despenjar vaig rebre encara unes quantes notificacions, suposo que per animar-me a tornar-hi. Sense la pressió o l’incentiu del temps, mantenir la motivació i el compromís de l’alumne encara és més difícil. Tot això i el contingut de les cartes s’han d’adaptar. LES CARTES NO SÓN SETMANALS SINÓ QUE VAN PER FITES (MILESTONES).
  6. Un cop tens tot el contingut i el disseny del curs a punt, fas el procés perquè el revisi l’equip de Coursera i un membre de la universitat i te’n facin la crítica. El curs passat ens van dir que passava un procés de revisió, però de totes maneres no en vam rebre l’opinió i no constava al web de forma clara.
  7. M’han sorgit molts dubtes i he obert un document al Drive perquè els haurem d’anar solucionant. Per exemple, quan hem d’entrar per emetre certificats si cada setmana acabaran estudiants nous? No s’automatitza? Com hauran de fer el pagament i com el rep la nostra universitat, en cas que triïn la modalitat de pagament?

 

Si teniu consells sobre el funcionament d’aquest format, us convido a escriure’ls a l’apartat de comentaris. Us estaré molt agraïda!

 

ACTUALITZACIÓ: Em diuen de Coursera (els vaig escriure) que a la plataforma nova (on demand) no hi ha espai per a vídeo promocional (i nosaltres hem destinat més diners a aquest vídeo que a la resta, per comptar amb assistència en tot moment de tècnics audiovisuals per crear-lo). Pot anar a Youtube i/o esdevenir el primer vídeo del curs, com de fet ja teníem previst.

Primers canvis al MOOC: plataforma on demand, millora de la qualitat dels vídeos i avaluació

Com sabeu, el repte principal amb el qual hem topat a la primera edició del MOOC ha estat una qüestió tècnica: hi ha vídeos que no vam gravar amb el doble canal d’àudio. Això ha fet que alguns estudiants tinguessin problemes de so segons el sistema operatiu i eina (ordinador, tauleta, mòbil) que utilitzessin. Per aquest motiu, a la segona edició contractarem un tècnic de so perquè arregli tots els vídeos que presenten problemes, ens ajudi en la gravació dels vídeos nous i els editi i subtituli. També ens ha fet recomanacions quant a la puntuació i l’entonació de les frases, les transicions (amb música, per exemple), l’ús d’imatges lliures de drets. Hi estem negociant.

A més, farem un traspàs dels materials de la plataforma vella de Coursera a la nova. Perquè el personal de la plataforma se n’ocupi, n’heu de fer la sol·licitud al seu web. Pel que em van comentar, Coursera ha de valorar si accepta el canvi i després s’inicia el procés. Al ‘Partner Help Center’ de Coursera, heu de triar ‘Submit a request’, seleccionar ‘migration request’ i emplenar el formulari que es desplega. En aquest formulari se us demana que tingueu clares qüestions com ara quins tests comptaran per a l’avaluació o el format de l’exercici P2P. En el nostre cas, aquest és el canvi pedagògic principal que farem a la segona edició: Delfi i jo revisarem el sistema d’avaluació del curs. També cal que s’adapti bé al format ‘on demand’, que m’amoïnava especialment quant al P2P, ja que hi haurà menys estudiants que el cursin al ritme recomanat i, de fet, alhora (els alumnes quedaran més repartits al llarg de l’any i les xifres no s’espera que siguin tan altes com a la primera edició en format tradicional).

Per fer-lo més flexible i malgrat que el P2P va funcionar molt bé (diversos estudiants van considerar que podríem haver demanat una extensió més llarga i un altre P2P durant el curs, fet que ens va sorprendre molt perquè teníem por de sobrecarregar-los de feina), mirarem si ho convertim tot en preguntes-test i si hi afegim o no un examen final (ara l’estudiant podrà optar a Verified certificates, de pagament). Volem ampliar la borsa de preguntes perquè canviïn a cada intent i afegir-hi explicacions (per què has fallat, per què és la bona), tal com Coursera permet fer. Les preguntes que la meitat dels estudiants van resoldre bé només a la segona opció (les estadístiques de Coursera permeten que durant el curs vegis pregunta per pregunta, vídeo per vídeo… si funciona, quantes persones l’han mirat, quants intents…) i que van tenir gairebé un 50% d’error a la primera, les revisarem a fons. També que aquell concepte quedi clar al vídeo.

