Etiqueta: pedagogia

Enllaç a un projecte d’innovació pedagògica (MOOCs)

Avui he rebut un correu per participar en una enquesta com a estudiant de MOOCs. Trobareu informació del projecte aquí:

https://coi.athabascau.ca/

Per cert, ja tenim el nou vídeo d’introducció del curs per a la segona edició, amb els canvis quant al programa del curs i materials nous:

Anuncis

Primers canvis al MOOC: plataforma on demand, millora de la qualitat dels vídeos i avaluació

Com sabeu, el repte principal amb el qual hem topat a la primera edició del MOOC ha estat una qüestió tècnica: hi ha vídeos que no vam gravar amb el doble canal d’àudio. Això ha fet que alguns estudiants tinguessin problemes de so segons el sistema operatiu i eina (ordinador, tauleta, mòbil) que utilitzessin. Per aquest motiu, a la segona edició contractarem un tècnic de so perquè arregli tots els vídeos que presenten problemes, ens ajudi en la gravació dels vídeos nous i els editi i subtituli. També ens ha fet recomanacions quant a la puntuació i l’entonació de les frases, les transicions (amb música, per exemple), l’ús d’imatges lliures de drets. Hi estem negociant.

A més, farem un traspàs dels materials de la plataforma vella de Coursera a la nova. Perquè el personal de la plataforma se n’ocupi, n’heu de fer la sol·licitud al seu web. Pel que em van comentar, Coursera ha de valorar si accepta el canvi i després s’inicia el procés. Al ‘Partner Help Center’ de Coursera, heu de triar ‘Submit a request’, seleccionar ‘migration request’ i emplenar el formulari que es desplega. En aquest formulari se us demana que tingueu clares qüestions com ara quins tests comptaran per a l’avaluació o el format de l’exercici P2P. En el nostre cas, aquest és el canvi pedagògic principal que farem a la segona edició: Delfi i jo revisarem el sistema d’avaluació del curs. També cal que s’adapti bé al format ‘on demand’, que m’amoïnava especialment quant al P2P, ja que hi haurà menys estudiants que el cursin al ritme recomanat i, de fet, alhora (els alumnes quedaran més repartits al llarg de l’any i les xifres no s’espera que siguin tan altes com a la primera edició en format tradicional).

Per fer-lo més flexible i malgrat que el P2P va funcionar molt bé (diversos estudiants van considerar que podríem haver demanat una extensió més llarga i un altre P2P durant el curs, fet que ens va sorprendre molt perquè teníem por de sobrecarregar-los de feina), mirarem si ho convertim tot en preguntes-test i si hi afegim o no un examen final (ara l’estudiant podrà optar a Verified certificates, de pagament). Volem ampliar la borsa de preguntes perquè canviïn a cada intent i afegir-hi explicacions (per què has fallat, per què és la bona), tal com Coursera permet fer. Les preguntes que la meitat dels estudiants van resoldre bé només a la segona opció (les estadístiques de Coursera permeten que durant el curs vegis pregunta per pregunta, vídeo per vídeo… si funciona, quantes persones l’han mirat, quants intents…) i que van tenir gairebé un 50% d’error a la primera, les revisarem a fons. També que aquell concepte quedi clar al vídeo.

Finalment, a partir de les enquestes als estudiants, vam veure que, tot i que un dels trets més ben valorats del curs ha estat la interacció amb els professors (és una qüestió que hem tingut en compte ara que el curs estarà sempre obert, però no podem oferir l’atenció 24h. -que la diferència horària dels llocs on vivim els membres de l’equip permetia- ni la dedicació del mes i mig de la primera edició; és un risc que esperem que el faci sostenible de mantenir a llarg termini, com també esperem que l’oferta d’una via de pagament permeti que s’inverteixin directament en el curs i no hi calgui fer més inversions, almenys per mantenir-lo) i l’activitat que hi havia als fòrums, a les enquestes diversos estudiants esmentaven que proposar-hi activitats obligatòries se’ls havia fet difícil. Proposàvem temes de reflexió, però en un curs que ha acabat tenint més de 20.000 inscrits i més de 1.000 estudiants que l’han superat (acabat i aprovat), arribava un moment en què els alumnes pensaven que ja estava tot dit i que les respostes eren repetitives. S’estimaven més participar en un tema nou. Tot i que volem promoure la participació als fòrums i en principi seguirem proposant-hi activitats, segurament no serà part de l’avaluació. De fet, només n’avaluàvem la participació, no el contingut, encara que en llegíem les respostes més votades i era el punt de partida per resoldre dubtes i confusions als vídeos setmanals que vam oferir de cada unitat. A més a més, si l’alumne accedia a través de les pestanyes del menú de l’esquerra on es veien totes les activitats de la setmana, era senzill que recordés que el pas final, després d’haver participat al fòrum, era contestar el test: has participat al fòrum? Si la resposta era ‘sí’, s’afegia a la puntuació final. Tot i que vam enviar correus per remarcar com funcionava i vam ampliar tots els terminis per contestar aquesta pregunta fins al final de les sis setmanes, hi havia estudiants que entraven directament al fòrum des de la pàgina de fòrums (no a través de l’esquema de cada mòdul) i que no van pensar a contestar el test de participació cada vegada. Realment, es feia difícil de controlar, malgrat que la gran majoria d’estudiants va agafar l’hàbit de contestar els tests.

