A la tercera va la vençuda? Comencem a gravar els vídeos del MOOC!

Havent cursat 23 claus d’exit per crear un MOOC, que tenia un plantejament d’estalvi darrere, de produir bons resultats amb pocs recursos, i sense partir de cap inversió prèvia, vam decidir passar a l’acció: transformaríem els guions en anglès elaborats pels diferents docents i que havien superat l’avaluació per parells del comitè científic de l’IRCVM (com he explicat a l’entrada anterior), en vídeos per al curs. Personalment, no havia fet mai res semblant, tot i que Pau Castell, membre de l’equip organitzador, ja tenia experiència en edició de vídeos. Ara parlem de la primera fase: la gravació.

El primer dia vam quedar per fer proves, per saber com funcionava tot. Aquella setmana tothom, membres de l’equip i col·laboradors puntuals, ens vam dedicar a preparar els telepròmpters dels guions (en format Word, sense disposar de cap programa especial, els faríem córrer de forma manual), Pau va portar l’ordinador portàtil personal, Joana Palau ens havia cedit una càmera de fotografiar que gravava vídeos i que finalment vam haver de desestimar per problemes d’imatge i de so i jo mateixa hi vaig posar el meu mòbil intel·ligent, que donava bons resultats d’imatge, però que no acabava de donar un bon so. Vam descobrir que havíem de situar la càmera prou lluny perquè no es veiés que el professor llegia i a la mateixa alçada que els ulls, que qui parlava havia de llegir sempre la línia superior del telepròmpter (dalt de tot de la pantalla) o es veia que baixava la mirada, que la il·luminació de fosforescent en un dia de pluja no ens convencia, que l’aula que havia reservat a l’edifici modern no ens serviria per una qüestió tan trivial com que les parets, blanques, estaven molt brutes. Conclusió del primer dia: necessitàvem un equip de gravació de debò, a cost zero i un lloc on gravar. Inicialment vam pensar que al despatx de la Delfi, la nostra traductora medievalista, però és menut i sense llibres de fons (havíem descartat l’efecte Chroma perquè no ens havia convençut la prova que n’havia fet jo mateixa: massa irreal).

El tema de l’equip de gravació es va solucionar ràpidament, només va demanar més reunions i dues solucions es van intentar en paral·lel. D’una banda, l’IRCVM va aconseguir el contacte amb els serveis audiovisuals de la universitat, però encara ens faltava acabar de fer la reserva i quedar uns dies concrets quan, des del Màster en Cultures Medievals, em van indicar el nom de la persona responsable dels préstecs de material audiovisual del CIC, que és un servei de la nostra facultat. Vaig reservar de seguida una càmera de vídeo, micròfon de càmera, micròfon de petaca i trípode. S’han de reservar per a dia i hora concretes i dius quan tornes els materials. Hi ha revisió prèvia i posterior de l’equip. Es va notar molt la diferència, i encara teníem una tercera solució: sabíem que un grup d’estudiants d’audiovisuals de la UB preparaven com a projecte final de carrera la proposta d’un servei de filmació ofert a estudiants de la UB, que si tot anés bé i se’n demostrés la necessitat, podria oferir-se el curs que ve.

Primera gravació. Intent fallit. El micròfon de petaca fregava amb el teixit i els cabells de la Delfi, a qui gravàvem, i el so no era perfecte. Aspectes positius: l’enquadrament del meu despatx era perfecte, a més és l’únic que permet desactivar l’aire condicionat, cosa que vol dir que eliminem aquest soroll de fons. El proper dia ens fixaríem en el micròfon i ja ho tindríem.