Finalment, a partir de les enquestes als estudiants, vam veure que, tot i que un dels trets més ben valorats del curs ha estat la interacció amb els professors (és una qüestió que hem tingut en compte ara que el curs estarà sempre obert, però no podem oferir l’atenció 24h. -que la diferència horària dels llocs on vivim els membres de l’equip permetia- ni la dedicació del mes i mig de la primera edició; és un risc que esperem que el faci sostenible de mantenir a llarg termini, com també esperem que l’oferta d’una via de pagament permeti que s’inverteixin directament en el curs i no hi calgui fer més inversions, almenys per mantenir-lo) i l’activitat que hi havia als fòrums, a les enquestes diversos estudiants esmentaven que proposar-hi activitats obligatòries se’ls havia fet difícil. Proposàvem temes de reflexió, però en un curs que ha acabat tenint més de 20.000 inscrits i més de 1.000 estudiants que l’han superat (acabat i aprovat), arribava un moment en què els alumnes pensaven que ja estava tot dit i que les respostes eren repetitives. S’estimaven més participar en un tema nou. Tot i que volem promoure la participació als fòrums i en principi seguirem proposant-hi activitats, segurament no serà part de l’avaluació. De fet, només n’avaluàvem la participació, no el contingut, encara que en llegíem les respostes més votades i era el punt de partida per resoldre dubtes i confusions als vídeos setmanals que vam oferir de cada unitat. A més a més, si l’alumne accedia a través de les pestanyes del menú de l’esquerra on es veien totes les activitats de la setmana, era senzill que recordés que el pas final, després d’haver participat al fòrum, era contestar el test: has participat al fòrum? Si la resposta era ‘sí’, s’afegia a la puntuació final. Tot i que vam enviar correus per remarcar com funcionava i vam ampliar tots els terminis per contestar aquesta pregunta fins al final de les sis setmanes, hi havia estudiants que entraven directament al fòrum des de la pàgina de fòrums (no a través de l’esquema de cada mòdul) i que no van pensar a contestar el test de participació cada vegada. Realment, es feia difícil de controlar, malgrat que la gran majoria d’estudiants va agafar l’hàbit de contestar els tests.

ACTUALITZACIÓ: També contractarem el disseny d’un logo per al curs, atès que fins ara no en teníem cap d’oficial: havíem utilitzat com a imatge una de les il·lustracions de Laura de Castellet per al mòdul 5, dedicat a la literatura artúrica, però no estava dissenyat com a logo i era un cavaller errant, de manera que ara que reestructurem els antics mòduls 5 i 6 perd raó de ser.

ACTUALITZACIÓ: La mudança de plataforma a Coursera té més o menys prioritat segons la data prevista per engegar el curs en el nou format (on demand). Jo he fet la sol·licitud aquest mes d’octubre i m’han dit que està previst que ens hi donin accés cap al gener. La data que vaig proposar va ser maig-juny, tot i que tenim fins al juliol de marge.

Torna el MOOC Magic in the Middle Ages (juliol de 2015: 2a edició)!

Avui hem tingut una reunió amb el Vicerectorat de Política Docent, que aposta per una segona edició del MOOC. Tindrem un pressupost equivalent al que ens va concedir l’AGAUR el curs passat, local interior i equip de gravació. Serà al juliol de 2015 on demand a Coursera. A partir d’aleshores, s’oferiria ininterrompudament. On demand permet dues modalitats, que tria l’alumne: gratuïta o de pagament. La de pagament (uns 49 dòlars, 50% per a la universitat) permetria segurament tenir un retorn per invertir en el manteniment del curs. Comparteixo parts del correu que he escrit als organitzadors de la primera edició.