ACTUALITZACIÓ: També contractarem el disseny d’un logo per al curs, atès que fins ara no en teníem cap d’oficial: havíem utilitzat com a imatge una de les il·lustracions de Laura de Castellet per al mòdul 5, dedicat a la literatura artúrica, però no estava dissenyat com a logo i era un cavaller errant, de manera que ara que reestructurem els antics mòduls 5 i 6 perd raó de ser.

ACTUALITZACIÓ: La mudança de plataforma a Coursera té més o menys prioritat segons la data prevista per engegar el curs en el nou format (on demand). Jo he fet la sol·licitud aquest mes d’octubre i m’han dit que està previst que ens hi donin accés cap al gener. La data que vaig proposar va ser maig-juny, tot i que tenim fins al juliol de marge.

Llistat de millores per introduir al MOOC a la segona edició

Aquest llistat el vaig elaborar el mes passat. Preveig que, a mesura que avanci el curs, s’ampliï. No pretenem enllestir-ho tot en un curs més. Depèn dels recursos econòmics que hi puguem treballar, que millorem o mantinguem el curs. De totes maneres, es pot millorar a poc a poc (amb recursos), any rere any, la llista és només un punt de partida per prioritzar i reflexionar. Hem quedat presencialment al juliol tot l’equip per parlar-ne.

Us la transcric perquè pot ser útil compartir-la:

1. Reestructuració del mòdul 6.

2. Redisseny de les preguntes tests dels mòduls 1 i 3. Evitem les preguntes obertes (aquelles en què l’estudiant ha d’escriure la resposta, no marcar-la).

3. Adaptació de l’exercici del mòdul 5 perquè es posi èmfasi en el vessant màgic de l’obra.

4. Gravació nova dels vídeos de menys qualitat d’imatge o de so del mòdul 1.

5. Moderadors nous o renovació dels moderadors. Moderadors de subfòrums especialitzats per a tots els mòduls sense excepcions (hi estem treballant ara, ja, de fet).

6. Traducció a l’anglès i adaptació del guió d’astrologia de Theo Loinaz. Gravació, edició i subtítols en les tres llengües del curs. Handouts. Avaluació.

7. El professor Godefroid de Calataÿ s’ofereix per preparar un vídeo sobre l’astrologia a l’astrologia a l’islam. Edició i subtítols en les tres llengües del curs. Handouts. Avaluació.

8. Si no hi fóssim a temps, solucionar el vídeo opcional de la geomància de Blanca Villuendas.

9. A partir d’un contacte que hem establert per a Medievalistes en bloc, possibilitat d’ampliar el mòdul 3 amb un vídeo sobre bruixes fineses.

10. Hi afegim materials didàctics: diapositives, handouts (guions), cronologies, esquemes, viquis…

11. Materials esquemàtics (glossari…) dels vídeos optatius del mòdul 2.

12. Es tornen a gravar els vídeos del mòdul 5 que tenen talls desafortunats.

13. Disseny de preguntes d’avaluació i d’activitats noves. Possibilitat que al segon i tercer intents la pregunta variï i d’afegir pistes i explicacions als tests per als estudiants.

14. Desenvolupar la part pedagògica i d’avaluació.

15. Afegim webgrafia a cada mòdul (ara només n’hi ha al 5).

16. Afegim un vídeo sobre Merlí i un sobre la fada Morgana. Possibilitat d’un vídeo sobre La Faula de Guillem de Torroella.

