Etiqueta: universitat

Reunió institucional sobre MOOCs

Avui Delfi ha assistit a la reunió de la UB amb Coursera en representació del nostre MOOC. Com a novetat, durant aquest curs la universitat ha posat servei tècnic (que inclou carregament de materials al web) a disposició dels organitzadors, a més de suport audiovisual i inversió econòmica en alguns casos. També ha parlat amb el representant de Coursera a l’àrea hispanoparlant, que ha confirmat el que ja ens temíem: el curs està programat perquè no aparegui al catàleg fins al dia en què s’iniciarà la primera sessió, el 4 de juliol (de totes maneres, hem entès que la universitat pot demanar que s’obrin una mica abans a la plataforma). Els estudiants només poden inscriure-s’hi durant la primera setmana de curs. Per aquest motiu:
1. Hem decidit llençar les inscripcions al curs el 4 de juliol, perquè ja apareixerà al catàleg i era la data anunciada.
2. Ajornem, però, l’inici, dues setmanes: el 18 de juliol seria la data clau. Coursera aconsella dues setmanes com a temps òptim per inscriure-s’hi els estudiants. A més, la revisió que per part d’ells havia de trigar 7 dies, ens ha entretingut un mes i encara depenem del vistiplau per qüestions logístiques. Ens han dit que és normal per als cursos que s’ofereixen per primera vegada amb un format nou.
3. Demanarem suport tècnic a la universitat per a partir del setembre, en el sentit que hi hagi una persona que gestioni mensualment o cada dues setmanes, que el curs funciona i ens comuniqui si hi ha cap incidència.
S’ha reconegut la tasca pionera del nostre MOOC a Coursera a la universitat. A més, els professors de la universitat, tindran reconeixement de docència (en el nostre cas, també és una qüestió que volem sol·licitar perquè no en som PDI ara mateix, però el curs l’hem fet en nom de la UB). Tot això fa avançar el tema MOOC institucionalment, crea la infraestructura que vam proposar el curs passat (també a través d’aquest blog) i mostra com la universitat aposta pels cursos massius en línia.
De totes maneres, pel que fa a Coursera, caldria insistir en un canvi de plataforma més guiat, assessorament i millora dels errors tècnics, però també de qüestions que poden afectar la visibilitat del MOOC: com el desconeixement sobre el període d’obertura de les inscripcions i la inclusió al catàleg, la possibilitat de matricular-se al curs (almenys en l’opció d’oferir-ne sessions al llarg de l’any, no la modalitat “on demand” pura) només durant la primera setmana o les dificultats que hem tingut per rebre el vistiplau al curs el fet de tenir sis professors, els que han de signar els certificats. Això fa que, malgrat l’optimisme inicial, els formats nous de la plataforma penso que encara han de millorar molt.
Anuncis

El web amb l’oferta de MOOCs de la UB

El trobareu aquí: http://www.ub.edu/web/ub/ca/estudis/oferta_formativa/mooc/index.html.

També tenim informació nova sobre el funcionament de la plataforma electrònica que hem triat, Coursera. Són ells i no la universitat els encarregats de preparar els certificats per als estudiants (recordeu que en el nostre cas no n’oferim a canvi de crèdits ni d’homologats de pagament) i la UB hi ha de tenir una reunió abans de signar el contracte que servirà per tenir accés a la plataforma.

Pautes pràctiques sobre com oferir i crear el MOOC

Hi ha qüestions pràctiques que els organitzadors de MOOCs hem de tenir en compte i negociar amb les universitats. Recordo que un dels temes que es van debatre a la jornada sobre ‘Vull fer un MOOC: per on començo?’ a la UPF va ser si les universitats estaven disposades a oferir la modalitat de pagament del MOOC o només la gratuïta i si els docents i la insitució apostàvem per convalidar el curs per crèdits (que, de moment, no era el nostre cas). Ara que s’acosta el moment de tenir accés a Coursera (la plataforma des d’on gestionarem i oferirem el curs a través de la UB), volíem saber què pensava la universitat sobre aquest i altres aspectes que afecten la tipologia del MOOC.