Us recordo els temes que vam dir que volíem modificar per a una segona edició 100% professional:

a) identificar els vídeos defectuosos de so (tècnic de so),

b) contractar un tècnic de so perquè arregli els vídeos salvables,

c) es tornen a gravar els vídeos insalvables (organització)

d) vídeos nous (oranització)

e) edició de vídeos (els que s’hagin regravat, els nous i renderització dels vells amb afegit del logo nou UB) (BECARI AMB CONEIXEMENTS DEL TEMA I ANGLÈS). Que carregui també els materials nous a Coursera.

f) subtítols per als nous i regravats (becari contractat),

g) servei de traducció/correcció/adaptació (contractat empresa serveis lingüístics),

h) (materials extra: esquemes, cronologies, … no sabem si arriba el pressupost),

i) webgrafia: cada docent,

j) servei atenció estudiant durant el curs (becari)

k) promoció xarxes socials (pagament de materials de promoció; organització o becari/contractat) i cap de premsa si ens demanen entrevistes, etc. per gestionar-ho i notificar-ho,

l) revisió del sistema d’avaluació (organització),

També sé que, a partir de la valoració positiva dels estudiants a la interacció de la primera edició, vam dir d’organitzar activitats d’aquest tipus encara que oferíssim el curs on demand. De manera que si Delfi encara hi està interessada, seria meravellós oferir hangouts una vegada al trimestre, per exemple.

Repartiment de tasques: XXX

CANVIS IMPORTANTS 2A EDICIÓ

– Coursera aposta per la modalitat on demand (i especialitzacions). La universitat aprova la modalitat ON DEMAND, que permet oferir el MOOC en modalitat de pagament i gratuïta, tria l’alumne. L’important és que quan s’acaba el curs, en comença un altre. Ininterrompudament fins que ens en cansem. Hangouts es programen al llarg de l’any si ho volem. Els vídeos setmanals els tindran pujats.

– Això fa que s’agafin mentors (us en vaig parlar al juliol). Voluntaris que dinamitzen els fòrums. Estic parlant amb Coursera sobre si els recluten ells o nosaltres o com va.

– El curs s’anunciarà a partir d’ara en anglès i prou. Els materials nous que ja tenien subtítols en dos o tres llengües seguiran així, però no hi haurà subtítols en català i castellà als materials nous, ni activitats als fòrums en aquestes llengües penjades per nosaltres (ells poden obrir-ho en les llengües que vulguin) i P2P en anglès. Va portar confusions i multiplicació d’esforços.

– No hi haurà subfòrums especialitzats. No va funcionar. Els professors són lliures d’entrar-hi quan vulguin i participar-hi.

He estat cursant un MOOC on demant sobre XXX a Coursera. 4 mòduls, dedicació més o menys com la nostra, però es basen més que nosaltres en els vídeos, sense activitats entregables i hi ha un examen final i tests pel mig. M’interessa la llargada, perquè veig que cada cop són més curts i funcionen més sols (estic insistint a Coursera per parlar que realment els mentors funcionin, perquè malauradament en aquest MOOC no n’hi ha i hi ha hagut queixes als fòrums perquè els professors no solucionen els dubtes o problemes que sorgeixen. La persona d’atenció a l’estudiant és important per solucionar això: insistirem que les preguntes tècniques (que els mentors haurien de marcar com a ‘coursera staff’) i les que necessiten resposta de l’organització s’enviïn al correu.

PROPOSTA PER DEBATRE LA REESTRUCTURACIÓ DELS MÒDULS 5 I 6: XX.

També s’ha parlat a la reunió sobre les ‘especialitzacions’, un nou format proposat per Coursera, de nivell pre-universitari, més aplicat, sobretot en l’àmbit de l’economia i administració i direcció d’empreses, preus de matrícula més cars per a la modalitat de pagament, possibilitat que les universitats acceptin préstecs (uns 10.000 dòlars) per part de la plataforma i que haurien de cobrir de les matrícules o tornar. És un format diferent del nostre MOOC i que hem descartat, ara com ara.

Aquest cop, per a una dedicació sostenible per a l’equip organitzador de forma voluntària, hi dedicarem exclusivament temps lliure, per això el termini és més llarg si tenim en compte que es tracta només de millores. Volem un resultat de qualitat professional, amb tècnic de so inclòs, per superar la llacuna tècnica que hi havia.