Els models de MOOCs que no volem seguir

Com a tastaolletes de diversos MOOCs, he anat prenent nota de les pràctiques que no voldria aplicar al nostre:

1. Vídeos que són directament una gravació d’una classe presencial (1h. i mitja). Cada vegada ens costa més estar més d’una hora davant de l’ordinador escoltant algú parlant sense moure’ns. És difícil mantenir l’atenció de l’espectador si no hi està avesat. Jo ho faig de tant en tant, però han de ser temes que m’interessin molt i solc utilitzar la pràctica de prendre apunts mentrestant, perquè m’ajuda a centrar-me. Quan hi ha diapositives darrere del professor més val aturar el vídeo i mirar la pantalla, però compte que sovint les diapositives apareixen tallades o no es poden llegir. Tot i això, reconec que aquest model té coses bones, pedagògicament. La presentació del professor sol ser “espontània”, és a dir que no segueix un telepròmpter ni s’eliminen els errors ni les picades d’ullet (i riures) als estudiants: el fet que els estudiants hi siguin físicament sol influir al professor. El dinamisme del professor que es mou per l’aula i la tarima també són avantatges respecte d’un docent assegut davant de la càmera i, és clar, mirant-la fixament. De totes maneres, penso que això és la idea de compartir materials d’un curs presencial (normalment d’èxit), no de presentar una proposta innovadora d’ensenyament com és el MOOC.

2. Una veu parla i al vídeo només hi apareixen diapositives, que se succeeixen. No transmet, no crea empatia i menys si només hi veus gràfics i estadístiques. Suposo que, per contra, si es pot descarregar tens un material bo d’estudi.

3. Els cursos en els quals el volum de feina augmenta i augmenta i les hores de dedicació real no corresponen a les que s’havien anunciat. Quan preparem un MOOC hem de tenir en compte tant el temps de visualització dels vídeos com les lectures i els exercicis i considero que cal distingir molt bé entre el material fonamental per seguir el curs (obligatori) i els recursos complementaris que s’ofereixen. L’allau de feina i de materials mal organitzat aclapara els estudiants, també als cursos en línia tradicionals.

4. No m’entusiasmen els tests programats amb molta matèria, sobretot quan bona part del contingut s’ha d’extreure dels llibres de la bibliografia recomanada i no dels materials creats per al MOOC. És a dir, sóc partidària de donar sempre textos de referència i, si pot ser, de penjar-los a la plataforma del curs, però és fàcil que l’estudiant se senti sobrecarregat i necessiti unes activitats més guiades abans de realitzar un gran examen. En el nostre cas, optem per una avaluació continuada, amb una pregunta clau a cadascun dels vídeos i activitats reflexives, en què els estudiants desenvolupin l’esperit crític (una paraula cada cop menys de moda als contextos universitaris europeus, pel que he observat).

5. Tot i que les entrevistes breus a un especialista/bon comunicador/professor són un encert, no ho són els grups de discussió grans que es filmen durant uns vint minuts (es fan repetitius i l’estudiant segueix sense poder-hi participar).

Us he de deixar. Bon cap de setmana!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s