Avui m’agradaria fer una reflexió per valorar aquelles qüestions que han suposat un repte per al nostre equip organitzador del MOOC i que considero que podrien millorar si les universitats catalanes segueixen apostant per uns determinats MOOCs després de les primeres experiències amb aquests cursos.
L’altre dia vaig llegir al blog d’Enric I. Canela un article sobre els MOOCs de les universitats catalanes i això em va fer pensar encara més en el gran esforç que estem fent, de manera voluntària, un grup de joves investigadors per oferir un MOOC acabat i, pensem, competitiu. Ens trobem en una fase primerenca de la participació de les universitats catalanes al món dels MOOCs i per aquest motiu hem tingut el privilegi de poder assistir a jornades dedicades a la creació de MOOCs, a cursos oferts per la UB als docents que vulguin iniciar-se en la matèria (i impartits per professionals que hi han tingut un primer contacte), a debats sobre la qüestió (especialment a la xarxa), a sol·litar un ajut econòmic a la Generalitat que esperem que perseveri, a tenir un becari d’edició de vídeos cedit per hores per part de la nostra universitat. Dic això perquè quan els MOOCs tinguin més trajectòria dins del nostre sistema universitari, segurament no es considerarà una prioritat oferir aquests cursos que ajuden a la gestació d’un moviment nou i perquè la universitat no podrà posar a disposició de tots els docents interessats a crear un MOOC un becari. De fet, serà molt important definir l’estratègia: especialització en un àmbit determinat, quin és el públic al qual es dirigeixen els nostres MOOCs (Canela apuntava una audiència local per a MOOCs amb baix pressumport, que no podrien competir amb els MOOCs de les universitats privades més prestigioses del món), intenció de cobrir tots els àmbits del coneixement, què valorem en un MOOC, què ens aporta i per què hi invertim?
Pel fet de ser (encara) els pioners també ens trobem amb unes estructures creades recentment (a la UB hi ha una unitat que gestiona i dona suport a la creació d’aquests MOOC des d’Innovació Docent), amb les quals convé posar-se de seguida en contacte si es vol engegar un projecte d’aquestes característiques.
Però que per a la majoria sigui la primera experiència en el desenvolupament d’un MOOC (ho és per als responsables, per als organitzadors, la becària d’edició, és molt recent per a la universitat) fa que no hi hagi una infraestructura prevista per agilitzar determinades parts del procés, que en el cas de joves amb contractes temporals i situacions poc estables dins de la universitat encara té més importància. Sóc conscient que hi ha pocs recursos econòmics i que els MOOCs han estat objecte de grans inversions en universitats estrangeres, sobretot nord-americanes i tampoc penso que el sistema universitari català pugui permetre’s destinar-hi aquests diners, però en canvi puc afirmar, per l’experiència que hi tinc, que realitzar un MOOC amb una quantitat raonable de diners és possible. Fins ara, nosaltres hem treballat sense cap inversió econòmica, tot i que he d’admetre que moltes de les dificultats que hem hagut de superar i que ens hi han fet dedicar encara més hores, s’haurien pogut solucionar compant amb un pressupost raonable (parlem d’uns 2000 euros) i que sabem que el resultat final del nostre curs també depèn de si acabem rebent o no cap ajut econòmic, que ens ha de permetre millorar, entre altres coses, l’abast del curs: subtítols en anglès, català i castellà i l’atenció a l’usuari (suport d’un becari més durant la impartició), per exemple.
Sense recursos, però, la universitat ja compta amb un patrimoni molt útil que considero que caldria posar a disposició dels professors que duen a terme un projecte MOOC. Es tracta d’establir una xarxa de contactes que es posi en marxa des del moment en què un docent rep el suport de la universitat per crear el MOOC, que hi hagi uns passos d’acuació previstos que tindrien com a punts centrals:
a) l’equip de gravació: càmeres i micròfons. Contacte previ per part de la universitat amb els serveis audiovisuals o altres unitats que compten amb un equip audiovisual perquè no s’hagi d’adquirir cada vegada que es prepara un MOOC ni negociar diverses vegades i durant un temps llarg poder tenir aquest material a disposició. Per part d’un professor associat accedir a aquests recursos és complicat i fins i tot des d’un institut de recerca del centre pot allargar-se la negociació innecessàriament. Si es vol oferir una qualitat d’imatge i de so mínima cal aprofitar aquests recursos i no gravar amb mòbils o càmeres de vídeo casolanes. A nosaltres no ens va semblar que el resultat fos l’adequat i ho vam desestimar una setmana encabat de les primeres proves.
b) espais. Un MOOC es pot gravar amb un docent que tingui un fos blanc o unes diapositives darrere, però per què no aprofitar llocs emblemàtics que la universitat té a disposició i oferir-los per enregistrar els MOOC i fer-los atractius alhora que publicites aquests espais. Per exemple, la Biblioteca de Reserva de la UB o el claustre. Totes aquestes gestions les hem hagut de fer nosaltres d’una en una i han volgut molt de temps i a vegades no ens n’hem sortit. Per a un professor amb despatx compartit es fa difícil trobar un espai on el soroll, la il·luminació i el fons siguin adequats. Una altra opció és que les universitats es posin en contacte amb espais emblemàtics de Barcelona (això també ho estem fent nosaltres) oberts al públic per poder-hi gravar. Si hi ha un procediment establert, es descarrega els organitzadors, que en el nostre cas no reben una remuneració per crear un MOOC.
c) apostar pel programari gratuït, de manera que els becaris d’edició puguin treballar-hi sense haver de comprar llicències.
d) tenir preparats els documents d’autorització de drets intel·lectuals i d’imatge (nosaltres els hem elaborat i podem cmpartir-los).
e) comptar amb els serveis lingüístics per a la correcció dels textos en anglès o en català o altres llengües d’impartició del curs.
f) pensar si es poden oferir beques de col·laboració per formar part, com a becaris, de l’organització d’un MOOC.
g) posar en contacte els diferents organitzadors de MOOC per compartir experiències i facilitar l’assessorament per part dels docents que ja han ofert un curs o que estan a punt de fer-ho als que ara comencen. Reconèixer-ho.
h) oferir assessorament pedagògic a qui en vulgui rebre sobre el disseny de l’avaluació (automatitzada),
i) demanar coneixements lingüístics d’anglès, mínim C1, per als becaris que treballin en MOOCs en anglès.
Aquests primers passos són una manera d’emparar l’equip que s’hi dedica. Amb les vostres idees, podem ampliar la llista. Això és només un esbós, una petita aportació personal perquè cada vegada ho fem millor.
Diari d'un MOOC 