Segona gravació (tercer dia). Intent fallit. El meu despatx és compartit entre set persones i, tot i que havíem triat els divendres a la tarda per gravar, va venir un altre professor i vam haver-nos de traslladar a una sala que tenim al departament per treballar en equip, però que tenia un enquadrament desastrós (lleixes buides que vam mirar d’omplir, però no era suficient), el sistema de refrigeració no es podia desconnectar i estava al costat del lavabo, de manera que els sorolls de fons eren espantosos. Aquí ens vam desanimar una mica: tercer dia i sense resultats. A més, en aquest moment hi havia hagut canvis respecte de l’equip organitzador inicial: les dues coordinadores seguíem (Noemi s’incorpora a mitjan agost, perquè havíem quedat així, atès que actualment realitza una estada de recerca a Bèlgica que ha d’aprofitar), però un dels membres originals de l’equip ho havia hagut de deixar per motius de salut, Joana havia trobat feina i el Pau també, a més, havia deixat de viure a Barcelona entre setmana per aquest motiu. Delfi, la traductora, continuava i revisava els textos abans de gravar-los, però cal dir que a això hi hem d’afegir el fet que tant ella com Noemi i jo formem part de la comissió editorial d’ARDIT Cultures Medievals, que el 30 d’aquest mes lliura el manuscrit de les actes del primer congrés de l’associació. Per tant, les dues feines s’havien de compaginar i el ritme dels mesos de maig i juny ha estat intens. Conclusió: calia trobar un lloc on gravar sense interrupcions i algú que substituís a les sessions de gravació el nostre responsable tècnic, per no limitar les sessions als divendres a la tarda. Vam trobar un col·laborador puntual per a les gravacions i la Delfi i jo continuaríem quedant; de fet, ella és la cara visible del curs, que acompanya l’estudiant en el procés d’aprenentatge, és a dir, fa la presentació i apareix a cada primer i darrer vídeo obligatori de cadascun dels mòduls, de manera que sempre presenta el professor responsable d’aquell mòdul (ella mateixa és responsable del tercer mòdul del curs, dedicat a l’heretgia, al satanisme i a la figura dels inquisidors). Els vídeos centrals dels mòduls els graven els responsables dels guions, els especialistes del tema. Tal com vaig explicar, vam començar pel mòdul 5, el de literatura artúrica, del qual sóc responsable. També comptem amb el suport d’un docent que ens va facilitar material per elaborar dos vídeos optatius sobre el Tristany i Isolda. Els grava la Delfi. No volem despistar els estudiants amb gaires canvis de personal.

En aquell moment, com us explicaré en una altra entrada, m’havia de reunir amb els responsables dels MOOCs de la UB i també havia de quedar amb el director de l’IRCVM per acabar de parlar sobre altres qüestions. Vaig exposar-los a tots el problema de l’espai (estàvem pensant si demanar permís per usar la sala de becaris d’Història de forma exclusiva en un horari determinat). Al final, Carles Mancho va parlar amb la responsable de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona i hi vaig quedar per sol·licitar-la com a espai de gravació. L’espai ha estat molt bo, malgrat que vam tenir uns quants problemes: hi va haver un error en la reserva, que es va efectuar per al dia anterior, de manera que quan vam arribar, la sala no estava lliure tal com havíem quedat i la persona que hi treballava necessitava foscor per treballar amb el manuscrit, els sistemes de refrigeració funcionaven i hi havia persones entrant i sortint. De totes maneres, van ser molt amables i ens van deixar sols la major part del temps, de manera que vam gravar els vídeos obligatoris de literatura i, de forma força improvisada, un vídeo introductori del curs per a l’ajut que demanarem, que ha sortit aquests dies amb un termini d’un mes.

Actualment, Pau està editant aquest vídeo i després de sant Joan ens hem de posar en contacte amb els responsables de la UB perquè ens assignaran un becari unes hores a la setmana perquè ens ajudi a editar els vídeos.

Altres: necessitem un disc dur, que l’IRCVM s’ha ofert a comprar i probablement un ordinador portàtil que ara mirem si ens poden deixar o com podríem aconseguir-lo. Hem de buscar un lloc de treball per al becari.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s