17. Vincle a sciencia.cat per al fòrum 4.

18. Possibilitat d’oferir subtítols en francès per al mòdul 4.

19. Tots els mòduls amb subtítols en les tres llengües (hi estem treballant) i vídeos del mòdul 4 amb les millores introduïdes (hi estem treballant).

20. Tornem a gravar certs vídeos del mòdul 6.

21. Contractació de becaris i d’una persona d’atenció a l’estudiant a temps parcial durant la impartició del curs. Nivell d’anglès mínim C1.

22. Una setmana de prova i de revisions de vincles abans d’obrir-lo.

23. Guies (n’estem fent una primera) i més pautat per oferir el curs ‘on demand’. Només s’oferiria amb dinamització i atenció a l’estudiant una vegada a l’any.

24. Disseny html del web (contractació informàtic) i millores quant a la disposició del curs a Coursera.

Propostes?

Com es corregeixen els exercicis del MOOC?

Aquesta és la pregunta que he rebut avui sobre el mòdul 4, impartit pels nostres col·laboradors de la UCL (Bèlgica) i que he contestat amb molt de gust. Us en copio la resposta perquè penso que és una molt bona pregunta que nosaltres ens vam haver de plantejar fa un temps.

It would be fantastic if you could help us with the assessment of unit 4.

The assessment system for a MOOC is not a conventional one (you may want to register for any MOOC in Coursera in order to see how the forum works). In our case, in all the modules, except for my own (unit 5), we use the general forum of the course as the place in which the students should write the answer for the exercise of each unit. They will receive their fellows’ comments and their answers will also be rated in the forum by their partners. So, the most voted answers will be on the top of the forum. As MOOCs in Cousera normally count with aprox. 30.000 students at the beginning of the course (the % of success of the students that actually finish the MOOC is really, really low) we are not expected to correct the students exercises in any case. What we do is, during the week in which our unit is taught, reading the most voted answers (the ones that the students consider a model) and looking for the most common misconceptions. The lecturers can reply directly to these selected answers and correct them/make suggestions. In some courses, there is the possibility to have a ‘verified answer’, which means that the comments made by the professors of the course are seen with a green mark.

In addition to it, we have decided to film each week a new video (one minute long) in which we will outline the mistakes we have detected in the most discussed and rated answers in the forums and we will solve the doubts we have received. We have to keep in mind that t is impossible to address everything.

Besides, we will schedule two Hangouts (gmail system) during the course, in which the students will be connected in real time with the professors of the course. They will be able to write their questions (as a chat) and the professor will be seen (videocam) and listened. My idea is that Delfi Nieto, as the ‘conductor’ of the course will be the one answering the question in the first hangout (units 1-3), taught by Pau Castell and herself. I will be connected at the same time in case there was anything. The second Hangout could be from unit 4 to 6 and you or Sébastien could be the ones answering the questions. Noemi Álvarez and I, the responsible ones for units 5 and 6, would be connected at the same time. So, if you receive any questions about modules 5 and 6, we can either take the word or we can write you the answers and you give them to the students.

Finally, we encourage the lecturers of each unit to moderate specialized forums during the week in which their unit is taught. They ask new questions and promote participation and discussion.

Un enllaç més

https://gigaom.com/2013/08/09/how-to-pick-the-best-mooc-6-tips-from-a-coursera-junkie/

No llegeixo aquest article des de la perspectiva de l’estudiant, sinó del professor, del creador del MOOC. És important valorar què fa que el MOOC sigui realment útil per a l’estudiant i s’hi aprengui, més enllà de les eines de màrqueting i del domini de les eines tecnològiques.

Una idea sobre la qual m’agradaria reflexionar més amb tot l’equip: nosaltres hem preparat un test per a cada vídeo preguntant sobre la idea essencial que volíem transmetre en aquell vídeo com una eina més d’aprenentatge (que a més forma part de l’avaluació) i, al mateix temps, proposem activitats més obertes al fòrum (un comentari d’un text judicial per bruixeria a partir d’una pauta que s’ha explicat prèviament o una reflexió sobre El cavaller de la carreta. Però hauríem d’estar preparats per llençar preguntes que puguin portar l’estudiant fins on ell vulgui arribar, a estudiar temes nous, interpel·lar-lo directament, formular preguntes atrevides, fer-lo entusiasmar durant hores en una petita (o gran) recerca, despertar un nou interès. És el punt 2 de l’article.