En primer lloc, la universitat aposta per impartir el curs en la modalitat gratuïta de forma exclusiva i sense reconeixement de crèdits.

En segon lloc, des de la pròpia institució, ja sabeu que hi ha un web dedicat als MOOCs. Aviat hi podreu consultar tots els MOOCs que ofereix la UB i les dades corresponents, de manera que serà una altra via de promoció que valorem molt positivament.

Finalment, se’ns ha informat que la matrícula dels cursos s’obre com a màxim dos mesos abans que s’imparteixi perquè Coursera revisa tots els materials. És Coursera qui dóna el vistiplau per obrir la matrícula i normalment els costa un mes revisar-ho tot abans de fer-ho.

Espero escriure aviat una entrada sobre els tipus d’ajuts econòmics als quals es pot optar per finançar el MOOC. Nosaltres seguim treballant amb pressupost zero i tots els membres de l’equip organitzador i docents fan aquesta feina de forma voluntària. Estem a l’espera que es resolgui l’ajut que hem demanat; a veure si tenim sort! Però sí que voldria fer una observació: si us plantegeu organitzar un MOOC i no teniu restricció de calendari, és millor que dediqueu un curs a preparar el pla docent i establir els contactes amb la universitat i institucions col·laboradores (això ho vam fer) i que a partir d’aquí dediqueu la resta del curs a informar-vos i sol·licitar ajuts econòmics (no sé si existeix o algú ha provat la modalitat dels patrocinadors? micromecenatge? idees?) perquè, com sabeu, fins que se’n saben els resultats passen uns mesos determinants si esteu immersos en el procés de preparació dels materials del curs i comptar amb un ajut per llogar càmeres o per pagar un il·lustrador o un corrector o becari que us ajudi pot significar una gran diferència i evitar renúncies, que de totes maneres es poden suplir en edicions posteriors. Per exemple, en el nostre cas vam optar per substituir en alguns mòduls els dibuixos que havia de fer-nos una il·lustradora per imatges gratuïtes que hem trobat per Internet, amb tot el tema dels drets d’imatges que ens ha tingut amoïnats.

Què pot fer la universitat catalana per als docents que creen un MOOC?

Avui m’agradaria fer una reflexió per valorar aquelles qüestions que han suposat un repte per al nostre equip organitzador del MOOC i que considero que podrien millorar si les universitats catalanes segueixen apostant per uns determinats MOOCs després de les primeres experiències amb aquests cursos.

L’altre dia vaig llegir al blog d’Enric I. Canela un article sobre els MOOCs de les universitats catalanes i això em va fer pensar encara més en el gran esforç que estem fent, de manera voluntària, un grup de joves investigadors per oferir un MOOC acabat i, pensem, competitiu. Ens trobem en una fase primerenca de la participació de les universitats catalanes al món dels MOOCs i per aquest motiu hem tingut el privilegi de poder assistir a jornades dedicades a la creació de MOOCs, a cursos oferts per la UB als docents que vulguin iniciar-se en la matèria (i impartits per professionals que hi han tingut un primer contacte), a debats sobre la qüestió (especialment a la xarxa), a sol·litar un ajut econòmic a la Generalitat que esperem que perseveri, a tenir un becari d’edició de vídeos cedit per hores per part de la nostra universitat. Dic això perquè quan els MOOCs tinguin més trajectòria dins del nostre sistema universitari, segurament no es considerarà una prioritat oferir aquests cursos que ajuden a la gestació d’un moviment nou i perquè la universitat no podrà posar a disposició de tots els docents interessats a crear un MOOC un becari. De fet, serà molt important definir l’estratègia: especialització en un àmbit determinat, quin és el públic al qual es dirigeixen els nostres MOOCs (Canela apuntava una audiència local per a MOOCs amb baix pressumport, que no podrien competir amb els MOOCs de les universitats privades més prestigioses del món), intenció de cobrir tots els àmbits del coneixement, què valorem en un MOOC, què ens aporta i per què hi invertim?

Pel fet de ser (encara) els pioners també ens trobem amb unes estructures creades recentment (a la UB hi ha una unitat que gestiona i dona suport a la creació d’aquests MOOC des d’Innovació Docent), amb les quals convé posar-se de seguida en contacte si es vol engegar un projecte d’aquestes característiques.