Els models de MOOCs que no volem seguir

Com a tastaolletes de diversos MOOCs, he anat prenent nota de les pràctiques que no voldria aplicar al nostre:

1. Vídeos que són directament una gravació d’una classe presencial (1h. i mitja). Cada vegada ens costa més estar més d’una hora davant de l’ordinador escoltant algú parlant sense moure’ns. És difícil mantenir l’atenció de l’espectador si no hi està avesat. Jo ho faig de tant en tant, però han de ser temes que m’interessin molt i solc utilitzar la pràctica de prendre apunts mentrestant, perquè m’ajuda a centrar-me. Quan hi ha diapositives darrere del professor més val aturar el vídeo i mirar la pantalla, però compte que sovint les diapositives apareixen tallades o no es poden llegir. Tot i això, reconec que aquest model té coses bones, pedagògicament. La presentació del professor sol ser “espontània”, és a dir que no segueix un telepròmpter ni s’eliminen els errors ni les picades d’ullet (i riures) als estudiants: el fet que els estudiants hi siguin físicament sol influir al professor. El dinamisme del professor que es mou per l’aula i la tarima també són avantatges respecte d’un docent assegut davant de la càmera i, és clar, mirant-la fixament. De totes maneres, penso que això és la idea de compartir materials d’un curs presencial (normalment d’èxit), no de presentar una proposta innovadora d’ensenyament com és el MOOC.

2. Una veu parla i al vídeo només hi apareixen diapositives, que se succeeixen. No transmet, no crea empatia i menys si només hi veus gràfics i estadístiques. Suposo que, per contra, si es pot descarregar tens un material bo d’estudi.

3. Els cursos en els quals el volum de feina augmenta i augmenta i les hores de dedicació real no corresponen a les que s’havien anunciat. Quan preparem un MOOC hem de tenir en compte tant el temps de visualització dels vídeos com les lectures i els exercicis i considero que cal distingir molt bé entre el material fonamental per seguir el curs (obligatori) i els recursos complementaris que s’ofereixen. L’allau de feina i de materials mal organitzat aclapara els estudiants, també als cursos en línia tradicionals.

4. No m’entusiasmen els tests programats amb molta matèria, sobretot quan bona part del contingut s’ha d’extreure dels llibres de la bibliografia recomanada i no dels materials creats per al MOOC. És a dir, sóc partidària de donar sempre textos de referència i, si pot ser, de penjar-los a la plataforma del curs, però és fàcil que l’estudiant se senti sobrecarregat i necessiti unes activitats més guiades abans de realitzar un gran examen. En el nostre cas, optem per una avaluació continuada, amb una pregunta clau a cadascun dels vídeos i activitats reflexives, en què els estudiants desenvolupin l’esperit crític (una paraula cada cop menys de moda als contextos universitaris europeus, pel que he observat).

5. Tot i que les entrevistes breus a un especialista/bon comunicador/professor són un encert, no ho són els grups de discussió grans que es filmen durant uns vint minuts (es fan repetitius i l’estudiant segueix sense poder-hi participar).

Us he de deixar. Bon cap de setmana!

Reflexions breus sobre els MOOC

Avui he trobat aquest article a través d’una piulada de Miquel Duran al Twitter. Us el recomano. Voldria comentar-lo amb deteniment un altre dia, però de moment, n’escric una reflexió al vol.

L’article comença amb la contraposició dels beneficis, dels canvis que els mitjans de comunicació utilitzen per presentar els MOOCs (accés a l’educació de forma més àmplia, menys costos i possibilitats d’acabar cursos universitaris gràcies als crèdits que pugui donar la superació d’un MOOC) amb les expectatives i els objectius que tenien els professors d’universitats prestigioses nord-americanes que havien participat des de l’inici en el procés d’implementació dels MOOCs de forma activa.

Això m’ha fet pensar en un dels debats que es va generar dins del grup del qual formava part al taller de la I Jornada sobre MOOCs que va tenir lloc a l’abril a la UPF. Diversos professors oposaven la idea d’un curs massiu en línia a un curs tancat, amb pagament de matrícula o de tutoria en una universitat a través de la plataforma Moodle o d’un altre tipus de campus virtual (a les diapositives que he enllaçat a l’entrada anterior hi trobareu resumides en un esquema les diferències entre un curs en línia tradicional i un MOOC, en què l’adjectiu “massiu” no és en va). Argumentaven que el que dóna un valor afegit als cursos tradicionals i de pagament, allò que farà que els estudiants s’hi segueixin matriculant, és que hi ha un seguiment de prop del progrés de l’alumne, si està ben fet hi ha una voluntat de guiar l’estudiant a través del procés d’aprenentatge d’una manera personalitzada.