Però que per a la majoria sigui la primera experiència en el desenvolupament d’un MOOC (ho és per als responsables, per als organitzadors, la becària d’edició, és molt recent per a la universitat) fa que no hi hagi una infraestructura prevista per agilitzar determinades parts del procés, que en el cas de joves amb contractes temporals i situacions poc estables dins de la universitat encara té més importància. Sóc conscient que hi ha pocs recursos econòmics i que els MOOCs han estat objecte de grans inversions en universitats estrangeres, sobretot nord-americanes i tampoc penso que el sistema universitari català pugui permetre’s destinar-hi aquests diners, però en canvi puc afirmar, per l’experiència que hi tinc, que realitzar un MOOC amb una quantitat raonable de diners és possible. Fins ara, nosaltres hem treballat sense cap inversió econòmica, tot i que he d’admetre que moltes de les dificultats que hem hagut de superar i que ens hi han fet dedicar encara més hores, s’haurien pogut solucionar compant amb un pressupost raonable (parlem d’uns 2000 euros) i que sabem que el resultat final del nostre curs també depèn de si acabem rebent o no cap ajut econòmic, que ens ha de permetre millorar, entre altres coses, l’abast del curs: subtítols en anglès, català i castellà i l’atenció a l’usuari (suport d’un becari més durant la impartició), per exemple.

Sense recursos, però, la universitat ja compta amb un patrimoni molt útil que considero que caldria posar a disposició dels professors que duen a terme un projecte MOOC. Es tracta d’establir una xarxa de contactes que es posi en marxa des del moment en què un docent rep el suport de la universitat per crear el MOOC, que hi hagi uns passos d’acuació previstos que tindrien com a punts centrals:

a) l’equip de gravació: càmeres i micròfons. Contacte previ per part de la universitat amb els serveis audiovisuals o altres unitats que compten amb un equip audiovisual perquè no s’hagi d’adquirir cada vegada que es prepara un MOOC ni negociar diverses vegades i durant un temps llarg poder tenir aquest material a disposició. Per part d’un professor associat accedir a aquests recursos és complicat i fins i tot des d’un institut de recerca del centre pot allargar-se la negociació innecessàriament. Si es vol oferir una qualitat d’imatge i de so mínima cal aprofitar aquests recursos i no gravar amb mòbils o càmeres de vídeo casolanes. A nosaltres no ens va semblar que el resultat fos l’adequat i ho vam desestimar una setmana encabat de les primeres proves.

b) espais. Un MOOC es pot gravar amb un docent que tingui un fos blanc o unes diapositives darrere, però per què no aprofitar llocs emblemàtics que la universitat té a disposició i oferir-los per enregistrar els MOOC i fer-los atractius alhora que publicites aquests espais. Per exemple, la Biblioteca de Reserva de la UB o el claustre. Totes aquestes gestions les hem hagut de fer nosaltres d’una en una i han volgut molt de temps i a vegades no ens n’hem sortit. Per a un professor amb despatx compartit es fa difícil trobar un espai on el soroll, la il·luminació i el fons siguin adequats. Una altra opció és que les universitats es posin en contacte amb espais emblemàtics de Barcelona (això també ho estem fent nosaltres) oberts al públic per poder-hi gravar. Si hi ha un procediment establert, es descarrega els organitzadors, que en el nostre cas no reben una remuneració per crear un MOOC.

c) apostar pel programari gratuït, de manera que els becaris d’edició puguin treballar-hi sense haver de comprar llicències.

d) tenir preparats els documents d’autorització de drets intel·lectuals i d’imatge (nosaltres els hem elaborat i podem cmpartir-los).

e) comptar amb els serveis lingüístics per a la correcció dels textos en anglès o en català o altres llengües d’impartició del curs.

f) pensar si es poden oferir beques de col·laboració per formar part, com a becaris, de l’organització d’un MOOC.

g) posar en contacte els diferents organitzadors de MOOC per compartir experiències i facilitar l’assessorament per part dels docents que ja han ofert un curs o que estan a punt de fer-ho als que ara comencen. Reconèixer-ho.

h) oferir assessorament pedagògic a qui en vulgui rebre sobre el disseny de l’avaluació (automatitzada),

i) demanar coneixements lingüístics d’anglès, mínim C1, per als becaris que treballin en MOOCs en anglès.