Des de la pròpia experiència com a alumna de cursos virtuals, ho comparo entre els cursos virtuals d’una quinzena d’alumnes que ofereix l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, en què hi ha un temari en pdf i tests autocorregits, però també un lliurament d’un escrit cada quinze dies, que és comentat pels companys (sí), però també pel professor de manera individualitzada i amb una videocorrecció, en què hi ha una tutoria final orientativa i el seguiment del projecte personal d’escriptura de cadascú al llarg del curs. A més, cada 15 dies també hi ha un xat d’una hora i mitja amb el professor i els companys. Penso que els professors dels MOOCs cada vegada intenten utilitzar més eines similars per avaluar el progrés i perquè els estudiants rebin comentaris personals sobre els exercicis, a través de l’avaluació no només de tests sinó també d’activitats corregides per un parell de companys amb un sistema de rúbriques clar (P2P), que poden ser usades de forma puntual o ser el fonament del curs (vegeu aquest MOOC). Hi ha hangouts/tutories virtuals, s’organitzen meetups/trobades i grups d’estudi.

I sí, no puc deixar de comparar els cursos virtuals de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu amb una iniciativa, que em va parèixer fantàstica, que em va arribar a través de CiudadSeva. Es tractava d’un curs virtual per aprendre a escriure contes (en castellà) i t’hi podies apuntar a través d’un googlegroup. Ho vaig fer i, com jo, molta més gent. També hi havia una bibliografia recomanada i diversos textos gratuïts penjats al web increïble de CiudadSeva, a més d’una professora que cada setmana demanava una activitat (el passatge d’un conte) que els companys havien de comentar. Hi va haver una allau d’inscripcions (tot i que no es pot comparar amb el nombre d’inscripcions d’un MOOC), de presentacions els primers dies, no hi havia manera de donar-se de baixa, més correus amb gent que se’n queixava, després va venir l’enviament de contes, dels quals cadascú comentava el que volia i podia i la professora va haver de deixar clar que no podria fer les correccions dels textos… Va ser un caos.

Els MOOCs han fet un pas més enllà, estan organitzats, es compta amb experiències prèvies (i la majoria de professors n’han estat usuaris), amb eines acadèmiques i plataformes adequades i, malgrat tot, la qualitat d’alumnes inscrits fa que no se’n pugui fer un seguiment personalitzat, almenys per part del professor. I parlo en general, atès que he llegit experiències molt atractives des d’aquest punt de vista. Però penso que també podem girar la truita: es donen materials molt ben pensats des del punt de vista pedagògic, que a més es milloren d’edició en edició i es tenen molt en compte els comentaris dels alumnes i les dades sobre com els estudiants s’han encallat en un determinat vídeo (que entre el minut 7 i 8 triplica les visualitzacions pel mateix usuari) o en una determinada pregunta que era ambigua. Hi ha pautes molt clares i, alhora, l’estudiant torna a gaudir d’aquella autonomia que potser van conèixer els estudiants pre-grau, en què, malgrat que no hi havia un seguiment tan individualitzat dels estudiants, que en la majoria de casos només realitzaven una avaluació única, tenien/teníem més llibertat per crear-se un itinerari propi, per aprofundir a través dels materials optatius en allò que els havia cridat més l’atenció (encara que signifiqués aturar-s’hi unes quantes quinzenes, perquè el ritme l’imposaven ells). Perquè considero que als MOOCs el més important no és que un alumne segueixi des de l’inici fins al final el curs, tal com està pautat, sinó que sigui capaç de seleccionar la informació, de buscar el que més li interessa, d’aprendre simplement pel plaer de fer-ho, perquè aquí l’objectiu no sol ser una nota ni encara menys un certificat.

Evidentment, si som capaços de despertar el cuquet de la curiositat de l’alumne per un tema, jo personalment aspiro a atreure’n l’atenció a tots els mòduls i les activitats del curs!

Bona nit!

P.S. Malgrat el to de reflexió en veu alta (d’abans d’anar a dormir) d’aquest blog, pretenc mantenir-ne l’enfocament pràctic! I espero els vostres comentaris sobre experiències pròpies en la creació de MOOCs.