Aquests primers passos són una manera d’emparar l’equip que s’hi dedica. Amb les vostres idees, podem ampliar la llista. Això és només un esbós, una petita aportació personal perquè cada vegada ho fem millor.

El marc institucional català per a la creació de MOOCs

A la Jornada Vull crear un MOOC: per on començo? vam adonar-nos que hi havia una voluntat de crear un marc institucional comú per a les universitats catalanes que volguessin oferir MOOCs, de compartir experiències prèvies, d’establir unes línies de treball, d’assegurar una oferta completa però selecta. La Generalitat hi està treballant i, de la mateixa manera que un any enrere havien finançat 14 MOOCs, enguany l’ajut augmentaria fins a 40 a la segona edició de l’ajut (que volem demanar). No es tracta només d’unir-nos a la cursa anglosaxona dels MOOCs, sinó de tenir en compte els canvis que implica, la funció que fan aquests cursos i els beneficis que la societat i la comunitat universitària en poden obtenir. Hi ha feina de reflexió: cap on anem?-fem la prova-funciona?, assaig-error i molta cautela, com ens asseguraren des de la UOC, l’experiència dels quals en contextos d’ensenyament virtual i en línia seria preuada.

Em va semblar que hi havia universitats que havien fet un recorregut important en aquest àmbit i que ja havien ofert cursos d’aquestes característiques, com la UdG i la UAB, sobretot a la plataforma MiriadaX, d’àmbit castellanoparlant, i a la que a nosaltres ens interessa, Coursera, una de les que té un abast més ampli (principalment en anglès). Aleshores nosaltres encara no havíem parlat amb els responsables de MOOCs de la pròpia universitat, la UB, les dades de contacte dels quals trobareu aquí. Lideren aquest procés, evidentment, tant l’ICE com el CRAI i hi ha un responsable de la unitat. Hi vaig contactar per correu electrònic i per telèfon i em van informar del procés per aconseguir el suport institucional de la nostra universitat: d’entrada, havíem d’enviar-los el pla docent del nostre curs, Magic in the Middle Ages, i a continuació se sotmetria a una valoració per part de la universitat. Després de l’avaluació positiva em vaig reunir amb ells i ens van oferir suport: vam quedar que ens enviarien la documentació amb els criteris de cursos de Coursera i que ens oferirien un becari per treballar, unes hores a la setmana, en l’edició dels vídeos. Vam acordar que ens coneixeríem després de sant Joan, perquè aleshores ja tindríem material per editar (els cinc vídeos obligatoris del mòdul de literatura i un vídeo introductori). És una molt bona empenta!

Un cop hi vam haver parlat vam veure que els MOOCs capdavanters de la nostra universitat tenen un any d’avantatge, més o més, respecte del nostre curs i que a Coursera se n’oferiran el curs que ve, de manera que ens servirà encara més per aprendre a partir de les seues experiències. Això significa, a més, que ja hi ha un contacte institucional previ de la UB amb Coursera. Ho destaco perquè als tallers de la jornada a la qual vam assistir vaig preguntar com funcionava el primer contacte amb la plataforma i em van explicar que era la universitat qui hi establia la comunicació i a la qual s’avaluava. Ens van dir que la junta de Coursera, formada per totes les universitats que oferien cursos a la plataforma, decidia quina institució s’hi podia incorporar i que només uns quants elegits hi eren admesos. El cas és que la UB ja treballa en aquesta plataforma i, de fet, el becari que col·laborarà en el nostre MOOC hi té experiència. Això sí, han d’acceptar cadascun dels cursos que s’hi oferiran cada any.

Ens va costar una mica topar amb la finestreta on es trobava la informació sobre els responsables dels MOOC de la nostra universitat, si no, ho hauríem fet abans, però d’aquesta manera vam tenir temps de madurar el projecte.